ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA

«Els paisatges de Catalunya. Característiques i gestió»
Coordinador: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 20 d'agost

La valorització del paisatge és un element indispensable en l’Estratègia Territorial Europea que planteja preguntes i ha de fer propostes per a la sostenibilitat en l’ús del territori. La contínua pèrdua del patrimoni paisatgístic planteja una necessitat urgent de reconeixement i posada en valor dels espais paisatgístics. Un dels primers instruments és un model propi inserit en la dinàmica dels paisatges mediterranis a partir de la identificació i la caracterització dels paisatges de Catalunya.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET
Coordinació: MAX TURULL I RUBINAT (UB)

«Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i el dret castellà: de l'ahir a l'avui»
del 20 al 24 d'agost

a càrrec de MÒNICA GONZÀLEZ (UOC)
dies 20 i 21, de 10 a 11 del matí i 22 i 23, de 9 a 11 del matí

a càrrec d’ELISABET FERRAN i PLANAS (UPF)
dies 20, 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia i 24, de 10 a 12 del migdia

El curs pretén fer una prospecció històrica en els diferents drets dels antics territoris de la Corona d’Aragó i Castella, des de l’època medieval fins l’actualitat, per tal de poder explicar quines són i com s’han format històricament les principals diferències entre el dret català actual i el de la resta de l’estat espanyol.

«L'Islam a l'Europa d'avui: algunes situacions conflictives per a la convivència»
a càrrec de MERCÈ VILADRICH (UB), UJALA JOSHI i JUBERT (UB), RAMON SALADA (advocat penalista) i JUDITH IBÁÑEZ (regidora de l’Ajuntament de Cornellà)
del 16 al 19 d’agost, de 10 a 12

El moviment migratori dels últims anys des de països islàmics cap a Europa qüestiona molts dels principis ètics i polítics tradicionals europeus, que aporten una diversitat cultural molt enriquidora, però que afecten també moltes vegades la convivència diària. Aquest procés de rebuig dels immigrants, sobretot dels d’origen àrab, s’ha agreujat després dels atemptats de l’11 de setembre. Aquest curs oferirà una visió multidisciplinària de la problemàtica que els moviments migratoris islamistes produeixen a Europa, fent especial èmfasi a les formes d’assentament i a la protecció dels drets humans.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
Coordinadora: ELISENDA PALUZIE (Universitat de Barcelona)

«Costos i beneficis de la No-Espanya: una perspectiva econòmica»
del 16 al 23 d'agost

El curs analitzarà els determinants del creixement econòmic a Catalunya i prestarà una atenció especial a l’obertura a l’exterior, al teixit empresarial, a l’estructura productiva i al dèficit fiscal amb l’Estat. Un cop descrites les característiques principals de l’economia catalana, s’analitzaran els costos i els beneficis d’un possible trencament amb l’estat espanyol.

Globalització i geografia del poder econòmic
a càrrec de XAVIER VIVES (INSEAD, París)
dia 16, de 10 a 12 del migdia

L’atròfia del sector públic a Catalunya
a càrrec de RAMON TREMOSA (UB)
dia 17, de 9 a 11 del matí

Capital públic i dèficit fiscal. L’impacte sobre l’economia catalana
a càrrec de JORDI PONS (UB)
dia 18, de 9 a 11 del matí

El creixement a llarg termini de l’economia catalana
a càrrec de JORDI GUAL (IESA, Barcelona)
dia 19, de 9 a 11 del matí

Catalunya-Espanya: 1714-2000, balanç de 300 anys de relació
a càrrec de JORDI MALUQUER DE MOTES (UAB)
dia 20, de 9 a 11 del matí

L’impacte de la unió monetària sobre l’economia catalana
a càrrec de JOAN COSTA (LSE i UB)
dia 21, de 10 a 12 del migdia

On va l’estalvi dels catalans?
a càrrec de JOAN HORTALÀ (UB)
dia 22, de 10 a 12 del migdia

Les relacions comercials de l’economia catalana
a càrrec de MARTÍ PARELLADA (UB)
dia 23, de 10 a 12 del migdia

«Un pas més en la construcció europea»
Ho organitza: ADICEC amb la col·laboració de l’Oficina del Parlament Europeu a l’estat espanyol (delegació de Barcelona)
del 16 al 20 d'agost

Continuarem aprofundint en el dia a dia de la Unió Europea. Tractarem temes d’actualitat que poden esdevenir fites molt importants que determinaran el futur de la UE: volem transmetre als alumnes que Europa és un projecte que es construeix dia a dia, en moviment continu i que tots aquests canvis, en tant que ciutadans europeus, ens afecten directament i cal conèixer-los. Avaluarem de manera global l’assoliment d’aquesta fita i també la introducció de l’euro com a moneda única a Europa.

La carta dels drets fonamentals
a càrrec de XAVIER FERRER i JUNQUE (ADICEC)
dia 16, d’11 a 12 del migdia

Balanç de la introducció de l’euro
a càrrec de M. DOLORS GRAU i CARDET (ADICEC)
dia 17, d’11 a 12 del migdia

La conferència intergovernamental del 2004
a càrrec de CARLES GASÒLIBA i BÖHM (diputat al Parlament Europeu)
dia 18, d’11 a 12 del migdia

Estat de l’ampliació de la Unió Europea
a càrrec de XÈNIA DEL CASTILLO (ADICEC)
dia 19, d’11 a 12 del migdia

La convivència de les noves cultures en la Unió Europea
a càrrec de MIQUEL ESQUIROL (ADICEC)
dia 20, d’11 a 12 del migdia

«Economia del turisme»
a càrrec d’ANTONI SASTRE I JOAN MIR (UIB)
dies 16, 17 i 18, d’11 a 12 del migdia

1) El turisme dins l’economia. La importància del turisme dins l’economia. El cas de les Balears. El turisme a la balança de pagaments. El turisme com a motor de desenvolupament econòmic.
2) El mercat turístic. La demanda turística. L’oferta turística. Les cadenes hoteleres. L’equilibri del mercat. La solució oligopolística en el cas de Balears.
3) Evolució històrica. El turisme abans del turisme. El "boom turístic". La crisi dels setanta i la posterior recuperació.

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ
«Comunicació de crisi: conflictes socials i gestió de la imatge»
Coordinació: CARME FERRÉ PAVIA (URV i UAB)
del 19 al 24 d'agost

En els darrers mesos, molts conflictes d’origen social han pres també el carrer: els fòrums contra la globalització del capitalisme econòmic més liberal, la lluita del moviment contra al PHN, les reaccions al fenomen migratori enmig de la crisi política internacionalitzada a partir de l’11-S… La comunicació de crisi ha de ser gestionada per organismes, autoritats i moviments socials organitzats per a incidir en la seva imatge pública. L’UCE ha convidat els protagonistes i els analistes d’aquesta gestió perquè expliquin des de la ciutadania, la professió i la universitat com es crea discurs públic al voltant d’un determinat conflicte.

La lluita de l’Ebre en els mitjans de comunicació
a càrrec de MANOLO TOMÀS i FERRAN BARRENO (Plataforma en Defensa de l’Ebre)
Projecció del documental «Aigua, la font de la vida», de Mario Pons (dia 21)
dies 19, 20 i 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Mitjans i discursos: observar i contrastar
a càrrec de MIQUEL ALMIRALL, ALBERT BERRIO i VICENÇ CONCA (Contrastant)
dia 20, 21 i 22, de 9 a 2/4 d’11

Els mitjans de comunicació són molt sovint l’única font per a conèixer la part de la realitat en la qual no tenim experiència directa. L’objectiu del curs és cridar l’atenció sobre alguns aspectes del discurs periodístic. L’ús d’una metodologia, l’anàlisi del discurs ens permet veure que el text periodístic ens ofereix una determinada versió de la realitat, darrere la qual hi ha un punt de vista. Un cop acceptat aquest plantejament cal preguntar-se si aquesta versió es construeix sobre unes bases sòlides, o bé si es tracta només de miratges. Alguns fets o dades numèriques que ofereixen els textos periodístics com a incontrovertibles poden resultar altament reveladors de com els media construeixen sovint castells de sorra.
S’analitzarà la situació sociolingüística de la llengua catalana amb exemples concrets que seran emmarcats dins un determinat discurs sociolingüístic i es criticarà el discurs liberal i el discurs cofoista.

L’Observatori sobre la Cobertura Informàtica de Conflictes i la protesta antiglobalització
a càrrec MAVI DOLZ i ELISENDA LARA (OCC)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia, i dia 23, de 9 a 12 del migdia

L’OCC és un observatori creat per la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiants i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació, amb la intenció de desvetllar la base ideològica que coopera a la conformació de les mentalitats a través del discurs dels media.

Els mitjans de comunicació després de l’11-S 2001
Taula rodona que organitza el Grup de Periodistes Ramon Barnils/UCE
amb SALVADOR COT, TONI CASTEL i ORIOL CORTACANS
dia 24, a les 6 de la tarda

«Revolució informàtica radiofònica: globalització o localisme»
a càrrec de MIQUEL MARIMON
amb el suport de Catalunya Ràdio
dies, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí

«La notícia, el fet noticiós. Com explicar-la per televisió»
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (TV3)
amb el suport de TV3
dies, 16, 17, 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí

Per a explicar un fet, una notícia, ens podem servir de molts mitjans i cada un d’ells té les seves característiques. La narració oral (conferència, ràdio, cançó etc), l’escrita (llibres, diaris etc), la combinació de l’oral ajudada per gràfics, dibuixos o imatges (auques, pel·lícules, informatius de TV etc) són les principals formes d’exposar una història, un fet, una notícia. En el curs es pretén donar les claus per a saber com presentar un fet, una història, una notícia per televisió.

ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA I LITERATURA
Coordinació: CRISTINA BADOSA (UP)
del 16 al 24 d'agost

«Filòlegs, polítiques lingüístiques i aprenentatge de llengües»

Present i futur del català a la Unió Europea
a càrrec d'ALBERT BRANCHADELL (UAB)
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 9 a 10 del matí

Un cop celebrat l’Any Europeu de les Llengües (2001), i a les portes de la propera ampliació de la Unió Europea (2004), dedicarem a aquest curs a analitzar la situació de la llengua catalana a partir d’estudis sociològics recents, com ara l’enquesta del Govern d’Andorra i l’enquesta francesa d’estudi de la història familiar (1999), la darrera edició de l’enquesta metropolitana de Barcelona (2000) i l’estudi 2.410 del CIS (2002), i les perspectives de la llengua en una Unió Europea ampliada que incorporarà un seguit de llengües d’estat demogràficament més reduïdes que la catalana.

Legislació lingüística a Catalunya
a càrrec de JOAN RAMON SOLER
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 16, 17, 18, 19 i 20, de 10 a 11 del matí

Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència o l’ús del català d’acord amb el concepte de llengua pròpia, i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua oficial. Comentari de l’articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de les disposicions que la despleguen i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com estatals que completen el marc legal sobre llengua. Especial referència als avenços que comporta la normativa catalana recent, i als obstacles derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials i altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques de l’estat espanyol i a la situació internacional.
Els àmbits que s’exposaran o sobre els quals almenys posarem exemples són les administracions públiques, inclosa la de justícia i els registres estatals, els organismes centrals de l’Estat, els documents públics, la toponímia, l’etiquetatge i la retolació, el drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics.

EuroCom: saber llegir totes les llengües romàniques en sis lliçons
a càrrec de TIL STEGMANN (U Frankfurt)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 12 del migdia

L’ensenyament tradicional de llengües no té en compte sistemàticament els coneixements lingüístics preexistents en els alumnes. Rebutjar aquests coneixements és completament antieconòmic. Es feia i es fa per por de les "interferències". La nova didàctica del plurilingüisme hi contraposa el concepte de les "transferències" i les sistematitza per a servir de base a un accés accelerat. El mètode EuroCom, desenvolupat des de 1981 a la Universitat de Frankfurt i acabat de publicar també en català, vegeu <www. eurocomresearch.net>, mostra a l’aprenent quins són els coneixements que ja té en les llengües que domina en els camps del lèxic, de la fonètica, de la sintaxi, de la morfologia i de la formació de mots i que automàticament, i simultàniament, pot transferir a tota una família de llengües. Del curset els participants sortiran sabent llegir de manera sistemàtica textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard, romanès i sabran molt més de com funciona aprendre llengües.

Interferència i subordinació en la terminologia catalana
a càrrec de LLUÍS MARQUET
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

L’objectiu fonamental del curs és exposar i analitzar la situació d’interferència i de subordinació a què es veu sotmès actualment el català. Això afecta sobretot la terminologia nova que cal anar introduint a fi d’actualitzar-lo. Molt especialment, cal examinar els criteris generals que s’apliquen a l’hora de fixar els nous termes que necessita la llengua, perquè sovint s’opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes, les quals, a més, acostumen a ésser més universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria de llengües. I així, a causa d’aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. El curs pretén exposar les possibilitats que té la nostra llengua de fixar la nova terminologia d’una manera genuïna i frenar, així, la tendència esmentada, que només porta a una llengua còpia de l’altra. Si la llengua presenta exemples de solucions pròpies que eviten la subordinació, no s’entén perquè en altres casos s’han acceptat solucions subordinades, que, a més, es basen en les particularitats de l’altra llengua. Una comparació amb les solucions de les altres llengües ajuda sovint a detectar molts d’aquests casos, per als quals cal proposar solucions alternatives, més d’acord amb la llengua tradicional i alhora més universals. En resum, si no volem continuar essent una llengua subordinada, cal que optem decididament per una terminologia catalana genuïna.

«Planificació lingüística i integració sociocultural»
a càrrec de BERNAT JOAN I MARÍ
dies 21, 22, 23 i 24 de 10 a 11 del matí

Cada vegada més, la supervivència de les llengües passa per la planificació lingüística. No es pot deixar l’ús de la llengua, la seua codificació o la presència a àmbits de nova creació a l’atzar, perquè això en suposaria l’anorreament. La planificació lingüística, emperò, actualment té nous reptes al davant: en un món cada vegada més interconnectat, amb l’omnipresència de les noves tecnologies i amb un canvi socioeconòmic cada cop més accelerat, s’han d’implementar noves estratègies de planificació per assegurar el futur de la llengua (de les llengües).
Així mateix, en un context d’intercomunicació entre comunitats diferents i d’importants migracions (fonamentalment, del sud cap a les àrees més desenvolupades econòmicament i tecnològicament) es presenta el repte de la integració sociocultural, fonamental per a la vertebració social de les diferents comunitats humanes.

«Vint anys del debat sobre l’estàndard»
a càrrec de GABRIEL BIBILONI (UIB)
dies 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

La implantació del català en els usos públics, dels quals havia estat exclòs durant el franquisme, i especialment en els mitjans de comunicació, ha estat associada a l’aparició i el desenvolupament d’un debat sobre la direcció vers la qual l’estàndard català s’ha d’orientar. Aquest debat ha inclòs aspectes com la validesa de la llengua normativa tradicional, la distància entre llengua formal i la col·loquial, la política sobre la interferència lingüística i la qüestió dels dialectes geogràfics. En aquest curs analitzarem les diverses posicions que s’han manifestat en aquest debat, els objectius, els fonaments i els arguments de cadascuna, i els instruments de planificació lingüística (materials d’aprenentatge de la llengua, llibres d’estil etc.) relacionats amb aquelles posicions.

«Lectura sociolingüística de Miquel Bauçà»
a càrrec de ROSA CALAFAT (UIB)
dies 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

L’obra de Miquel Bauçà és "un intent de subversió del coneixement instal·lat, que tant mal ens fa, sobretot als catalans".
Farem una lectura sociolingüística dels darrers tres llibres d’aquest intel·lectual català: El canvi (Empúries, 1998), Els estats de convivència (Empúries, 2001) i Els somnis (2002, fragment inèdit).
El nostre curs estudia l’obra de Miquel Bauçà com un exercici intel·lectual del punt de vista català d’abast universal a partir dels conceptes que ens ofereix la ciència sociolingüística. Exemplificam, contextualitzam i contrastam l’obra de Bauçà a través de les notícies que generen els agents de simbolització: premsa, discurs polític, discurs intel·lectual, disposicions legals...

«La llengua i la cultura amazigues, la varietat rifenya»
a càrrec de KARIM ZOUHDI (UAB)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí

«Creació i traducció»

1. La narrativa de Francesc Trabal
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

Com que aquest curs és previst que es faci en quatre classes i l’obra narrativa de Francesc Trabal abraça set o vuit títols, dedicarem més atenció al comentari de la novel·la més famosa – Vals (1935), premi Crexells 1936 – i comentarem més sumàriament els altres llibres seus: és a dir les cinc novel·les breus inicials – L’home que es va perdre (1929), Judita (1930), Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933) – i la novel·la final, escrita i publicada a l’exili Temperatura (1947).

2. Trobades amb estudiosos:
Verdaguer, el poeta nacional i el cànon internacional
a càrrec d’ALAN YATES (U Sheffield)
dies 20, 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

Amor i erotisme als sonets de William Shakespeare
a càrrec de SALVADOR OLIVA (UdG)
dies 16, 17, 18 i 19 d’agost, d’11 a 12 del migdia

William Shakespeare va escriure cent vint-i-sis sonets d’amor dedicats a un jove i vint-i-vuit a una dona. En aquest curset analitzarem el tipus d’amor que s’expressa a cada una d’aquestes dues sèries. Als estudiants que s’hi matriculin, se’ls donarà una antologia de sonets, en versió literal i notes més una traducció en vers, que servirà de material de lectura durant les classes.

Traduccions i invencions de Xina i Japó a la literatura catalana del segle XX
a càrrec de MANEL OLLÉ (UPF i UOC)
dies 20, 21, 22 i 23 de 9 a 10 del matí

Diferents escriptors catalans han traduït de manera directa o indirecta poesia xinesa (Apel·les Mestres, Marià Manent, Josep Carner, Josep Palau i Fabre, Joan Ferraté, Ramon Dachs) o japonesa (Josep Navarro-Santaelària, Jordi Coca, Miquel Desclot). D’altra banda, poetes i narradors han trobat en aquests països i en el seu imaginari i en els seus gèneres poètics materials i formats per a les seves creacions: Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Perucho, Gabriel Ferrater, Baltasar Porcel… Hi ha finalment la influència dels corrents de pensament que han sorgit a Àsia Central, especialment el budisme zen o el taoisme sobre alguns escriptors com ara Miquel de Palol, Jordi Coca, Enric Casasses, Pere Gimferrer.

3. Dues escriptores en el record:
L’obra de Montserrat Roig
a càrrec de CRISTINA BADOSA
dia 20, de 10 a 12 del migdia

L’obra de Maria Mercè Marçal
a càrrec de LLUÏSA JULIÀ
dia 24, de 9 a 11 del matí

4. Trobades amb creadors
a càrrec de PONÇ PONS
dia 21, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de LLUÍS ANTON BAULENAS
dia 22, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de JOSEP M. BENET i JORNET
dia 23, de 10 a 12 del migdia
a càrrec de JOAN DANIEL BEZSONOFF
dia 24, d’11 a 12 del migdia

5. Jacint Verdaguer: vida i obra
a càrrec d’ENRIC CASASSES I FIGUERAS
dia 23, d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — ARTS ESCÈNIQUES
«Intercanvi de llenguatges i tecnologia»
Coordinador: JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 16 al 24 d'agost

Els cursos de música d’enguany pretenen estudiar la projecció exterior de compositors catalans en moments històrics clau i, així mateix, l’assimilació de llenguatges internacionals o d’altres cultures en la producció musical autòctona. Del llenguatge del barroc i el classicisme vienès a l’arribada de les noves músiques i el jazz, com a exemple de confluència musical. Les sessions de l’àrea de música es complementaran amb la primera jornada de reflexió sobre la sardana i la música per a cobla.

1. Ciència, tècnica, tecnologia i estètica: 100 anys d’evolució de les estructures cinematogràfiques
a càrrec de MIQUEL PORTER i MOIX (UB)
dies 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

2. 100 anys de jazz
a càrrec de XAVIER FORT
dies 16, 17, 18, 19 i 20, d’11 a 12 del migdia

Els objectius del curs són aconseguir que els alumnes arribin a distingir i ordenar cronològicament els trets principals de l’evolució històrica del jazz, situar alguns músics de jazz més importants en l’evolució històrica, interessar-se per l’audició i assolir un grau d’atenció que permeti distingir les funcions de cada instrument en l’execució musical, reconèixer les diferents agrupacions instrumentals pròpies de cada estil.

3. Els llenguatges internacionals en la música catalana els segles XIX i XX (simfonisme, òpera, jazz i músiques populars)
a càrrec de JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

4. Història de la música de cobla
a càrrec d’ESTEVE MOLERO i JORDI LARA
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

5. L’Escola de Montserrat, centre de rebuda i de projecció musical europea (de Cererols a Ferran Sor)
a càrrec DANIEL CODINA (prior de Sant Miquel de Cuixà)
dies 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA DE L'ART
«Aspectes cabdals de l'art i el patrimoni català: 1) les obres clau de l'art i 2) quatre monestirs»
Coordinació: XAVIER BARRAL I ALTET (U. Rennes)
del 16 al 24 d'agost

«I. Les obres clau de l’art català»
Quins són els monuments essencials o les obres d’art que fan que la creació artística d’un període determinat es pugui distingir a Catalunya de la dels altres llocs, malgrat la unitat general d’estil de cada moment de la història de l’art? En aquest curs s’examinarà època per època un nombre reduït de monuments i d’obres d’art que caracteritzen per si mateixos l’art català, l’identifiquen i li donen celebritat universal: són les grans creacions consagrades per l’imaginari col·lectiu d’un poble, en aquest cas ampliat a tots els Països Catalans. Alguns exemples de la temàtica del curs, presentats per períodes històrics:

1) Del conjunt de les esglésies de Terrassa a Sant Miquel de Cuixà, Cardona, Sant Pere de Rodes, Ripoll, Taüll, els claustres de Sant Cugat del Vallès i de l’Estany, Poblet, la Seu Vella de Lleida, les catedrals del Gironès i de Barcelona, Ferrer Bassa a Pedralbes, les Drassanes de Barcelona, Borrassà, Pere Joan, Bernat Martorell i Jaume Huguet
a càrrec de ROSA ALCOY i PERE BESERAN
dies 16, 17, 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí

2) D’Empúries a la Tarragona romana, l’Arc de Berà, el mosaic de les runes de circ de Barcelona i el mausoleu de Centelles
a càrrec de RAMON JÀRREGA (U Jaume I)
dies 20 i 21, de 9 a 2/4 d’11 del matí

3) De Damià Forment i Pere Blai al Palau de la Generalitat, la Universitat de Cervera, Antoni Viladomat i Francesc Pla (el Vigatà). 4) De Damià Campeny i Marià Fortuny al Gran Teatre del Liceu, Elies Rogent, Antoni Gaudí, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Josep Puig i Cadafalch, Picasso, Maillol, Nonell, el Palau de la Música Catalana, Torres Garcia, Salvador Dalí, Joan Miró, Josep Lluís Sert i Antoni Tàpies.
a càrrec d’ARNAU PUIG
dies 22, 23 i 24, de 9 a 2/4 d’11 del matí

«II. Quatre monestirs: Sant Cugat, Santa Maria de Ripoll, Sant Miquel de Cuixà i Sant Joan de les Abadesses»
(amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès)
Prenent com a pretext el mil·lenari de la butlla pontifícia del monestir de Sant Cugat, posarem en contacte aquests quatre monestirs benedictins des del punt de vista de l’art i la literatura i la restauració del patrimoni monumental català a partir de la renaixença.

El claustre de Sant Cugat: uns capitells amb signatura
a càrrec d’IMMA LORÉS (UdL)
dia 16, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

L’escriptorium de Ripoll: la cal·ligrafia medieval
a càrrec de RAMON SARGATAL (UOC)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

L’esperit de la renaixença: l’escola de restauració d’Elies Rogent
a càrrec d’ANTONI LLAGOSTERA (periodista)
dia 19, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

L’UCE: història d’una universitat nacional
a càrrec de RAMON GUAL
dia 20, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Lectura arquitectònica de les fonts documentals de Cuixà en els segles X i XI
a càrrec de CONXA PEIG (UIC)
dia 21, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Els monestirs del Ripollès vistos per la literatura romàntica
a càrrec de JORDI MASCARELLA (UdG)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

Etapes fonamentals en la recuperació del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’obra restauradora de Puig i Cadafalch i de Duran i Reynals
a càrrec de FRANCESC FAJULA (arquitecte de Sant Joan de les Abadesses)
dia 23, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

«Arquitectura del ferro a Barcelona: els mercats del segle XIX del neoclassicisme al modernisme»
a càrrec d’ESTEVE CASTAÑER (UP)
(amb el suport de la Universitat de Perpinyà)
dia 24, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)

«Canvis en l'Església? Del Concili Vaticà II a l'església catalana actual: un recorregut històric»
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 20 al 22 d’agost

Aquest any en farà quaranta de l’inici del Concili Vaticà II que suposà tants canvis per a l’Església i un veritable element de transformació política en plena dictadura franquista. Ara és necessari fer-ne un repàs històric amb objectivitat científica i des d’una perspectiva universitària.

L’Església abans del Concili Vaticà II
a càrrec de JORDI FIGUEROLA (UAB)
dia 20, de 9 a 11 del matí

L’església i els seus documents: anàlisi històrica
a càrrec d’OLGA BALADOCH
dies 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

El Concili Vaticà II i l’Espanya de Franco
a càrrec d’HILARI RAGUER
dia 21, de 9 a 11 del matí

El postconcili: balanç històric
a càrrec de CASIMIR MARTÍ
dia 22, de 9 a 11 del matí

«Grups i identitats als Països Catalans (segles XV-XVIII)»
Coordinadors: ÀNGEL CASALS (UB) i JOAN PEYTAVÍ (UP)
del 20 al 24 d’agost

La pertinença a la nació no ha estat sempre ni l’únic ni tan sols el primer dels elements d’identitat de les persones en tant que part d’un col·lectiu. A començaments del segle XXI, quan els principis identitaris apareguts amb les revolucions burgeses – nacionalitat, ciutadania... – semblen ser qüestionats, és un bon moment per a fer una mirada reflexiva sobre els elements que més caracteritzaven els grups humans de l’antic règim: la religió, l’existència d’un marc legal privatiu (privilegi) segons la posició social i la identitat nacional, basada sobretot en la llengua, la llei i les institucions com a elements definidors.
Des d’àmbits diferents que engloben la filologia, el dret, la història del pensament o la política, aquest curs vol acostar-nos a com i amb què s’identificaven els habitants dels Països Catalans fa més de quatre segles.

El món rural
a càrrec de VALENTÍ GUAL (UB)
El món de la mar i la seva gent
a càrrec de GONÇAL LÓPEZ NADAL (UIB)
20 d’agost, de 9 a 12 del migdia

La immigració occitana
a càrrec de JOAN PEYTAVÍ (UP)
Bandolers i aristòcrates: l’estament militar a la Catalunya dels segles XVI i XVII
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
21 d’agost, de 9 a 12 del migdia

El procés de formació d’una identitat pròpia andorrana en l’edat moderna
a càrrec de MARTINA CAMIADE (UP)
Més que religió: l’Església de l’antic règim
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
22 d’agost, de 9 a 12 del migdia

El discurs històric en la generació d’una consciència nacional
a càrrec de JOAN IBORRA (IES, País Valencià)
L’elaboració del concepte polític. La contraposició Espanya-Catalunya a l’època de formació de l’estat modern
a càrrec d’ANTONI SIMON I TARRÉS (UAB)
23 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Els grups urbans
a càrrec de RAFAEL NARBONA VIZCAÍNO (UV)
Entorn a la identitat dels mudèjars i moriscos: temps d’exclusions, temps de l’Islam
a càrrec de MANUEL RUZAFA (UV)
24 d’agost, de 9 a 12 del migdia

«El xoc de les civilitzacions a la Mediterrània: una perspectiva des de Mallorca»
a càrrec d’ANTONI QUINTANA TORRES
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí

Tractarem l’antagonisme històric: la Festa de l’Estendard i el Sermó de la Conquista (segles XIV-XX): la Mediterrània en la historiografia i el pensament produïts a Mallorca, segles XIX i XX: aigua, urbanització i immigració: problemes de Mallorca en el context mediterrani 1990-2000.

«La defensa contra el turc»
a càrrec d’ANTONI ALOMAR
dies 22, 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Les relacions de les Balears i de les terres catalanes, amb el Magrib canvien al segle XVI amb l’expansió turca per la zona. Una zona de contactes i d’intercanvis de tota mena esdevé un front militar i les Balears resten aïllades i han de defensar-se gairebé soles, de manera que en resulta afectada tota la vida: es torna a la concepció de l’Islam del moment immediat després de la conquesta catalana de Jaume I, enyorat davant la passivitat de la monarquia hispànica.