Dates: del 15 al 24 d'agost del 2002

Organitzadors: Fundació Universitat Catalana d'Estiu

Preus: Matrícula i estada: 370 euros

Participació: 1690 (alumnes matriculats 681, professors i conferenciants 292, organització 35, espectacles 220, jornades 430, altres 32)

Cartell: Toni Catany (Mallorca)

Seccions: Àrea pluridisciplinària 16, Àrea de ciències de la natura 7, Àrea de ciències socials 22, Àrea d'humanitats 46, Àrea de formació cultural 15, Reunions i jornades especialitzades 5, Tallers 19, Actes i homenatges 18, Fòrum obert 12

— Actes i commemoracions: Inauguració de la XXXIV UCE — El català al cinema — En record de M. Aurèlia Capmany, als deu anys de la mort — Els catalans vistos de lluny — Als cent anys de la mort de Jacint Verdaguer — Entitats culturals, avui — L'Agenda 21: deu anys després de Rio i just abans de Johanesburg — L'escut i la bandera de Barcelona, història d'un contenciós — Cap al Concili Vaticà III? — Democràcia i límits a la il·legalització de partits — Patrimoni cultural: fer-lo útil o musealitzar-lo? — Assemblea — Homenatge al Centre Excursionista de Catalunya. Estrena del DVD El vol de Gentil i Flordeneu — Els papers de Salamanca — Les apostes de l'Institut Ramon Llull — Els joves i els Països Catalans, des del Principat — Homenatge a Albert Pérez Baró — Antoni Gaudí: forma, fons i rerefons — El llenguatge periodístic després de l'11 de setembre del 2001.

— Àrea pluridisciplinària: «1. El segle de la genòmica: oportunitats i riscos en el control artificial de la vida» Genòmica i enginyeria genètica: mites i realitats científiques — Cèl·lules mare embrionàries i clonació terapèutica: la nova medicina regenerativa — Teràpia gènica — Què ens diu el genoma humà sobre qui som? — Avantatges i inconvenients de la patentabilitat de la biotecnologia — Què pensa i què sap la gent de la ciència? El model de dèficit en la comprensió pública de la ciència — Bases moleculars de la malaltia — El clonatge humà: un malson o una oportunitat? — «2. Societat i medi ambient» Les noves biotecnologies, beneficis i riscos — Augmenta la freqüència d'aparició d'eixams de meduses? Factors i mecanismes que promouen aquest fenomen — Riscos meteorològics a la Mediterrània — Riscos geològics: terratrèmols, vulcanisme — Impacte ambiental de la telefonia mòbil — Infraestructures de telecomunicacions — Energia solar — Energia eòlica.

— Ciències de la natura: Els paisatges de Catalunya. Característiques i gestió. Canvis d'ús en el paisatge i sostenibilitat — El fons microbià del paisatge: un element essencial de l'estructura i dinàmica de la natura — Criteris paisatgístics en el planejament territorial i urbanístic — Aplicació a Catalunya de la Convenció Europea del Paisatge — La ciència del paisatge. Aspectes metodològics — Espais naturals protegits i connectivitat — La gestió del paisatge.

— Ciències socials – dret: Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i el dret castellà: de l'ahir a l'avui — L'Islam a l'Europa d'avui: algunes situacions conflictives per a la convivència 1. L'Islam i els valors ètics i jurídics de l'Europa occidental tradicional — 2. L'ordenament jurídic davant la immigració — 3. La marginació social de les dones islàmiques: un problema de violència de gènere — 4. Islam, conflictes socials i respostes polítiques.

— Ciències socials – economia: Costos i beneficis de la No-Espanya: una perspectiva econòmica. Globalització i geografia del poder econòmic — L'atròfia del sector públic a Catalunya — Capital públic i dèficit fiscal. L'impacte sobre l'economia catalana — El creixement a llarg termini de l'economia catalana — Catalunya-Espanya: 1714-2000, balanç de 300 anys de relació — L'impacte de la unió monetària sobre l'economia catalana — On va l'estalvi dels catalans? — Les relacions comercials de l'economia catalana — Un pas més en la construcció europea. La carta dels drets fonamentals — Balanç de la introducció de l'euro — La conferència intergovernamental del 2004 — Estat de l'ampliació de la Unió Europea — La convivència de les noves cultures en la Unió Europea — Economia del turisme.

— Ciències socials – comunicació: Comunicació de crisi: conflictes socials i gestió de la imatge. La lluita de l'Ebre en els mitjans de comunicació — Mitjans i discursos: observar i contrastar — L'Observatori sobre la Cobertura Informàtica de Conflictes i la protesta antiglobalització — Els mitjans de comunicació després de l'11-S 2001 — Revolució informàtica radiofònica: globalització o localisme — La notícia, el fet noticiós. Com explicar-la per televisió.

— Humanitats – llengua i literatura: 1. Filòlegs, polítiques lingüístiques i aprenentatge de llengües. Present i futur del català a la Unió Europea — Legislació lingüística a Catalunya — EuroCom: saber llegir totes les llengües romàniques en sis lliçons — Interferència i subordinació en la terminologia catalana — Planificació lingüística i integració sociocultural — Vint anys del debat sobre l'estàndard — Lectura sociolingüística de Miquel Bauçà — La llengua i la cultura amazigues, la varietat rifenya — Creació i traducció. 1. La narrativa de Francesc Trabal — 2. Trobades amb estudiosos: Verdaguer, el poeta nacional i el cànon internacional — Amor i erotisme als sonets de William Shakespeare — Traduccions i invencions de Xina i Japó a la literatura catalana del segle XX — 3. Dues escriptores en el record: L'obra de Montserrat Roig — L'obra de Maria Mercè Marçal — 4. Trobades amb creadors: Ponç Pons, Lluís Anton Baulenas, Josep M. Benet i Jornet i Joan Daniel Bezsonoff — 5. Jacint Verdaguer: vida i obra

— Humanitats – arts escèniques: Intercanvi de llenguatges i tecnologia. 1. Ciència, tècnica, tecnologia i estètica: 100 anys d'evolució de les estructures cinematogràfiques — 2. 100 anys de jazz — 3. Els llenguatges internacionals en la música catalana els segles XIX i XX (simfonisme, òpera, jazz i músiques populars) — 4. Història de la música de cobla — 5. L'Escola de Montserrat, centre de rebuda i de projecció musical europea (de Cererols a Ferran Sor)

— Humanitats – història de l'art: Aspectes cabdals de l'art i el patrimoni català. «I. Les obres clau de l'art català» 1) Del conjunt de les esglésies de Terrassa a Sant Miquel de Cuixà, Cardona, Sant Pere de Rodes, Ripoll, Taüll, els claustres de Sant Cugat del Vallès i de l'Estany, Poblet, la Seu Vella de Lleida, les catedrals del Gironès i de Barcelona, Ferrer Bassa a Pedralbes, les Drassanes de Barcelona, Borrassà, Pere Joan, Bernat Martorell i Jaume Huguet — 2) D'Empúries a la Tarragona romana, l'Arc de Berà, el mosaic de les runes de circ de Barcelona i el mausoleu de Centelles — 3) De Damià Forment i Pere Blai al Palau de la Generalitat, la Universitat de Cervera, Antoni Viladomat i Francesc Pla (el Vigatà) — 4) De Damià Campeny i Marià Fortuny al Gran Teatre del Liceu, Elies Rogent, Antoni Gaudí, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Josep Puig i Cadafalch, Picasso, Maillol, Nonell, el Palau de la Música Catalana, Torres Garcia, Salvador Dalí, Joan Miró, Josep Lluís Sert i Antoni Tàpies — «II. Quatre monestirs: Sant Cugat, Santa Maria de Ripoll, Sant Miquel de Cuixà i Sant Joan de les Abadesses» El claustre de Sant Cugat: uns capitells amb signatura — L'escriptorium de Ripoll: la cal·ligrafia medieval — L'esperit de la renaixença: l'escola de restauració d'Elies Rogent — L'UCE: història d'una universitat nacional — Lectura arquitectònica de les fonts documentals de Cuixà en els segles X i XI — Els monestirs del Ripollès vistos per la literatura romàntica — Etapes fonamentals en la recuperació del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'obra restauradora de Puig i Cadafalch i de Duran i Reynals — «Arquitectura del ferro a Barcelona: els mercats del segle XIX del neoclassicisme al modernisme»

— Humanitats – història: Canvis en l'Església? Del Concili Vaticà II a l'església catalana actual: un recorregut històric. L'Església abans del Concili Vaticà II — L'església i els seus documents: anàlisi històrica — El Concili Vaticà II i l'Espanya de Franco — El postconcili: balanç històric — Grups i identitats als Països Catalans, segles XV-XVIII. El món rural — El món de la mar i la seva gent — La immigració occitana — Bandolers i aristòcrates: l'estament militar a la Catalunya dels segles XVI i XVII — El procés de formació d'una identitat pròpia andorrana en l'edat moderna — Més que religió: l'Església de l'antic règim — El discurs històric en la generació d'una consciència nacional — L'elaboració del concepte polític. La contraposició Espanya-Catalunya a l'època de formació de l'estat modern — Els grups urbans — Entorn a la identitat dels mudèjars i moriscos: temps d'exclusions, temps de l'Islam — El xoc de les civilitzacions a la Mediterrània: una perspectiva des de Mallorca — La defensa contra el turc.

— Cursos de formació cultural: Curs d'història de Catalunya — Coneixement de la Catalunya Nord. Geografia i societat: català, en progrés a l'ensenyament i bilingüisme prohibit per la Constitució — Història i societat: la història del nord de Catalunya, dels ibers a l'any 2000 —Iniciació als Països Catalans: l'Alguer, el Principat, les Illes, el País Valèncià i la Franja de Ponent. Iniciatives vers la identitat nacional — Alacant i la qüestió nacional — Aspectes que justifiquen la particularitat aranesa a Catalunya. La llengua pròpia d'Aran — Menorca, cultura i medi ambient — L'Alguer — La Franja de Ponent, avui — El sistema català de partits i les idees polítiques del segle XXI — Presentació del llibre Carlins en la diòcesi de Tortosa — Conferència sobre «Francesc Pujols vist per ell mateix i pel meu pare» — El dret d'autodeterminació del poble català en el context europeu — Context polític i social de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster — Iniciació a la llengua. Curs de llengua catalana: llengua oral i llengua escrita — Morfologia i sintaxi. El lèxic; algunes expressions pròpies de textos verdaguerians, avui poc emprades o en desús) Iniciació als estudis occitans. Occitània i Catalunya: present d’una tradició. Viatge per Occitània a través de la literatura — Flamenca: erotisme i literatura.

— Jornades científiques i professionals: XV Jornada Andorrana. «Una història d'Andorra» — IV Jornada Cap a un espai econòmic i social per damunt de la frontera dels estats. «INTERREG III, un instrument al servei dels municipis i les comarques. La política de muntanya a Catalunya» — XVII Jornades sobre cooperativisme. «Les dones en el cooperativisme» — XVII Jornades d'Agricultura. «Aigua en agricultura» — I Jornada sobre la cobla i la sardana. «La cobla eina de futur»

— Tallers: Comportament del consumidor nord-català — El naixement d'una cuina: d'Antoni Gaudí a Ferran Adrià — Cançons populars — Dansa — Dansa oriental — Socorrisme — Sardanes — Esports — Ceràmica — Nines de porcellana — La glosa (les tècniques i els glosadors) — Narració de contes — Muntanyisme — Arts plàstiques — La logotècnica de base oral de Francesc Pujols — Tai Txi T'Xuan — Gravat — Mètrica i versificació catalanes — Drama i educació: Iniciació a les tècniques de dramatització a l'aula.

— Fòrum obert: Presentació del llibre La cuina catalana a la Catalunya Nord — Presentació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria — Xerrada sobre "El dret a l'autodeterminació, fonament de la Constitució Europea" — El projecte freecatalonia.com, i l'Agenda dels Països Catalans — Salvem l'Empordà — Presentació del "Diccionari de les llengües d'Europa" — Presentació del llibre Del Canigó a l'Aneto — Informació sobre les campanyes de l'Organització pel Multilingüisme — Presentació del llibre Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears — Presentació del llibre El gust d'un poble. Les receptes més famoses de la cuina catalana — Presentació del llibre La guerra de quatre — Presentació del llibre Normalitat lingüística i llibertat nacional — Presentació dels nous títols de la col·lecció Cròniques de la memòria — Presentació de la Comissió Onze del Setembre del 2002 — Presentació de la campanya «Salvem Vilaneda» — Presentació del llibre de poemes A la dula vés d'Enric Casassas i Simó.

— Espectacles: Música (Els Mariners del Canigó — Antònia Font — Xavier Fort Quintet — "La Pomerola" de Jacint Verdaguer — Pinka rock — La Barretina (cor de Prats de Molló) i Cantaires de la Fossella (cor de Cabestany) — Els Únics — S'Albaida — Esbart Dansaire de l'Orfeó Gracienc — La Vella Dixieland — Reus Jove i la Principal del Llobregat — La Principal del Llobregat — Reus Jove i Cobla Urbàlia Rurana — Crescendo) Cinema (L'illa de l'holandès — La Bíblia negra — Un gos anomenat Dolor — Tot em passa a mi — Faust 5.0 — Menja d'amor de Ventura Pons — En construcció — Güell i Gaudí: un projecte comú — Jacint Verdaguer, un escriptor per a un poble)

— Exposicions: Exposició sobre Maria Aurèlia Capmany — Exposició sobre Manel Viusà, gravador.

Professorat: Eduard Aibar, Francesc Alavedra, Rosa Alcoy, Joan Alegret, Miquel Almirall, Antoni Alomar, Lluís Alpera, Jordi Andreu, Antoni Anguela, Sílvia Atrian, Joaquim Auladell, Cristina Badosa, Olga Baladoch, Josep M. Ballarín, Ladislau Baró i Solà, Xavier Barral i Altet, Ferran Barreno, Ramon Bartrons, Domènec Bascompte i Grau, Joan Batlle, Lluís Anton Baulenas, Alà Baylac-Ferrer, Josep M. Beal i Benedico, Joan Becat, Jordi Bellmunt, Josep M. Benet i Jornet, Joan Berney, Albert Berrio, Pere Beseran, Joan Daniel Bezsonoff, Gabriel Bibiloni, Josep Bigordà, Artur Bladé, Martí Boada, Maria de Bolós, Albert Branchadell, Jaume Busquets, Rosa Calafat, Martina Camiade, Montserrat Candini, Pere Canturri i Montanya, Jaume Carbonell i Guberna, Xavier Carceller, Ramon Cardona, Carme Carreras, Àngel Casals, Anna Casassas, Enric Casasses, Esteve Castañer, Toni Castel, Xènia del Castillo, Pere Cavero i Muñoz, Manuel Cerqueda i Donadeu, Guillem Chacón, Daniel Codina, Marta Compte i Puiggalí, Vicenç Conca, Albert Corominas, Joaquim Corominas, Oriol Cortacans, Joan Costa, Rosa Costa-Pau, Salvador Cot, Josep Cruanyes, Albert Cuatrecasas, Joan F. Denis, Mavi Dolz, M. Lluïsa Dubon, Ramon Espadaler, Miquel Esquirol, Núria Esteve, Pere Esteve, Jaume Fàbrega, Francesc Fajula, Jacques Feraud, Elisabet Ferran i Planas, Carme Ferré Pavia, Xavier Ferré, Núria Ferrer, Josep Ferrer i Altimira, Francesc Ferrer i Gironés, Xavier Ferrer i Junque, Jaume Figueras, Jordi Figuerola, Armand de Fluvià, Xavier Fort, Lluís Franco, Francesc Garcia, Narcís Garolera, Carles Gasòliba i Böhm, Imma Gibert, Josep M. Gili, Daniel Giralt-Miracle, Joan Girona, Antoni Glory, Mònica González, Josep Grau, Dolors Grau i Cardet, Jordi Gual, Ramon Gual, Ramon Gual i Batlle, Valentí Gual, Josep Guia, Carles Hac Mor, Joan Hortalà, Judith Ibáñez, Joan Iborra, Oriol Illa, Agustí Jansà, Ramon Jàrrega, Bernat Joan i Marí, Ujala Joshi i Jubert, Jaume Juanola, Lluïsa Julià, Gorka Knörr, Ludmilla Lacueva i Canut, Michael Lapoirière, Elisenda Lara, Jordi Lara, Roser Latorre, Antoni Llagostera, Sònia Llinàs, Joan Llort, Josep M. López i Llaví, Gonçal López Nadal, Imma Lorés, Joan Lúria, Joan Maluquer i Ferrer, Jordi Maluquer de Motes, Miquel Marimon, Nemesi Marquès i Oste, Lluís Marquet, Casimir Martí, Jordi Martí, Xavier Martí, David Mas i Canalís, Jordi Mascarella, Marc Mayer, Adela Mazo, Bartomeu Mestre, Joan Micó i Ibáñez, Joan Mir, Esteve Molero, Jordi Molina, Joaquim Montclús, Josep Montilla, Felip Munar, Rafael Narbona Vizcaíno, Arcadi Navarro, Enric Nosàs, Raimon Obiols, Salvador Oliva, Manel Ollé, Manuel Pallarès i Darsa, Elisenda Paluzie, Martí Parellada, Isabel de la Parte i Cano, Isona Passola, Paulí, Conxa Peig, Marta Pessarrodona, Joan Peytaví, Santiago Planas, Anna Poch, Agustí Pons, Jordi Pons, Ponç Pons, Josep Pont, Jordi Porta, Miquel Porter i Moix, Michel Possy Berry Quenum, Joan Pous, Francesc Prujà, Arnau Puig, Elisenda Puig, Felip Puig, Pere Puigdomènech, Josep M. Puiggrós, Francesca Puigpelat, Josep Puigpelat, Manuel Pujadas i Domingo, Joan M. Pujals, Joan Pujol i Balcells, Antoni Quintana Torres, Hilari Raguer, Joan Ribas, Maria Dolors Ribes i Rogé, Joan Carles Rodríguez i Miñana, Francesc Rodríguez i Rossa, Josep M. Roig i Rosich, Alícia Romero, Jordi Romeu, Joandomènec Ros, Josep A. Rosell, Antoni Rossell, J. Roura, Manuel Royes, Thierry Ruf, Gemma Rufach, Josep Àngel Ruiz Hita, Quim Rutllan, Manuel Ruzafa, Ramon Salada, Jordi Sales, Jusèp Lois Sans Socasau, Josep M. Sans Travé, Ramon Sargatal, Antoni Sastre, Joan Saura, Robert Savé, Carles Sechi, David Serrat, José M. Setién, Antoni Simon i Tarrés, Joan Ramon Soler, Inge Stegmann, Til Stegmann, Toni Strubell, Henry Sttinghausen, Jordi Taurinyà, Eliana Thibaut Comelade, Manolo Tomàs, Francesc Torrella, Berta Torres, Ramon Tremosa, Fanny Tur, Max Turull i Robinat, Josep M. Ubach i Bernada, Gabriel Ubach i Valdívia, Pere Vallès, Joan Vallvé, Anna Veiga, Susanna Vela i Palomares, Esteve Vendrell, Joan Víctor de Barberà, Josep M. Vidal, Marta Vidal, Mercè Viladrich, Jordi Vilajoana, Vicenç Villatoro Pau Vinyes, Xavier Vives, Elisenda Vives i Balmaña, Ester Xargay, Anna Zahonero i Karim Zouhdi.

Fundació Universitat Catalana d'Estiu:

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ
President: Miquel Porter i Moix
Vicepresident primer: Pere Verdaguer
Vicepresident segon: Josep Guia
Secretari:  Joan Becat
Tresorer:  Eugeni Giral
Vocals:  Joan Alegret, Salvador Alegret, Joan Ané, Lluís Arola i Ferrer (Universitat Rovira i Virgili), Max Cahner, Manuel Castellet (Institut d’Estudis Catalans), Eliseu Climent (Acció Cultural del País Valencià), Gabriel Ferraté (Universitat Oberta de Catalunya), Joan Garcia i Codina (Òmnium Cultural), Miquel Gassiot (Universitat Ramon Llull), Emili Giralt, Ramon Gual, President de la Universitat de Perpinyà,Llorenç Huguet (Universitat de les Illes Balears), Lluís Lliboutry, Antoni Lloret, Joan Maluquer i Ferrer, Josefina Matamoros, Antoni Mir (Obra Cultural Balear), Joan Mir, Aina Moll, Joaquim Montclús (Fundació Noesis de la Franja), Josep M. Nadal (Universitat de Girona), Salvador Ordóñez (Universitat d’Alacant), Jaume Pagés (Universitat Politècnica de Catalunya), Juli Peretó, Joan Peytaví-Deixona (Federació d’Entitats a la Catalunya Nord), Llorenç Planes, Antoni Pol (Societat Andorrana de Ciències), Jaume Porta (Universitat de Lleida), Pere Ruiz (Universitat de València), Francesc Toledo (Universitat Jaume I), Joan Tugores (Universitat de Barcelona), Carles Sechi (Obra Cultural de l’Alguer), Carles Solà (Universitat Autònoma de Barcelona), Ricard Torrents (Universitat de Vic) i Rosa M. Virós (Universitat Pompeu Fabra).

EQUIP RECTOR
Joandomènec Ros i Aragonès (president), Xavier Barral i Altet (vicepresident), Eduard Aibar, Cristina Badosa, Alà Baylac-Ferrer, Martí Boada, Jaume Carbonell i Guberna, Carme Ferré, Núria Ferrer, Jordi Figuerola, Elisenda Paluzie, Max Turull, Josep M. Vidal i Joan Maluquer i Ferrer.