ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA

«Medi ambient i desenvolupament sostenible»
Coordinador: MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 16 al 19 d'agost

Evolució històrica del medi
a càrrec de MARTÍ BOADA (UAB)
dia 16, de 9 a 12 del migdia

Tècniques d’interpretació del paisatge
a càrrec de MARTÍ BOADA (UAB)
dia 16, de 3 a 6 de la tarda

Incertesa i risc
a càrrec de SILVIO FUNTOWICZ (Institute for the Protection and Security of The Citizen)
dia 17, de 9 a 12 del migdia

Mitigació i adaptació al canvi climàtic
a càrrec d’ANTONI ROSELL i MELÉ (ICTA, UAB)
dia 18, de 9 a 12 del migdia

Canvi ambiental global als Països Catalans. Impactes i respostes
a càrrec de DAVID TABARA (ICTA, UAB)
dia 19, de 9 a 12 del migdia

ÀREA DE TECNOLOGIA — FÍSICA
«Els avanços científics avui»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya i Societat Catalana de Física, Institut d'Estudis Catalans)
amb el suport de la Societat Catalana de Física, IEC, i de la Societat Catalana de Biologia, IEC
del 20 al 24 d'agost

Sovint els descobriments científics han representat un canvi important a la societat i al medi ambient. L’objectiu del curs és analitzar alguns aspectes de la ciència i la tecnologia actuals, plantejar-ne els avantatges i explicar-ne els riscos.

«50 anys del DNA: noves perspectives en biomedicina»

Presentació de les sessions
a càrrec de JAUME REVENTÓS (cap de recerca biomèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron)

Introducció històrica
a càrrec de PERE PUIGDOMÈNECH (Institut de Biologia Molecular-CSIC)

Entendre el genoma humà: un problema de lletres per a gent de ciències
a càrrec de JOSEP CLOTET (UIC)

El genoma de les plantes
a càrrec de PERE PUIGDOMÈNECH (Institut de Biologia Molecular-CSIC)

Discussió general
dia 20, de 9 a 12 del migdia

Gens i malalties: l’exemple del càncer
a càrrec de JAUME REVENTÓS (cap de recerca biomèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron)

Teràpia gènica
a càrrec de JORDI BARQUINERO (Unitat de Diagnòstic i Teràpia Molecular. Centre de Transfusions i Banc de Teixits)

Biologia molecular i ètica
a càrrec de MIQUEL MONTSERRAT (SCF)

Discussió general i cloenda
dia 21, de 9 a 12 del migdia

«Nanobiotecnologia: ciència i tècnica del món viu més petit»
a càrrec de DANIEL NAVAJAS (UB)
dia 22, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

«Fotònica: làsers a biologia, medi ambient, telecomunicacions i gats de Schrödinger»
a càrrec de LLUÍS TORNER (UPC), DAVID ARTIGAS (UPC), PAU LOZA (UPC), SÍLVIA SORIA (UPC), GONÇAL BADENES (UPC) i JOAN PÉREZ (UPC)
dia 23, de 9 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — DRET

«Noves formes de violència en les societats postindustrials: la violència psíquica i en especial el “mobbing”»
Coordinadora: UJALA JOSHI i JUBERT (UB)
del 20 al 24 d'agost

A les societats actuals, a més de l’augment de la violència física en certs àmbits (violència al carrer, a les escoles, exercida per menors, violència domèstica), hi ha altres formes de violència més subtils i difícils de detectar, però no pas menys greus: la violència psíquica o psicològica exercida en l’entorn laboral, anomenada “mobbing”.

«Aspectes generals de la violència psíquica»
Introducció del curs
a càrrec d’UJALA JOSHI (UB)

La violència psíquica en les dones maltractades
a càrrec de JUDITH IBÁÑEZ (regidora de l’Ajuntament de Cornellà)

La violència psíquica en els menors
a càrrec de DOLORS PETITBÓ (Hospital de Sant Joan de Déu)

Col·loqui
dia 20, de 2/4 de 10 a 12 del migdia

«El mobbing»
Introducció del curs
a càrrec d’UJALA JOSHI (UB)

Aspectes legals i jurisprudència
a càrrec de RAMON SALADA (advocat penalista)

Col·loqui
dia 21, de 2/4 de 10 a 11 del matí

«Les qüestions nacionals i els marcs legals»
Coordinador: JAUME VERNET (URV)
del 20 al 24 d’agost

Sota el títol ‘qüestions nacionals i els marcs legals’ s’apleguen tres disciplines de l’àmbit polític i jurídic: amb el títol “Les formes d'articulació composta dels estats” pretenem explicar les maneres en què els estats plurinacionals s’estructuren, en general i a partir de l’exposició de casos concrets, com ara el belga, el suís, l’italià i l’alemany. Es tracta de veure com s’organitzen diferents estats compostos, la majoria federals o federalitzants, a través de les seves experiències polítiques i jurídiques.
El segon curs tracta sobre “La millora de l’autogovern i les propostes de nou Estatut” i reunirà els polítics catalans que han fet propostes sobre el nou estatut seguint un guió preparat pel professor Jaume Vernet de la Universitat Rovira i Virgili, que en farà també una introducció a partir de les aportacions parlamentàries sobre l’autogovern.
“Les causes i les vies de solució de la qüestió basca” serà impartit pel catedràtic d’història del dret de la Universitat Pública de Navarra, Gregorio Monreal, senador constituent i antic rector de la Universitat del País Basc, el qual exposarà les causes històriques, polítiques i sociològiques de la qüestió basca, així com les vies de solució proposades.

«1. Les formes d’articulació composta de nacions i regions»
Els models
a càrrec d’EVA PONS (UB)
dia 20, de 9 a 10 del matí

Bèlgica
a càrrec d’EVA PONS (UB)
dia 21, de 9 a 10 del matí

Suïssa
a càrrec de JORDI JARIA (URV)
dia 21, de 10 a 11 del matí

Itàlia
a càrrec d’EVA PONS (UB)
dia 22, de 9 a 10 del matí

Alemanya
a càrrec de JORDI JARIA (URV)
dia 22, de 10 a 11 del matí

«2. La millora de l’autogovern i les propostes d’Estatut»
Introducció. La realitat. Les propostes
a càrrec de JAUME VERNET (URV)
dia 20, de 10 a 11 del matí

La proposta d'Estatut d'ERC
amb JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA (ERC)
dia 20, a les 12 del migdia (gimnàs)

La proposta d'Estatut del PSC
amb PASQUAL MARAGALL (PSC)
dia 21, a les 12 del migdia (gimnàs)

La proposta d'Estatut d'ICV
amb JOAN SAURA (ICV)
dia 22, a les 12 del migdia (gimnàs)

La proposta d'Estatut de CiU
amb ARTUR MAS (CIU)
dia 24, a les 12 del migdia (gimnàs)

«3. Les causes i les vies de solució de la qüestió basca»
La història. Les causes. Les institucions.
a càrrec de GREGORIO MONREAL (U. Pública Navarra)
dia 23, de 9 a 11 del matí, i dia 24, de 9 a 10 del matí

Taula rodona sobre Euskadi
amb la participació de JORDI JARIA, GREGORIO MONREAL i JAUME VERNET
dia 24, de 10 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — ECONOMIA
Coordinadora: ELISENDA PALUZIE (Universitat de Barcelona)

«Efectes polítics i econòmics de la globalització»
del 16 al 19 d'agost

En aquest curs abordarem el fenomen de la globalització des d’una perspectiva tant econòmica com política i presentarem d’una manera divulgativa les principals anàlisis teòriques que han abordat les conseqüències de la globalització. Pel que fa als efectes econòmics de la globalització, el curs se centrarà sobretot en els efectes sobre les desigualtats territorials i sobre les desigualtats socials en renda. Pel que fa als efectes polítics de la globalització, el curs abordarà la relació que hi ha entre la globalització i la supervivència de les identitats nacionals.

1. La globalització en perspectiva històrica
a càrrec d’ELISENDA PALUZIE (UB)
dia 16, de 10 a 12 del migdia

2. La globalització i la Unió Europea
a càrrec de RICARD RAMON (UAB)
dia 16, de 3 a 5 de la tarda

3. La globalització financera
a càrrec d’ÒSCAR MASCARILLA (UB)
dia 17, de 10 a 12 del migdia

4. La globalització i Amèrica Llatina
a càrrec d’EDUARD BERENGUER (UB)
dia 18, de 10 a 12 del migdia

5. La globalització i les identitats nacionals
a càrrec de DANIELE CONVERSI (University of Lincoln)
dia 19, de 10 a 12 del migdia

«La construcció de l'Europa de tots»
Ho organitza: ADICEC amb la col•laboració de la Comissió Europea
del 16 al 19 d'agost

Amb aquestes sessions l’ADICEC pretén aprofundir un cop consolidades les fases anteriors de la creació i la construcció europees, en una etapa de maduresa on juguen papers molt importants l’ampliació de la Unió, la ciutadania i la unificació de polítiques per part dels estats membres.

1. La convivència de les cultures al si de la UE
a càrrec de DOLORS GRAU
dia 16, de 9 a 10 del matí

2. La construcció Europea i el segle XXI
a càrrec de CARLES GASÒLIBA
dia 16, de 5 a 6 de la tarda

3. La participació ciutadana en la construcció europea
a càrrec de XÈNIA DEL CASTILLO
dia 17, de 9 a 10 del matí

4. El procés d’integració i la ciutadania europea
a càrrec de MIQUEL ESQUIROL
dia 18, de 9 a 10 del matí

«Introducció a les finances i la borsa»
del 20 al 24 d'agost

Es tracta d’un curs d’introducció adreçat a tot tipus d’estudiants, encara que no tinguin coneixements previs d’economia. Donarem a conèixer els conceptes financers bàsics per tal de familiaritzar als alumnes amb la terminologia que es troben en el món professional i en la informació diària sobre l’actualitat econòmica. També ensenyarem, sense necessitat de coneixements previs, el funcionament de la borsa i la mecànica de la inversió via els bancs, les caixes o els brokers especialitzats.

1. Introducció a les finances I: El balanç i el compte d’explotació
a càrrec de XAVIER SALES (EADA i UIC)
dia 20, de 10 a 12 del migdia

2. Introducció a les finances II: Anàlisi d’inversions
a càrrec de XAVIER SALES (EADA i UIC)
dia 21, de 10 a 12 del migdia

3. L’operativa dels mercats: com es compra i es ven?
a càrrec de FABRIZIO MIERES (Borsa de Barcelona i UB)
dia 22, de 10 a 12 del migdia

4. Introducció als mercats borsaris
a càrrec de FABRIZIO MIERES (Borsa de Barcelona i UB)
dia 23, de 10 a 12 del migdia

ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS — COMUNICACIÓ
«Política i televisió, un maridatge blindat?»
Coordinació: CARME FERRÉ PAVIA (UAB)
del 20 al 24 d'agost

Anàlisi d’aquells discursos de fa uns quants anys en què la tecnologia de la comunicació ens havia de salvar de tot i, fet i fet, en l’actualitat qui més fa servir aquests nous canals són els col·lectius més transgressors.

1. Les noves tecnologies i les possibilitats de foment de la participació ciutadana
a càrrec de QUIM GIL (lawebespiral)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

2. Les noves tecnologies i els mitjans de comunicació: perfils professionals, metodologies de treball i tendències actuals
a càrrec d’ENRIC CASTELLÓ (UAB i LAVANGUARDIA.es)
dia 20, de 10 a 12 del migdia, i dies 21, 22 i 23, de 10 a 11 del matí

Aquest curs tracta sobre quin és el perfil dels professionals de la informació i dels continguts a Internet, quina metodologia de treball utilitzen per a posar en marxa productes multimèdia i com es van adaptant els grans mitjans de comunicació a la crisi del sector tecnològic i quines implicacions té això en la professió periodística.
El curs està especialment dirigit per a les persones que pensen dedicar-se al periodisme digital, als continguts multimèdia, o els interessa el camp de la comunicació i les noves tecnologies, en general. Està orientat des d’una vessant molt pràctica, amb exemples reals viscuts professionalment en l’àmbit de la comunicació i Internet.

• El professional del periodisme digital
• Metodologia de treball de la producció als mitjans on-line
• Redacció, tractament de fonts i lògiques periodístiques a la xarxa
• Premsa digital i continguts de pagament: buscant el valor
• Perills i oportunitats del periodisme digital
  

3. Les noves tecnologies i el control per part de l’administració
a càrrec de MARTA CANTIJOCH (UAB)
dies 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia
i a càrrec d’ALFONS CANO (cap de la Unitat de Delictes en Tecnologia de la Informació, Policia, Mossos Esquadra)
dia 24, de 10 a 12 del migdia

«De la fotografia al vídeo»
a càrrec de JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (TV3)
amb el suport de la Universitat Ramon Llull
cada dia, de 9 a 10 del matí

ÀREA D'HUMANITATS — LLENGUA I LITERATURA
Coordinació: CRISTINA BADOSA (UP)
del 16 al 24 d'agost

«Els grans filòlegs catalans: Alcover, Fabra, Moll, Sanchis Guarner i Coromines»

1. Antoni M. Alcover
a càrrec de GERMÀ COLÓN (U. Basilea)
dia 16, de 9 a 10 del matí i de 3 a 4 de la tarda, i dia 17, de 9 a 10 del matí

2. Pompeu Fabra
a càrrec de JORDI GINEBRA (URV)
dia 16, de 10 a 11 del matí i de 4 a 5 de la tarda, i dia 17, de 10 a 11 del matí

3. Manuel Sanchis Guarner
a càrrec de MIQUEL NICOLÀS (UV)
dia 16, d’11 a 12 del migdia i de 5 a 6 de la tarda, i dia 17, d’11 a 12 del migdia

4. Francesc de Borja Moll
a càrrec de JAUME CORBERA (UIB)
dies 18 i 19, de 9 a 2/4 d’11 del matí

5. Joan Coromines
a càrrec de JOAN SOLÀ (UB)
dies 18 i 19, de 2/4 d’11 a 12 del migdia

«La literatura com a expressió del pensament»
del 16 al 19 d'agost

L’amor i l’erotisme en la poesia de Salvat-Papasseit, Llompart i Andrés Estellés
a càrrec de LLUÍS ALPERA (UA)
amb el suport de la Universitat d’Alacant
dia 16, de 9 a 10 del matí i de 3 a 4 de la tarda, i dia 17, de 9 a 10 del matí

Les diverses concepcions de la poesia amorosa a través de tres grans autors de la literatura contemporània dels Països Catalans. Mitjançant una mostra de poemes ben significatius, el curs proposa subratllar les singularitats — i alhora les concomitàncies — del quefer líric de tots tres poetes: la concepció amorosa que esdevé una síntesi del goig de viure en el poeta barceloní J. Salvat Papasseit; el perfecte equilibri entre l’experiència vital i la tradició literària en la lírica amorosa del mallorquí J.M. Llompart; l’alternança entre l’amor conjugal i l’erotisme més desbordat i descarnat en la poètica del valencià V. Andrés Estellés.

L’obra narrativa i periodística de Quim Monzó
a càrrec de MANEL OLLÉ (UPF)
dia 16, de 10 a 11 del matí i de 4 a 5 de la tarda, dies 17 i 18, de 10 a 11 del matí

“Mites” de Jordi Sarsanedas, als cinquanta anys del premi Víctor Català
a càrrec de JOAN ALEGRET (UIB)
dia 16, d’11 a 12 del migdia i de 5 a 6 de la tarda, dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

Premiada el 1953, editada l’any següent, aquesta obra mestra de la narrativa breu catalana del segle XX continua fascinant el bon lector per la qualitat de la seva prosa de poeta, per la combinació de realisme existencialista de postguerra i d’onirisme surrealista per la densitat de les seves referències culturals... Aquest curs tractarà sobre tècniques, les fonts literàries i el contingut de Mites, a fi d’arribar a entendre, tant bé com podrem, els seus setze textos.

Les literatures del cos
a càrrec de LAIA CLIMENT (UJI)
dia 18, de 9 a 10 del matí, i dia 19, de 9 a 11 del matí

«Llengua i societat»
del 20 al 24 d'agost

Identitat i universalitat en la creació terminològica
a càrrec de LLUÍS MARQUET
dies 20, 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

L’objectiu fonamental del curs és exposar i analitzar els criteris que s’apliquen a l’hora d’actualitzar el català i adaptar-lo, pel que fa a la terminologia, a les necessitats del món actual. Cal examinar els criteris generals que s'apliquen a l'hora de fixar els nous termes que necessita la llengua, perquè sovint s’opta per les solucions més acostades al castellà en lloc de preferir formes més genuïnes, les quals, a més, acostumen a ésser més universals, és a dir més semblants a les solucions de la majoria de llengües. I així, a causa d'aquesta preferència, el català especialitzat va esdevenint cada cop més un calc del castellà. El curs pretén exposar les possibilitats de frenar aquesta tendència i alhora fer veure com el català modern pot ser una llengua universal sense perdre identitat ni anar a remolc del castellà.

La petita poesia oral. Didàctica dels jocs lingüístics de la tradició popular
a càrrec de RAMON BASSA i MARTÍN (UIB)
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí

La llengua catalana i Internet
a càrrec de GABRIEL BIBILONI (UIB)
dies 20, 21 i 22, de 10 a 11 del matí

Internet és un instrument cada vegada més imprescindible en les nostres vides. Cap creació humana anterior no havia tingut tantes utilitats i, com que en surten de noves de manera constant, ningú no pot restar-ne al marge. Analitzarem quines eines i recursos Internet ofereix a qualsevol usuari de la llengua catalana en relació a aquest ús, i, sobretot, quines eines ofereix als professionals de la llengua (ensenyants, investigadors, assessors, dinamitzadors, etc.) per al desenvolupament de la seva feina. Tractarem sobre mecanismes i instruments de recerca d’informació sobre la llengua, per a l’ús de la llengua (com diccionaris en línia, materials d’aprenentatge de català, serveis de consultes), recursos per a assessors i correctors, per a dinamitzadors (com pàgines de sociolingüística o d’institucions per a la planificació lingüística).

Els catalans plurilingües amb EuroCom: saber llegir tot d’una les llengües emparentades
per TIL STEGMANN (U. Frankfurt)
dies 20, 21, 22 i 23, d’11 a 12 del migdia

El llibre EuroComRom, recentment publicat en català, ens acompanyarà en un acte global de transfer, en què aprofitarem tot el que tenim al nostre abast en llengües com el català i l'espanyol i veurem com ens ajuda a llegir tot d’una textos en occità, italià, portuguès/brasiler/gallec, francès, sard o romanès (però també ens obre els ulls vers l’anglès i altres llengües no romàniques).
L’ensenyament tradicional de llengües no té en compte sistemàticament els coneixements lingüístics preexistents en els alumnes. Rebutjar aquests coneixements és completament antieconòmic. Ara, amb el mètode EuroCom, es fa fàcil un accés accelerat a un plurilingüisme europeu que no quedi estancat amb l’anglès. Podeu fer-vos imprimir explicacions completes del mètode en català, occità i deu altres llengües a www.eurocom-frankfurt.de.

Legislació lingüística a Catalunya
a càrrec de JOAN RAMON SOLÉ i DURANY
(amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, GdC)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Anàlisi dels àmbits on és preceptiva la presència o l’ús del català d’acord amb el concepte de llengua pròpia, i dels drets lingüístics que es desprenen del concepte de llengua oficial. Comentari de l’articulat de la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, de les disposicions que la despleguen i de les altres normes lingüístiques vigents tant catalanes com estatals que completen el marc legal sobre llengua. Especial referència a les disposicions que afecten les empreses i al procediment per exercir els drets lingüístics dels consumidors. Els obstacles derivats de les normes estatals, de determinades interpretacions jurisprudencials i d’altres factors. Visió comparada amb la normativa de la resta dels Països Catalans, amb referències a les altres comunitats lingüístiques de l’Estat espanyol i a la situació internacional.
Els àmbits que s’exposaran o sobre els quals almenys posarem exemples són les administracions públiques, inclosa la de justícia i els registres estatals, els organismes centrals de l'Estat, els documents notarials, la toponímia, l’etiquetatge i la retolació, el drets laborals i la regulació vigent en altres àmbits socioeconòmics. El professor repartirà el recull de legislació que figura a http://cultura.gencat.net/llengcat/legis/recull.htm i també utilitzarà textos que l’alumnat pot consultar a http://www.bibiloni.net/legislacio/.

Política lingüística, planificació i normalització
a càrrec de BERNAT JOAN I MARÍ
dia 23, de 10 a 11 del matí, i dia 24, de 9 a 11 del matí
Temes a tractar durant aquestes sessions:
I. El marc en què es desenvolupen les polítiques lingüístiques als Països Catalans. Pluralitat de legislacions lingüístiques (a diversos estats i diverses comunitats ‘autònomes’). Context de la legislació lingüística autonòmica, estatal i europea.
II. Els diferents nivells de planificació lingüística: planificació institucional legislativa; planificació executiva institucional; planificació local (ajuntaments, consells insulars...).
III. Elements per a un Pla de Normalització Lingüística: estudi sociolingüístic (tipologies d’estudi sociolingüístic, característiques, aplicacions...). Anàlisi del context legal. Anàlisi de l’opinió pública en relació als diversos àmbits d’ús. Propostes per a la planificació sociolingüística.
IV. És possible assolir la normalitat lingüística en el nostre context? Què ha de canviar per a què el català pugui ser una llengua plenament normalitzada? Elements de l’acció cívica per la normalització lingüística.

«Creació i traducció. La literatura en temps de globalització»
del 20 al 24 d'agost

En un món cada vegada més globalitzat, la multiculturalitat i l’intercanvi es converteixen en els eixos vertebradors d’una societat que vol avançar en el progrés. La literatura i la llengua tenen una funció essencial en l’expressió del pensament, són els transmissors dels sentiments i de la diferència, espais d’intercanvi i creadors de valors. Fidels a les sessions anteriors i sensibles a les tensions entre cultures, mantenim la secció de creadors de poesia, teatre i narrativa. També dediquem diverses ponències a la traducció literària, nexe en la transmissió i l’intercanvi. Els estudiosos de la literatura faran un recorregut per diversos aspectes de les nostres lletres que van des de l’anàlisi de les relacions de la poesia amb el cos i l’amor, fins a la narrativa de Joaquim Ruyra.

La narrativa de Joaquim Ruyra
a càrrec d’Alan Yates (U. de Sheffield)
dies 20 i 21, de 9 a 10 del matí

Ecolingüística i poetes catalans
a càrrec de Rosa Calafat (UIB)
dies 21, 22 i 23, de 9 a 10 del matí

Teatre
a càrrec de Jordi Coca
dia 20, de 10 a 12 del migdia

Novel·la: tècniques d’escriptura
a càrrec d’Isabel Clara Simó
dia 21, de 10 a 12 del migdia

La traducció de la poesia de Fernando Pessoa
a càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja (UAB)
dies 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

Poesia
a càrrec de Francesc Parcerisas
dia 22, de 10 a 12 del migdia

Traducció literària
a càrrec de Joan Fontcuberta (UAB)
dies 23 i 24, de 10 a 11 del matí

Divulgació científica
a càrrec de Martí Domínguez (UV)
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia

Introducció a la literatura gallega, una mirada des de Catalunya
a càrrec de M. XESÚS LAMA LÓPEZ (UB)
dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 9 a 10 del matí

ÀREA D'HUMANITATS — MÚSICA I CINEMA
«Música entorn dels Pirineus: via de flux, intercanvi i creació musical»
Coordinador: JAUME CARBONELL i GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 16 al 19 d'agost

Pretenem estudiar el paper d’un eix vertebrador físic, en el desenvolupament musical dels Països Catalans. Una visió històrica d’aquesta via d’intercanvi, d’entrada de llenguatges internacionals, i també una aproximació als fenòmens autòctons.

I, en música, els comptes clars
a càrrec de VICENT LIERN (UV)
dia 16, de 9 a 10 del matí i de 3 a 5 de la tarda

L’objectiu del curs és mostrar com les matemàtiques formen part de l'essència de la música i han permès, al llarg de tota la història, abordar amb èxit activitats musicals que van des dels aspectes més tècnics (com són l'afinació o la interpretació) als aspectes més creatius (com la composició).
El desenvolupament de les classes es recolzarà en l’ús de material informàtic i sonor que permeta analitzar alguns exemples concrets de Haydn i Béla Bartók.
L’enfocament del curs serà clarament pràctic, amb caràcter divulgatiu i s'intentarà que els assistents plantegen (i resolguen) situacions concretes.

Jazz a Catalunya
a càrrec de JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)
dia 16, de 5 a 6 de la tarda, dies 17, 18 i 19, de 9 a 10 del matí

Relacions estructurals entre música i cinema
a càrrec de MIQUEL PORTER i MOIX (UB)
dies 16 i 17, de 10 a 12 del migdia

La creació de la consciència nacional a partir de l’òpera “Los Pirineus” de Felip Pedrell i Víctor Balaguer
a càrrec de FRANCESC CORTÈS (UAB)
dies 18 i 19, de 10 a 12 del migdia

La composició el 1891 de l’òpera Los Pirineus fou entesa com un dels moments puixants en l’organització de l’ideari nacionalista musical. L’obra no s’estrenà fins el 1902, traduïda a l’italià. Quedava enrere un procés llarg i dificultós que palesava la complexitat i la migradesa del moment històric. A banda, l’obra presentava una dualitat que, en aquells moments, fou molt marcada malgrat ara ens passi desapercebuda: la proposta nacionalista de Balaguer al llibret tenia un encaix difícil en l’ideari pedrellià. Los Pirineus fou ben bé una de les primeres propostes nacionalistes conscients: era temps de bastir símbols èpics, des de Verdaguer a Guimerà. Les expectatives sorgides a redós dels ‘catalanismes’ de fi de segle i les inèrcies del món líric ens situen l’obra en un context procel·lós.

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA DE L'ART
«Iconografia i entorn de l'art»
Coordinació: XAVIER BARRAL I ALTET (U. de Rennes i IEC)
del 16 al 19 d'agost

Iconografia en l’art medieval
a càrrec de ROSA ALCOY i PERE BESERAN
dia 16, de 9 a 11 del matí i de 3 a 5 de la tarda, dies 17, 18 i 19, de 9 a 11 del matí

La creativitat plàstica els segles XIX i XX
a càrrec d’ARNAU PUIG
dia 16, d’11 a 12 del migdia i de 5 a 6 de la tarda, dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

«Les arts del circ: 3.000 anys d'emocions»
a càrrec de JORDI JANÉ (Institut del Teatre)
Sessions teòriques: dies 20, 21, 22, 23 i 24, de 10 a 12 del migdia
Taller: dies 21, 22 i 23, de 3 a 5 de la tarda

L’objectiu del curs és facilitar els coneixements teòrics i documentació històrica (catalana i universal) d’una art escènica multidisciplinària i en procés de renovació.
1) Comprensió i anàlisi dels diferents corrents estètics del circ.
2) Introducció al vocabulari circense català.
Les sessions teòriques del matí es complementaran amb els tallers de la tarda, en què es visionaran, analitzaran i discutiran espectacles i pel·lícules de circ de diverses èpoques i tendències.
Per què en algunes tombes egípcies hi ha relleus amb acròbates i equilibristes cap per avall?
Per què els acròbates cretencs combatien amb els toros sense altres eines que les mans i el cos?
Per què, fins no fa gaire, als artistes de circ eren anomenats ‘hungrus’?
Per què el Circ Cric de Tortell Poltrona no és ni com el Cirque du Soleil ni com el Gran Circo Mundial?
Per què alguns politicastres sense base i molts periodistes desinformats usen les paraules ‘circ’ i ‘pallasso’ només en sentit pejoratiu i sempre fora de context?
Les arts del circ també tenen expressions clàssiques i contemporànies?
El circ és només una forma d’espectacle o amaga missatges metaculturals?
Matins: Teoria, història i sociologia del circ
Tardes: Tallers de visionat i anàlisi d’espectacles de circ de diversos països, èpoques i concepcions. Es dedicarà una sessió especial a Federico Fellini (La strada, 1954, i I Clown, 1970).

ÀREA D'HUMANITATS — HISTÒRIA
Coordinador: JORDI FIGUEROLA (Universitat Autònoma de Barcelona)

«El procés d'hominització: vells interrogants, noves respostes»
Coordinador: EUDALD CARBONELL (URV, codirector del Projecte Atapuerca)
del 16 al 19 d’agost

Hominització i humanització. Evolució biològica i cultural
El planeta sencer viu un sotrac d’enfrontament d’interessos i d’identitats culturals. Malgrat això, hem de treballar per una cultura humana universal que integri la diversitat cultural mantenint les nostres identitats culturals. Bloc 1: “Evolució biològica a Àfrica”. Bloc 2: “L’expansió i el poblament d’Euràsia”

1. Del passat al futur
a càrrec d’EUDALD CARBONELL (URV)
dia 16, de 9 a 10 del matí i de 3 a 4 de la tarda, i dia 17, de 9 a 10 del matí

2. La cultura com a adaptació humana
a càrrec de ROBERT SALA (URV)
dia 16, de 10 a 12 del matí i de 4 a 5 de la tarda, i dia 17, de 10 a 11 del matí

3. La reconstrucció de les formes de vida a la prehistòria
a càrrec d’ANDREU OLLÉ (URV)
dia 16, de 5 a 6 de la tarda, i dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia

4. Història biològica dels nostres avantpassats
a càrrec de CARLES LORENZO (URV)
dies 18 i 19, de 9 a 11 del matí

«Guerres i exèrcits al llarg de la història catalana»
Coordinadors: ÀNGEL CASALS (UB) i JOAN PEYTAVÍ (UP)
del 20 al 24 d’agost

Si hom pregunta pel tarannà dels catalans, entre les característiques que es donaran ben segur que no apareixerà la de la bel·licositat, oimés, seria rebutjada com un error, si no un disbarat, i en canvi es consideraria més exacte parlar del rebuig català a l’exèrcit. Però aquesta apreciació sobre Catalunya com a terra de seny i amb imperi de les lleis, les institucions i el pacte, és relativament recent i, en molts moments de la nostra història, gens certa.
Ja sigui per la seva situació geogràfica, per la necessitat expansionista que ha tingut el país, pels veïns que tenim o per la situació sociopolítica interna, és impossible trobar des de fa cinc-cents anys cap segle sense guerres a Catalunya. Encara més sense guerres més o menys civils. I, malgrat aquesta evidència, els historiadors han reflexionat relativament poc sobre la transcendència del fet militar a Catalunya. L’actual segle ha començat amb uns nivells de violència que tenen àmbit global i als quals no ens podrem sostreure. Serà bo pensar quan, com i per què els catalans han vessat o han fet vessar sang.

«Sessió I: Significat de la Guerra i l’exèrcit a llarg de la història catalana»

Presentació: Objectius del curs. Guerra, exèrcit, societat. La nova història militar
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
dia 20, de 9 a 10 del matí

Guerra, milícia i societat a la Catalunya medieval
a càrrec de JORDI SAIZ (UV)
dia 20, de 10 a 11 del matí

Revolució militar, imperi hispànic i societat catalana. (segles XVI-XVIII)
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
dia 20, d'11 a 12 del migdia

«Sessió II»

Les claus militars de l’expansió catalano-aragonesa medieval
a càrrec de JORDI SAIZ (UV)
dia 21, de 9 a 10 del matí

L’expansió per la Mediterrània i la capacitat naval i militar catalana
a càrrec de JORDI SAIZ (UV)
dia 21, de 10 a 11 del matí

La Guerra Civil de 1462-72
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
dia 21, d’11 a 12 del migdia

«Sessió III»

Catalunya dins l’Imperi Hispànic: conceptes, estructura i problemes
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
dia 22, de 9 a 10 del matí

La Guerra dels Segadors (1640)
a càrrec d’ÀNGELS CASALS (UB)
dia 22, de 10 a 11 del matí

Els Comtats després de 1640 i la nova frontera
a càrrec de JOAN PEYTAVÍ (UP)
dia 22, d’11 a 12 del migdia

«Sessió IV»

La Guerra de Successió (1705-1714)
a càrrec d’ÀNGEL CASALS (UB)
dia 23, de 9 a 10 del matí

La Guerra del Francès i la Guerra Gran. La fi del model d’Antic Règim
a càrrec de LLUÍS FERRAN TOLEDANO (UAB)
dia 23, de 10 a 11 del matí

El segle de les guerres civils: les guerres carlines
a càrrec de LLUÍS FERRAN TOLEDANO (UAB)
dia 23, d’11 a 12 del migdia

«Sessió V»

Resistència catalana i domini militar a la Catalunya del primer terç del segle XX
a càrrec de LLUÍS FERRAN TOLEDANO (UAB)
dia 24, de 9 a 10 del matí

L’exèrcit i la guerra com a eina de desnacionalització: la Catalunya del Nord i les guerres mundials
a càrrec de JOAN PEYTAVÍ (UP)
dia 24, de 10 a 11 del matí

La Guerra Civil de 1936
a càrrec de LLUÍS FERRAN TOLEDANO (UAB)
dia 24, d’11 a 12 del migdia

«La formació del pensament d’Antoni Rovira i Virgili»
a càrrec de XAVIER FERRÉ
dies 18 i 19, de 10 a 12 del migdia

Estudiarem la biografia i la formació del pensament polític i la via autodeterminista d’Antoni Rovira i Virgili.

«Les quatre cultures mediterrànies a l’edat mitjana: vivència o coexistència»
a càrrec de GABRIEL ENSENYAT
dies 16, 17, 18 i 19, de 10 a 11 del matí

1. Les quatre cultures: jueva, cristiana occidental, bizantina i musulmana. Origen i desenvolupament.
2. La relació amb el món clàssic. El debat sobre què fer amb la cultura grecorromana.
3. La visió (negativa) que cada cultura tenia de les altres.
4. El mite de la convivència cultural i el seu rerefons polític actual: la España medieval de las tres culturas.
5. El xoc cultural als Països Catalans a l’edat mitjana. Evidències i límits.


«Els papers valencians incautats a Salamanca»
a càrrec de JOSEP GUIA
dies 20 i 21, de 10 a 11 del matí


«No hi ha nació sense sindicats nacionals. Una reflexió entorn el sindicalisme nacional»
a càrrec de JOSEP SORT i JANÉ (URL)
amb el suport de la Universitat Ramon Llull
dies 19, 20, 21 i 22, d’11 a 12 del migdia

Aquest curs reflexiona entorn de la problemàtica del sindicalisme nacional des d’una triple perspectiva: teòrica, històrica i comparativa. S’hi estudia el paper dels sindicats en les societats contemporànies i, més concretament, la seva implicació en les lluites d’alliberament nacional. En aquests sentit, hi examinem casos com els del Quebec, País Basc, Galícia, Escòcia i d’altres. Tot plegat, tenint sempre present el marc referencial català.