ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA
«El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres»
Coordinadors: MARTÍ BOADA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona; grup de recerca emergent «Conservació, etnoecologia i canvi global» [2009 SGR 569]) i JOANDOMÈNEC ROS (Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost

Per què perden sorra les platges dels Països Catalans, i què hi podem fer. Peixateries ben abastades i un mar sense peixos: com s’entén? Problemes de la pesca al País Valencià. La qualitat de les aigües litorals. Àrees protegides al litoral: la cara i la creu. Les reserves de pesca de les Illes Balears. Cabrera, parc nacional. La mar de l’Alguer. El valor del litoral com a recurs.

dia 17
El litoral, frontera o interfase?
per JOANDOMÈNEC ROS (UB, IEC)
de 9 a 10

Per què perden sorra les platges dels Països Catalans, i què hi podem fer
per AGUSTÍN SÁNCHEZ ARCILLA (UPC)
de 10 a 11

Amb l'aigua al coll. El canvi climàtic i el litoral
per JOANDOMÈNEC ROS (UB, IEC)
d'11 a 12

Ull viu! Meduses a la costa!
per JOSEP MARIA GILI (ICM-CSIC)
de 3 a 4

En les últimes dècades les meduses han estat un dels grups d'organismes marins que més han proliferat en les costes catalanes seguint la tendència de tots els oceans. Les causes d'aquestes proliferacions són diverses però la comunitat científica s'ha posat d'acord que els increments es deuen sobretot a conseqüències de la sobrepesca i que la presència més freqüent de meduses a les nostres platges es deu a fenòmens relacionats amb el canvi climàtic. Les costes catalanes lideren un dels projectes d'estudi i seguiment d'aquest fenomen més rellevant a nivell europeu i mundial. Aquests estudis han permès dimensionar el problema del nivell de platges fins al punt que els plans de gestió del problema han estat un exemple a seguir en altres regions de la Mediterrània. La combinació entre estudis rigorosos de caràcter científic i els estudis d'àmbit social i econòmic permet avui dia que a les platges catalanes convisquin amb èxit l'interès social i turístic amb una problemàtica de caràcter ambiental de ben mal resoldre a curt i mitjà termini.

dia 18
Hostes vingueren… Les espècies invasores al litoral
per JOANDOMÈNEC ROS (UB, IEC)
de 9 a 10

Peixateries ben abastades i un mar sense peixos: com s'entén?
per JORDI LLEONART (ICM-CSIC, IEC)
de 10 a 11

És possible recuperar el litoral malmès? Cas d'estudi: la transformació del litoral metropolità
per ANTONI ALARCÓN (Barcelona Regional)
d'11 a 12

L'antropització del litoral metropolità comportà la generació d'un gran volum d'aigües residuals urbanes i industrials, amb diferents tipus de tractament, que s'escolaven per rieres i rius cap a mar i provocaven al llarg dels anys els problemes de contaminació dels fons marins i de les aigües litorals.
Per altra banda, a partir dels anys trenta, la concatenació de la construcció de diversos ports esportius i obres marítimes al llarg de la costa del Maresme suposà la disminució dràstica del transport sedimentari de sorres i, alhora, la desaparició de trams sencers de platges.
Tot plegat determinà que a finals dels anys setanta tota la costa metropolitana, i especialment els ecosistemes marins, es trobessin absolutament colgats per fangs i sediments força contaminats, amb un bentos marí molt deteriorat, fortament empobrit de comunitats biòtiques i amb greus problemes de contaminants que, tot i restar als sediments, podien ocasionar problemes de biomagnificació al llarg de la cadena tròfica. Trams de platges eren ocupades per usos aliens al món litoral.
A principi dels vuitanta per diferents motius, però sobretot arran de la reordenació urbanística que suposaren els Jocs Olímpics, s'inicià una lenta transformació de tot el litoral metropolità, que encara, avui en dia, continua.

Àrees protegides al litoral: la cara i la creu
per JOANDOMÈNEC ROS (UB, IEC)
de 3 a 4

dia 19
Com cal gestionar les nostres platges
per CAROLINA MARTÍ (UdG)
de 9 a 10
Les platges són sistemes naturals que en els darrers seixanta anys han estat altament alterats per la forta pressió humana. Com a sistemes costaners, les platges desenvolupen múltiples funcions, les més importants de les quals són: l’ecològica, en actuar de dipositaris de biodiversitat; la protectiva, oferint protecció a la costa; i la lúdicoturística, satisfent les necessitats d’oci majorment en època estiuenca. Tanmateix, massa sovint, els municipis litorals han focalitzat la gestió d’aquest sistema costaner per al seu ús ludicoturístic i han menystingut o obviat la resta de funcions.
Conseqüentment, els factors biofísics (que condicionen la productivitat de l’ecosistema i la defensa costanera), els socioeconòmics (que garanteixen l’oci de les persones i la generació de benestar) i els d’ordenació territorial (que determinen la gestió i la governança de l’espai costaner) s’han de potenciar amb concordança i complementarietat, per a fer viable la triple funció de l’ecosistema sense exclusions.

La qualitat de les aigües litorals catalanes
per MARIONA DE TORRES (ACA, GdC)
de 10 a 11

La transformació del litoral. El cas de la Costa Brava
per CAROLINA MARTÍ (UdG)
d'11 a 12

La interacció de les influències terrestres, fluvials i marines converteixen els litorals en espais de riquíssima estructura paisatgística per la diversitat d’ambients i d’ecosistemes que agreguen. A aquests ambients litorals, d’extensió reduïda, s’hi afegeix la intensa ocupació humana que, a través d’activitats econòmiques, socials, culturals i recreatives, n’extrema la vulnerabilitat. I a aquesta fragilitat, s’ha addicionat l’agressivitat de les dinàmiques recents d’ocupació del sòl que han tingut lloc en el litoral de la Mediterrània occidental en la darrera meitat del segle XX caracteritzades per un intens procés urbanitzador motivat per la demanda turística.
El planejament urbanístic en els espais turístics de litorals madurs sembla haver considerat el paisatge només com el substrat sobre el qual implementar construccions i infraestructures. Habitatges, equipaments i serveis, vies de comunicació i ports esportius, s’han estès arreu. I el més greu és que aquest creixement ha tingut un clar enfocament cap al sector turístic, donant lloc a un territori no tant sols hipotecat, sinó infrautilitzat durant deu o onze mesos a l’any i amb greus problemes de sobrefreqüentació humana durant el període estiuenc. Altrament, els espais naturals i el mosaic d’usos tradicionals, que no ofereixen rendiments directes, han esdevingut els grans oblidats, sovint amb l’únic objectiu de mantenir-los a ‘l’expectativa’ de ser transformats.

El mar de l'Alguer
per ANTONI TORRE (IEC) i VITTORIO GAZALE (Parc de Port del Comte, Sardenya)
de 3 a 4

S'analitzen els principals paisatges de la mar de l'Alguer , arran d'un enfocament ecològic que defineix el paisatge com un sistema d'ecosistemes que interactuen entre ells. Els que tenen les majors interaccions amb les activitats relacionades amb l'home són els plans de la zona litoral, que correspon a la plataforma continental, entre el litoral i circalitoral, que es caracteritza per la presència del component vegetal. Aquests plans estan dominats per paisatges específics i fàcilment recognoscibles, com cinturons de Lithophyllum byssoides, les praderies de Posidònia i altres rizofites, les poblacions d'algues fotòfiles, el coral·ligen, els fons de melobe sies lliures, les coves. D'aquests paisatges es descriuran breument les característiques estructurals i funcionals i els principals problemes de gestió a la zona de l'Alguer.

ÀREA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
«Nanotecnologies, ciència i societat»
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Departament de Física Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya i del grup de recerca consolidat «Caracterització Elèctrica de Materials i Dispositius» [CEMAD] )
Amb el suport de la Societat Catalana de Física, Institut d’Estudis Catalans
del 17 al 19 d'agost

Tots som conscients com l’abast de les comunicacions ha canviat la societat: Internet o la telefonia mòbil ens fan sentir part d’un món global, on les notícies més remotes ens arriben en una fracció de segon. Quina és la ciència que ho ha fet possible? Com és que els dispositius electrònics es poden fer tan petits? Quins són els materials que ho permeten? Com a resposta a aquestes qüestions, tractarem dels materials, ciència i nanotecnologies que ho fan possible, en un panorama actual i futur.

dia 17
De la micro a la nanoelectrònica: «There's plenty of room at the bottom» Primera sessió
per DAVID JIMÉNEZ (Departament d'Enginyeria Electrònica, UAB)
de 9 a 2/4 d'11

En aquesta conferència començarem fent una ullada a la tecnologia microelectrònica basada en el silici des dels inicis fins als nostres dies, fent èmfasi en les idees clau que han fet possible la reducció progressiva de dimensions, així com l'increment de les prestacions, del circuits integrats. Veurem quines estratègies planteja la indústria microelectrònica per a continuar mantenint la tecnologia basada en el silici en una perspectiva de deu anys. La tecnologia microelectrònica deriva avui en dia cap a una nova disciplina, anomenada ‘nanoelectrònica'. Es caracteritza per l'ús dels efectes quàntics de la matèria i treure'n profit. Veurem com materials com ara els nanofils de silici, nanotubs de carboni o els cristalls bidimensionals ofereixen un ventall de possibilitats inabastable per a desenvolupar noves tecnologies que, per exemple, poden fer servir una quantitat mínima d'energia per a fer funcions lògiques.
Vegeu la presentació del professor

Nanomaterials i dispositius per a aplicacions emergents: magnetisme, robòtica i biomedicina. Magnetisme (miniaturizació de dispositius)
per EVA MARIA PELLICER i VILÀ (Departament de Física, UAB)
de 2/4 d'11 a 12

Les aplicacions que hom preveu (algunes de les quals, de fet, ja són aquí) per als nanomaterials són vastíssimes. Quan es limita el creixement dels materials de manera que som capaços de confinar-ne llurs dimensions a la nanoescala ( < 100 nm), s'originen nous fenòmens físics que amplien el ventall d'aplicacions. En els darrers anys diversos camps, com ara el magnetisme, la robòtica i la biomedicina, se n'han vist beneficiats. Podem dissenyar dispositius miniaturitzats que permetin emmagatzemar grans quantitats d'informació en el mínim espai possible? Som capaços de moure d'una manera controlada objectes de dimensions reduïdes (nanorobots) i dirigir-los cap on nosaltres volem? La nanotecnologia, de la mà de la física, la química, la ciència i l'enginyeria de materials, permet donar resposta a moltes d'aquestes preguntes.
Vegeu la presentació del professor

De la micro a la nanoelectrònica: «There's plenty of room at the bottom». Segona sessió
per DAVID JIMÉNEZ (Departament de Física, UAB)
de 3 a 4
Vegeu la presentació del professor

dia 18
El grafè i les seves aplicacions en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Telecomunicacions (TIC)
per JOSEP SOLÉ i PARETA (Departament d'Arquitectura d'Ordinadors, UPC)
de 9 a 12

El grafè és un material format per una capa de carboni monoatòmic (d'un sol àtom de gruix). Consisteix en una estructura laminar plana, composta per àtoms de carboni distribuïts en una xarxa cristal·lina en forma de niu d'abella. Tot i que el terme grafè (en anglès graphene ) aparegué per primera vegada el 1987, aquest material no fou descobert fins a la dècada dels anys 1930. I s'assolí el gran avenç en la ciència del grafè quan Andre Geim i Kostya Novoselov, de la Universitat de Manchester, aconseguiren extreure cristall d'una sola capa d'àtoms el 2004, emprant un mètode ben curiós: aplicaren cinta adhesiva repetidament sobre la mina d'un llapis per a obtenir capes cada cop més fines de grafit, fins a obtenir finalment una estructura monoatòmica, el grafè. Per aquest descobriment i posteriors experiments relacionats, aquests dos investigadors obtingueren el Premi Nobel de Física l'any 2010. El grafè té múltiples i interessants propietats: alta conductivitat tèrmica i conductivitat elèctrica, semiconductivitat, alta elasticitat i duresa, resistència (és el material més resistent del món), suporta la radiació ionitzant, és molt lleuger, com la fibra de carboni, però més flexible, menor efecte Joule, s'escalfa menys quan condueix electrons, consumeix menys electricitat per una mateixa tasca que el silici; a més, el grafè pot reaccionar químicament amb altres substàncies per a formar composts de diferents propietats. En concret, però, aquesta ponència se centrarà a revisar la utilització del grafè en aplicacions de l'àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions. En les possibilitat que ofereix el grafè per a la realització d'antenes extremadament petites (nanoantenes o grahennas) que requereixen els nanodispositius per a comunicar-se via ràdio, cosa que possibilitarà les xarxes de nanosensors amb què es podran fer realitat aplicacions, fins ara inimaginables, com ara la monitorització de la salut de les persones en temps real, la detecció preventiva de condicions mediambientals proveint-nos d'una mena de sisè sentit, el control de la nostra atenció mentre conduïm o seguim una classe, o la interconnexió de milions de processadors de gran capacitat de càlcul en un sol xip.
Vegeu la presentació del professor

Nanomaterials i dispositius per a aplicacions emergents: magnetisme, robòtica i biomedecina
per EVA MARIA PELLICER i VILÀ (Departament de Física, UAB)
de 3 a 4
Vegeu la presentació del professor

dia 19
Nous materials per a la societat del futur
per XAVIER ÀLVAREZ ( Departament de Física, UAB)
de 9 a 12

La nostra societat ha d'afrontar en els propers temps uns reptes mai plantejats en el passat. Les expressions ‘màxima eficiència' i ‘sostenibilitat' han de reemplaçar les ja envellides ‘màxima potència' i ‘rapidesa'. La crisi econòmica no ha fet altra cosa que evidenciar que el nostre llenguatge i, per tant, la nostra manera d'interpretar el món ha de canviar. Pel que fa a l'energia, aquesta situació sembla especialment urgent. No podem deixar en mans de l'atzar el problema de trobar un substitut raonable per als combustibles fòssils. De la recerca en els propers anys en el sector de la generació i el transport de l'energia, en dependrà en gran mesura la tecnologia que tindrem en el futur per a poder canviar la nostra dependència energètica cap a fonts més sostenibles. Aquest canvi passa per la fabricació de nous materials capaços d'aprofitar més bé l'energia. Avenços que sembla que es podran aconseguir amb la nanociència i la nanotecnologia.
Vegeu la presentació del professor

Nanotubs de carboni: física, materials i dispositius
per NÚRIA FERRER i ANGLADA (Departament de Física Aplicada, UPC)
de 3 a 4
Vegeu la presentació del professor

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT
«Tractament del dolor, termalisme i els congressos de metges i biòlegs en llengua catalana»
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, Universitat Autònoma de Barcelona)
Amb el suport del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 19 d'agost

Enguany el curs de ciències de la salut tractarà els temes següents: 1) el centenari del primer Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana; 2) record d’Oriol Casassas; 3) l’hospital transfronterer de la Cerdanya; i 4) el tractament del dolor, una vida sense dolor.

dia 17
«El dolor, condemna bíblica o símptoma controlable per la medicina actual?»
L'experiència del dolor al llarg de la història i les cultures
per JAUME ROIGÉ (professor associat d'anestesiologia i reanimació a la Universitat Autònoma de Barcelona, cap del Servei d'Anestesiologia i Reanimació i director assistencial de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, Barcelona)
de 9 a 10

L'experiència del dolor es tan antiga com la de l'ésser huma mateix. Des del desconeixement de les causes s'ha lluitat contra dimonis, humors malignes o esperits dels morts que entraven pels orificis del cos. Des del neolític s'ha combatut amb plantes i ritus, però la progressió ha estat lenta. L'antic Egipte, Grecia, Roma, Aristòtil, Leonardo da Vinci o Descartes han cercat explicacions i el remei més potent, l'opi, ha provocat guerres i la decadència de pobles sencers. L'èter, el cloroform, la morfina, l'òxid nitrós i la coca ja permeten,  a mitjan XIX, de treure el dolor per a la cirurgia, però aixecarà una dura oposició eclesiàstica en el part sense dolor i greus problemes d'adiccions. A mitjan XX el dolor ja es tractarà amb un arsenal tecnològic, farmacològic i organitzatiu modern.

Impacte socioeconòmic del dolor
per ANTONI MONTERO i MATAMALA (professor d'anestesiologia, reanimació i tractament del dolor a la Universitat de Lleida i cap del Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor a l'Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)
de 10 a 11

El dolor crònic afecta el 20 % de la població catalana i suposa el 64 % de les visites als centres d'urgències hospitalàries. A les unitats de tractament del dolor el 96 % dels pacients que veiem per primera vegada pateixen dolor no oncològic. Dins del grup de dolor no oncològic, destaca clarament el grup de pacients amb dolor musculoesquelètic, el 86 %, seguits pels pacients amb dolor neuropàtic, el 29 %, i el mixt amb un 22 %. La primera patologia dolorosa que apareix és la lumboradiculàlgia, amb un 33,5 % del total, seguida de l'artrosi i la lumbàlgia. A destacar el percentatge de pacients que ens arriben amb fibromiàlgia (7,8 %). Un altre factor que influeix clarament en el diagnòstic i, sobretot, en el tractament del dolor, són les comorbiditats, domina la hipertensió en un 55 % dels pacients, seguida per la dislipèmia en un 33 % i la depressió i l'ansietat que suposen més del 50 %. El cost anual del dolor crònic suposa uns 4.600 milions d'euros per baixes laborals, urgències mèdiques o patologies derivades, cosa que suposa del 2,2 % al 2,8 % del PIB en països industrialitzats.

Noves perspectives en el control del dolor
per VÍCTOR MAYORAL i ROJALS (professor de la Càtedra Extraordinària del Dolor de la UAB i cap de la Unitat de Dolor de l'Hospital de Bellvitge, l'Hospitalet de Llobregat)
d'11 a 12

Dilemes ètics en la lluita contra el patiment
per JORDI CRAVEN-BARTLE (professor associat d'oncologia a la UAB i director del Servei d'Oncologia Radioteràpica i president del Consell Directiu del Cos Facultatiu a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Barcelona)  
de 3 a 4

dia 18
«Aigües termals i mineromedicinals als Pirineus Centrals. Aplicacions terapèutiques»
L'objectiu del curs és presentar els conceptes i les eines per a estudiar l'origen, el funcionament i les aplicacions lúdiques i terapèutiques de les aigües termals i mineromedicinals. La hidroteràpia és el tractament més antic i constant en medicina, documentat fa uns 8.000 anys en les primeres civilitzacions i, evidentment, en els romans, que ja iniciaren l'explotació de quasi la totalitat de les surgències naturals d'aigües termals i mineromedicinals dels Pirineus. Es presentaran eines avançades de gestió i protecció dels sistemes termals i d'aigües mineromedicinals. Es descriuran els processos que intervenen en l'origen i en la composició fisicoquímica de les aigües termals i mineromedicinals, així com la seva explotació adient, per a assegurar en el temps la preservació del recurs i la constància de les característiques fisicoquímiques. Finalment, el curs abordarà els efectes terapèutics de la hidroteràpia: biològics, psicològics i simbòlics.

Origen de les aigües termals. Funcionament dels sistemes termals
per CARLES BALASCH i SOLANES (professor d'hidrologia a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, UdL)
de 9 a 10

Característiques de les aigües termals i mineromedicinals
per MANUEL PASCUAL i DÍAZ (Agència Catalana de l'Aigua, Generalitat de Catalunya)
de 10 a 11

Hidroteràpia i terapèutica de les aigües termals i mineromedicinals
per JAUME BARÓ i AYLÓN (professor de psiquitaria a la Universitat de Lleida)
d'11 a 12

Visita als balnearis de Molig i Vernet
per JOSEP MÀSICH i POLO (professor associat d'edafologia i química agrícola a l'ETSEA, Universitat de Lleida) i JAUME BARÓ i AYLÓN (Universitat de Lleida)
de 2 a 4

dia 19
«Els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana»
La primera època dels Congressos (1913-1936)
per JOSEP M . CAMARASA (Fundació Carl Faust)
de 9 a 10

La segona època dels Congressos (1976-2013) i els doctors Josep Alsina i Oriol Casassas
per RICARD GUERRERO i MERCÈ PIQUERAS (Fundació Alsina i Bofill)
de 10 a 11

Present i futur dels Congressos Catalans de Ciències de la Vida
per JOSEP CLOTET i LLUÍS TORT (Societat Catalana de Biologia)
d'11 a 12

Als cent anys del Primer Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana: passat, present i futur
amb CARLES CONSTANTE (director general de Planificació i Recerca en Salut , GdC), MIQUEL VILARDELL (president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona) i JOANDOMÈNEC ROS (president electe de l'Institut d'Estudis Catalans)
a les 12

La dècada prodigiosa (1970-1980): del Manifest de Prada a la recuperació dels Congressos
taula rodona amb RICARD GUERRERO (Fundació Alsina i Bofill), com a moderador
La gènesi i conseqüències del Manifest de Prada (1973), per JOSEP M . CAMARASA (Fundació Carl Faust)
La dècada de consolidació de la Societat Catalana de Biologia, per LLUÍS TORT (Societat Catalana de Biologia)
La recuperació de la revista «Ciència», per MONTSERRAT VALLMITJANA (Societat Catalana de Biologia)
La incorporació de la docència en català a la UAB-Bellaterra, per CARME CHICA (revista International Microbiology)
Els Congressos, vistos des d'Andorra, per ÀNGELS MACH ( Societat Andorrana de Ciències)
Els Congressos, vistos des de l'Alguer, per ANTONI TORRE (Obra Cultural de l'Alguer i Institut d'Estudis Catalans)
de 3 a 4

ÀREA D'ECONOMIA
«Cinquanta preguntes d'economia i empresa per a interpretar el futur econòmic»
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Departament de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona i del grup de recerca consolidat «Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials» [CAEPS] 2009 SGR 359)
del 20 al 22 d'agost

El curs ens ha d’ajudar a entendre els nostres reptes i interrogants com un nou estat, dins o fora de la Unió Europea. Entendre el funcionament món econòmic, del món financer i de l’empresa perquè puguem interpretar d’una manera imaginativa els canvis profunds que hem de fer dins una empresa catalana que ha de competir amb les de xarxes globals de producció global i, en un context, que ha de passar necessàriament per la reconfiguració de les regles del joc amb l’Estat espanyol.

dia 20
Preguntes d'economia i empresa per a interpretar el futur econòmic
per ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (doctor en economia, professor de la UB i investigador del CAEPS i de la Xarxa de Referència en Economia i Polítiques Públiques, Generalitat de Catalunya)
de 9 a 12

Albert Einstein deia que una crisi és la principal benedicció que pot patir un país i que en temps de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement. En aquest context, la sessió es centrarà a interpretar la realitat econòmica de crisi, entesa etimològicament com a canvi, mitjançant la resposta a preguntes de microeconomia i macroeconomia, d'economia internacional, temes lligats a la rendibilitat econòmica de la independència de Catalunya i temes lligats a la Unió Europea.

Els recursos humans i el sector turístic
per MONTSE CRESPI ( doctora i professora de recursos humans a la UB)
de 3 a 4

dia 21
Com obrir mercats a l'exterior?
per JOSEP M. CERVERA (director d'internacional de la Cambra de Comerç de Barcelona, graduat a Harvard. MBA IESE. Business School. Business strategy Novartis Pepsi.co., Rekitt-Benckiser, Chupa Chups)
de 9 a 12 i de 3 a 4

El gran actiu de futur de l'economia catalana són les petites i mitjanes empreses, moltes de les quals han demostrat la seva gran capacitat de competir internacionalment en uns mercats no intervinguts ni regulats pel sector públic. El curs es basarà en preguntes entorn de la internacionalització de la nostra empresa i les claus per a obrir mercats a l'exterior, en un context en què comprovem la capacitat exportadora del país. Competitivitat via preus i una altra de més àmplia o ‘estructural' de competitivitat polièdrica, resultat de moltes dimensions del funcionament econòmic català —amb dimensions institucionals, sociopolítiques o culturals—.

dia 22
Catalunya - Espanya - Europa. Agricultura i potencialitats econòmiques de Catalunya
per MANEL PLANA (senador per Lleida, membre de la mesa del Senat espanyol i professor d'empresa a la Universitat de Lleida)
de 9 a 12 i de 3 a 4

El curs reflexionarà entorn de les regles del joc polítiques i econòmiques a què ens hem d'enfrontar. També s'analitzarà el funcionament de la PAC, els problemes de l'agroindústria a les comarques de l'interior i quines possibilitats tenim de convertir-nos en el gran clúster agroalimentari europeu, l'horta d' Europa orientada cap a l'exportació: fruita dolça, vi i cava o derivats del porc…

ÀREA DE DRET
«Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària»
Coordinadora: SANDRA CAMACHO i CLAVIJO (Departament de Dret Civil, Universitat Autònoma de Barcelona; grup d'investigació «Grup de Dret Civil Català» [2009 SGR 221])
Amb el suport del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya)
del 17 al 19 d'agost

La crisi i la ruptura de la parella comporta una nova regulació dels lligams afectius, emocionals, familiars i, normalment, unes mesures econòmiques que poden tenir molta transcendència per a la família. L’objecte d’aquest curs és analitzar els aspectes de la separació i el divorci que susciten un interès més gran des del punt de vista jurídic i pràctic, però proposant una visió pluridisciplinària del seu estudi, des d’una perspectiva (civil, processal, fiscal) doctrinal i professional.

dia 17
Presentació del curs
per ESPERANÇA GINEBRA i MOLINS (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 9 a 2/4 de 10

Efectes de la dissolució del matrimoni: prestació compensatòria i compensació econòmica
per ESPERANÇA GINEBRA i MOLINS (professora de dret civil a la Universitat de Barcelona)
de 2/4 de 10 a 11

Efectes de la dissolució del matrimoni: atribució de l'ús de l'habitatge familiar i aliments a favor dels fills comuns
per FERRAN HURTADO i PARRAS (advocat de Riba-Vidal Advocats, professor associat de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona)
d'11 a 12 i de 3 a 4

dia 18
Aspectes psicològics del divorci i la separació respecte als adults
per NOÈLIA SÁNCHEZ i SÁEZ (metgessa psicoterapeuta)
de 9 a 2/4 d'11

La ruptura matrimonial i familiar és una realitat de vida cada cop més habitual, cap parella està exempta del risc de passar per aquesta experiència. Tant des del punt de vista legal com material i personal, les separacions i els divorcis són molt complexos i dolorosos. Des de la ignorància i la falta de consciència les persones implicades es poden fer més mal del necessari. En aquesta conferència exposarem els aspectes principals a tenir en compte durant el procés de separació perquè sigui al menys traumàtic possible: escollir advocats o mediadors, negociar convenis, decidir sobre els béns comuns, fer servir els recursos d'assessorament i recolzament etc.

El règim de custòdia compartida dels fills: una solució en cas de divorci
per ARIADNA AGUILERA i RULL (professora de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra)
de 2/4 d'11 a 12

Aspectes psicològics del divorci i la separació respecte als fills menors d'edat
per NOÈLIA SÁNCHEZ i SÁEZ (metgessa psicoterapeuta)
de 3 a 4

Els drets i les necessitats dels menors en els processos de separacions i divorcis són encara molt ignorats. Cada edat té unes necessitats concretes que a vegades la llei no té en compte. Com a pares, els adults són els responsables de conèixer aquestes necessitats, atendre-les i protegir els fills tant com sigui possible dels aspectes negatius d'aquest procés de trencament familiar: la discòrdia entre els pares, el canvi de rutina i d'habitatge, la manca d'informació sobre el que s'esdevé, la manca de participació en algunes decisions sobre la nova estructura familiar etc.

dia 19
La separació i el divorci. Aspectes pràctics sobre la tramitació judicial
per MARIONA TORRA i COT (advocada, membre de la Societat Catalana d 'Advocats de Família i professora de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona) i MARIA MERCÈ MIRA i CORTADELLAS (advocada, membre de la Societat Catalana d'Advocats de Família)
de 9 a 12

Quan es produeix una crisi en la convivència i la ruptura esdevé irreversible, ja sigui una parella de fet o ja siguin uns cònjuges, es plantegen un munt de dubtes. Quina diferència hi ha entre demanar la separació o demanar el divorci? Què és millor o què es més ràpid: una demanda contenciosa o arribar a uns acords i redactar un conveni regulador que posteriorment sigui homologat per un jutge? Quina documentació cal preparar? On i com s'ha de presentar la demanda de separació o de divorci? Com es regularan les qüestions relatives als fills (custòdia i règim de comunicació, pensions d'aliments i despeses extraordinàries), les possibles prestacions econòmiques entre cònjuges, l'ús de l'habitatge familiar, les càrregues contretes durant el matrimoni o la liquidació del patrimoni? I un cop dictada la sentència judicial, què cal fer si l'altre cònjuge incompleix les obligacions al seu càrrec? I si canvien les circumstàncies, és possible modificar les mesures adoptades en la sentència?
Aquestes i altres qüestions de la tramitació judicial de la separació o el divorci són les que, des d'una vessant eminentment pràctica, s'explicaran en aquesta ponència, i alhora es proposaran les possibles solucions als dubtes que els assistents vulguin plantejar en relació a aquesta temàtica.
Diferència entre separació i divorci. Mesures o efectes derivats de la separació i del divorci. La seva regulació al Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya: 1) Fills (responsabilitat parental, aliments, guarda i custòdia, règim de permanències, pla de parentalitat). 2) Habitatge familiar. 3) Prestació compensatòria i compensació econòmica per raó de treball. 4) La liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns comuns o en comunitat ordinària indivisa. Documentació que caldrà aportar per la tramitació judicial. Tramitació judicial de la separació o del divorci: 1) Tramitació de mutu acord. El conveni. 2) Tramitació contenciosa: 2.1) Mesures prèvies a la demanda principal. Defensa i representació processal. 2.2) Demanda principal. Defensa i representació processal. 2.3) Mesures provisionals derivades de l’admissió a tràmit de la demanda. Les mesures civils derivades d’una ordre de protecció a la víctima de violència de gènere dictades per un Jutjat de Violència Domèstica. Tramitació contenciosa:  1) La demanda de separació o de divorci. 2) La contestació a la demanda. L’assentiment a la demanda i la declaració de rebel·lia. 3) La reconvenció. 4) El judici. 5) La sentència. L’aclariment i el complement de la sentència. 6) El recurs d’ apel·lació. L’execució de la sentència: 1) Quan es pot demanar l’execució de la sentència. 2) L’execució dinerària: aspectes civils i aspectes penals. 3) El règim de permanències: aspectes civils i aspectes penals. 4) L’execució de les obligacions de fer. La modificació de la sentència de separació o de divorci. Intervenció dels assistents.

Breus comentaris sobre el règim d'extinció de la parella estable: els efectes
per SANDRA CAMACHO i CLAVIJO (professora de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona)
de 3 a 4

ÀREA DE PENSAMENT
Coordinador: Dr. JOSEP MONSERRAT i MOLAS (Universitat de Barcelona)

1) «Poder i diner. Anàlisi fenomenològica»
del 17 al 19, de 9 a 12 i de 3 a 4

El poder dels pares sobre els fills o el dels accionistes majoritaris sobre l’empresa no són pas poder polític. La reflexió sobre el poder (polític) es perdrà en ambigüitats si no aconseguim pensar la seva especificitat. Si és cert, a més, que avui s’ha corromput en mans d’«els mercats» o «el diner», convé també dilucidar què és exactament el «diner». A aclarir totes dues qüestions dediquem aquest curs.

Professors: JOAN GONZÁLEZ i GUARDIOLA (SCF-UB) i XAVIER IBÁÑEZ I PUIG (UB - Escola Sant Gregori)

2) «Els filòsofs en la política catalana»
del 20 al 22, de 9 a 12 i de 3 a 4

Tot al llarg de l’època contemporània els filòsofs han intervingut en la trajectòria política del país. Unes vegades, amb la simple formulació dels seus idearis; d’altres, ocupant llocs destacats en els partits polítics o en les institucions. Els casos de Jaume Serra i Húnter o d’Eugeni d’Ors són, en aquest sentit, emblemàtics.

Professors: POMPEU CASANOVAS (IDT-UAB), JOSEP MONSERRAT (SCF-UB) i XAVIER SERRA (SFPV)

ÀREA D'HISTÒRIA
«Claus explicatives de la història catalana»
Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Departament d'Història Moderna, Universitat de Barcelona; projecte de recerca «Institucions i violència en les societats de la Corona d’Aragó» [HAR2010-21675])
del 17 al 19 d'agost

El curs explicarà algunes de les qüestions que resulten bàsiques per a entendre l’evolució de Catalunya des dels seus orígens medievals fins a la Guerra de Successió. El paper de la geografia i l’organització del territori, la creació d’una estructura econòmica i militar per al domini de la Mediterrània, els motius de la decadència baixmedieval i les bases de la relació amb la Monarquia Hispànica seran revisats a partir d’una lectura analítica més que cronològica, ampliant la mirada a disciplines diferents de la història estricta.

dia 17
Principat i no comtat ni regne: per què?
per DAVID GARRIDO
de 9 a 10
Per què el Principat—la Catalunya estricta—és un ‘principat'? Quan i com el comte de Barcelona esdevingué ‘príncep' dels catalans? N'hem de cercar la resposta en el llunyà segle XII i en un governant barceloní, el comte Ramon Berenguer IV, de qui enguany es compleixen nou-cents anys del naixement. Ramon Berenguer IV és qui primer definí els límits de la Catalunya estricta, el conqueridor de Tortosa i Lleida. El príncep és el cap del ‘principat' i, doncs, l'impulsor d'una idea de territorialitat prèvia a la consciència de catalanitat que, sense negar les arrels en el regnat de Ramon Berenguer I, obtingué plena vigència quan el seu besnét arribà al poder. Havia nascut el Principat, perfectament expressat a l'usatge Quoniam per iniqum . Un ‘principat', o exercici de la potestas supracomtal, no reial, definit territorialment per Ramon Berenguer III el 1130: «Del castell de Pavia (la Segarra) fins a Estopanyà (la Ribagorça) i d'ací a Fraga, Lleida i Tortosa.»

L'expansió medieval catalana
per ÀNGEL CASALS (UB)
de 10 a 11

La conquesta i construcció del regne de València
per DAVID GARRIDO
d'11 a 12

Aragó era un regne i Catalunya un principat, però Mallorca i València foren regnes: per què? Què impulsà Jaume I a constituir les noves conquestes en reialmes autònoms que, temps a venir, generarien identitats diferenciades. La resposta, en el cas valencià, cal buscar-la en la suposada renúncia dels drets sobirans sobre València de l'exgovernador almohade, el sayyid Abu Zayd ‘Abd ar-Rahman, en favor de Jaume I. La conquesta del territori valenci à, però, s'allargà en el temps i abastava senyories andalusines diferents, fins i tot algunes dependents del soldà de Múrcia, com Alzira i Xàtiva. El 1238 fou conquerida València, però fins al 1244 no s'arribà fins al port de Biar. Recordem-ho: l'exèrcit de Jaume I arribà fins a Múrcia, conquerida el 1266. La conquesta definitiva del territori valencià finalitzà el 1296, quan un altre Jaume, el segon, foragità els castellans de la vall del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura.

Nació i estat i el seu debat en el món modern
per ÀNGEL CASALS (UB)
de 3 a 4

dia 18
La construcció d'Espanya i Catalunya
per ÀNGEL CASALS (UB)
de 9 a 10

La reintegració mallorquina a la Corona d'Aragó
per DAVID GARRIDO
de 10 a 11

Jaume I creà un regne ex professo per al seu fill Jaume, el regne de Mallorques (les illes Balears i Pitiüses); una corona, però, feudatària del rei catalanoaragonès, a la qual pertanyien també els comtats nord-catalans del Rosselló i la Cerdanya, la ciutat de Montpeller i les baronies occitanes de Carlat i Omeladès. Els reis de Mallorca maldaren per alliberar-se de la submissió feudal al rei de Catalunya i Aragó; i, per a aconseguir-ho, cercaren l'aliança amb França, malgrat la fixació dels francesos per Montpeller, i el papat. El 1286, les Illes foren sotmeses a la Corona catalanoaragonesa, però, retornades a Jaume II de Mallorca el 1298, no foren reintegrades definitivament, amb la Catalunya del Nord, a la Corona d'Aragó, fins a 1343-1349.

Geografia i història: el cas de Joan Guàrdia, un pagès del segle XVII
per JAUME FONT (UB)
d'11 a 12

El terme Corona d'Aragó a l'edat mitjana
per DAVID GARRIDO
de 3 a 4

Ramon Berenguer IV s'intitulà príncep d'Aragó i el seu fill, Alfons I, rei, però d'Aragó, no de Barcelona (Catalunya). S'inicia així, doncs, la casa reial d'Aragó de la dinastia de Barcelona. Amb el temps, aquesta casa reial anà agregant territoris al seu domini que la historiografia moderna ha unit sota l'expressió Corona d'Aragó, tot i que ben bé, en propietat, des de l'annexió de Mallorca el 1286, la denominació era tan plural com « regno, dominio et corona Aragonum et Cataloniae ». Més endavant, només «Corona reial d'Aragó» ( Crònica de Pere III) o, simplificant, «Corona d'Aragó», que en cap cas no significava la submissió de cap estat que la conformava a l'Aragó estricte, ben diferent—val a dir—de l'Aragó de l'actualitat. L'ús per la historiografia catalana de la renaixença i la noucentista de principis del segle XX de denominacions com Confederació o Corona de Catalunya-Aragó o catalanoaragonesa ha estat, però, combatuda aferrissadament per la historiografia espanyolista militant.

dia 19
Corona d'Aragó a l'època moderna
per ÀNGEL CASALS (UB)
de 9 a 10

Carreteres i camins i la seva importància a l'època moderna
per JAUME FONT (UB)
de 10 a 11

El segle XVIII: el de la industrialització i l'espanyolització. I res més?
per ÀNGEL CASALS (UB)
d'11 a 12

La frontera catalana: una lectura geogràfica
per JAUME FONT (UB)
de 3 a 4

«El poble, la nació i la política: Catalunya i el catalanisme en el marc europeu del segle XX»
Coordinador: JORDI CASASSAS i YMBERT (Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, del grup de recerca consolidat «Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals» [GEHCI, 2009 SGR 1130] i de l'Institut d'Estudis Catalans)
del 20 al 22 d'agost

El curs planteja, entre el discurs històric i el debat d’actualitat, les possibilitats i els límits de les estratègies regionalistes, autonomistes i secessionistes que tenen encara vigència en els nostres dies; ho fa en relació al món europeu occidental, del qual estudia l’evolució de les sensibilitats mitjanes respecte de la solució dels problemes nacionals que l’afecten directament.

dia 20
La problemàtica del nacionalisme europeu abans del 1945
per JORDI CASASSAS (UB, IEC)
de 9 a 2/4 d'11

La problemàtica del nacionalisme europeu després del 1954
per JORDI CASASSAS (UB, IEC)
de 2/4 d'11 a 12

L'irredentisme italià i el federalisme
per GIOVANNI CATTINI (UB)
de 3 a 4

dia 21
Regionalisme i nacionalisme a França
per NICOLAU BERJOAN (Universitat d'Ais-Marsella)
de 9 a 2/4 d'11

L'Estatut de 1918-19: acció política i sensibilització popular
per GIOVANNI CATTINI (UB)
de 2/4 d'11 a 12

L'Estatut de 1931-32: acció política i sensibilització popular
per ENRIC PUJOL (UAB)
de 3 a 4

L'episodi històric que s'inicià el 14 d'abril del 1931 amb la proclamació de la República catalana i que culminà amb la seva conversió en Generalitat de Catalunya i amb l'obtenció d'un estatut d'autonomia (l'anomenat Estatut del 1932) és un dels moments més transcendents de la nostra història recent. Per això, mereix que se li dediqui una anàlisi mínimament detallada, sobretot ara, que hem iniciat un camí cap a la nostra independència política. Malgrat totes les dificultats que hagué d'afrontar aleshores el nounat autogovern i les que sorgiren posteriorment (guerra civil, exili i dictadura militar), aconseguí reeixir i ésser restablert al final del franquisme. Així, encara avui som hereus d'aquella primera Generalitat republicana que fou possible gràcies a la proclamació de Francesc Macià (que fou el principal acte de sobirania de tota la modernitat).

dia 22
Projectes nacionals de resistència (fins a l'Assemblea de Catalunya)
per GIOVANNI CATTINI (UB)
de 9 a 2/4 d'11

La via estatutària: realitzacions i limitacions
per ENRIC PUJOL (UAB)
de 2/4 d'11 a 12

L'etapa autonòmica iniciada el 1977 amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del president Josep Tarradellas es pot considerar closa arran del fracàs de reforma estatutària (iniciada el 2004 i anul·lada definitivament per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 28 de juny del 2010). Ara, a trenta-sis anys de l'inici d'aquest període autonòmic, podem començar a fer uns primers balanços de l'experiència. Podem, per tant, valorar amb una certa perspectiva el que foren realitzacions cabdals des d'una perspectiva de reconstrucció nacional i també les limitacions que impediren anar molt més enllà. És molt important que, a hores d'ara, siguem conscient de les unes i les altres per tal de poder orientar-nos bé en aquest camí cap a la independència nacional que hem emprès.

Nacionalisme i independentisme a Catalunya al segle XXI
Taula rodona amb JORDI SALES (UB), JORDI CASASSAS (UB, IEC), ENRIC PUJOL (UAB) i GIOVANNI CATTINI (UB, moderador)
de 3 a 4

ÀREA DE LITERATURA
«Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement»
Coordinador JOAN ALEGRET (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 19 d'agost

La secció de Literatura tindrà enguany com a motiu bàsic la reconsideració de l'obra narrativa, teatral i poètica de Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. Les obres de prosa narrativa publicades entre el 1931 i el 1937 ja causaren un impacte en el món literari català. Després de la guerra, sorprengué com a poeta, en un doble vessant: líric— Cementiri de Sinera (1946) — i satíric — Les Cançons d'Ariadna (1949)—, i com a autor teatral que judicava, a través de la revisitació de mites grecs i bíblics, la guerra civil i la dictadura, amb Antígona (1955) i Primera història d'Esther (1948), una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana de tots els temps. A partir del 1960, amb la publicació de La pell de brau, el seu prestigi transcendeix els cercles minoritaris: esdevé la veu literària orientadora en la darrera etapa del franquisme i en la transició política, i és representat per l'Escola Dramàtica Adrià Gual i cantat per Raimon.
Però enguany és també el centenari de la naixença d'uns altres excel·lents poetes que intentarem també de recordar: l'eivissenc Marià Villangómez, l'olotí Joan Teixidor, el palmesà Bartomeu Rosselló-Pòrcel, així com del barceloní Josep Janés, més conegut com a editor.
En aquest centenari, els acompanyen dos novel·listes: Ramon Fontanilles, autor de La cort maia de Txikinamit (1956), i Joaquim Amat-Piniella, que novel·là la seva experiència de supervivent del camp de concentració de Mauthausen amb l'obra K.L. Reich (1963, text íntegre 2005).
És també el sesquicentenari de Jaume Massó i Torrents (1863-1943), cofundador de L'Avenç, del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor, como a filòleg, d'imprescindibles descripcions dels manuscrits literaris medievals. Escriptor de creació en tots els gèneres i— ja que som a Prada —autor d'un llibre que figura en el cànon de la prosa catalana de no ficció: Croquis pirinencs (1896 i 1921 en la versió augmentada).

dia 17
El teatre de Salvador Espriu (I)
per CARLES CABRERA
de 9 a 10

El curs s'organitza en tres sessions que es dedicaran respectivament a parlar de les peces de teatre Antígona , en què es denuncia la lluita entre germans partint del mite d'aquest personatge clàssic, ja tractat per Èsquil i Sòfocles; Primera història d'Esther, una història extreta de la Bíblia amb què feia, de nou, una denúncia de la guerra; i, en darrer terme, Una altra Fedra, si us plau, en la qual s'explica el mite de Fedra.

La poesia de Salvador Espriu
per DAVID CASTILLO (periodista)
de 10 a 11

La narrativa de Salvador Espriu
per JOAN ALEGRET (UIB)
d'11 a 12

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
per JOAN ALEGRET (UIB)
de 3 a 4

dia 18
El teatre de Salvador Espriu (II)
per CARLES CABRERA
de 9 a 10

La poesia de Salvador Espriu
per DAVID CASTILLO (periodista)
de 10 a 11

La narrativa de Salvador Espriu
per JOAN ALEGRET (UIB)
d'11 a 12

Joan Teixidor
per JOAN ALEGRET (UIB)
de 3 a 4

dia 19
El teatre de Salvador Espriu (III)
per CARLES CABRERA
de 9 a 10

La poesia de Marià Villangómez
per JOAN ALEGRET (UIB)
de 10 a 11

El teatre de Marià Villangómez
per BERNAT JOAN
d'11 a 12

Claude Simon i Ignasi Agustí
per JOAN ALEGRET (UIB)
de 3 a 4

«Albert Camus, Catalunya i les Illes Balears: quina relació?»

per CARLOTA VICENS i PUJOL (Universitat de les Illes Balears) i FINA SALORD (coordinadora científica de l'Institut Menorquí d'Estudis)
dia 17 d’agost, de 9 a 12 del migdia

Se celebra enguany el centenari del naixement d'Albert Camus (1913-1960), raó per la qual proposem una aproximació ‘diferent’ a l'autor, que ens conduirà al Camus més relacionat amb Catalunya i les illes Balears: els seus orígens menorquins, la seva breu estada a Eivissa i a Mallorca, la seva relació amb els intel·lectuals catalans a l'exili, el seu entusiasme per l'obra de Maragall i la traducció que en resultà, són alguns dels temes que centren la proposta.

ÀREA DE LLENGUA
«La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement»
Coordinadora: M. JESÚS FERRÉS (Programa UdG 2.0, Universitat de Girona)
del 17 al 19 d'agost

Ens trobem davant un canvi de paradigma que comporta necessàriament una transformació profunda en les formes de comunicació, de producció i d’aprenentatge. Sorgeixen a l’entorn d’aquest fenomen nous models lingüístics i maneres diferents d’interacció a la xarxa. La revolució digital permet als usuaris expressar-se amb molts més mitjans que no únicament amb la paraula. La imatge esdevé un element molt poderós i les generacions més joves l’adopten de manera natural.

dia 17
Canvis en la comunicació social: reflexió sobre causes i conseqüències
per M. JESÚS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 9 a 12

Els nous conceptes derivats del canvi: extimitat, intel·ligència col·lectiva, prosumidors, canvi disruptiu, trencament espai-temps, empoderament. Reflexió global sobre el canvi de paradigma en la societat del coneixement.
Estat de la qüestió: comparativa en l'ús de les xarxes. Ús professional i ús personal.
La creació de la identitat digital individual i col·lectiva. Reputació digital i blogs. La creació de la marca personal i la marca corporativa. Les noves eines de màrqueting.
El posicionament a la xarxa. Tècniques de posicionament. La comunicació corporativa. La credibilitat i la reputació a la xarxa. Gestió de crisis. L'escolta activa de la xarxa. Bones pràctiques en comunicació.
El nou fet comunicatiu. Comunicació mòbil. Comunicació sincrònica i asíncrona. Comunicació en grup i creació de comunitats digitals. Interacció entre iguals. Establiment de vincles a partir de la comunicació a la xarxa.
Els nous aprenentatges. L'aprenentatge informal. Els portafolis. La flipped classroom . Els MOOC: cursos massius oberts on line . Els entorns personals d'aprenentatge.

Taller de recursos 2.0
per M. JESÚS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 3 a 4

Presentació d'eines gratuïtes a la xarxa per a la nova comunicació i l'aprenentatge col·laboratiu.

dia 18
Llengua catalana i món digital
per TON FERRET
de 9 a 12 i de 3 a 4

Llengua, societat i món digital a Catalunya (1983-2013). El català al món digital: un referent d'èxit (deu arguments). El suport de la Generalitat al català en el món digital (principals eines i polítiques).

dia 19
Adaptació del món jurídic, administratiu, educatiu i empresarial al nou paradigma de la comunicació digital
per M. JESÚS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 9 a 12

Un nou concepte de propietat intel·lectual. Els drets d'autor. La cocreació. Les llicències Creative Commons.
La nova exigència de la transparència. Open Data. Big Data. El rendiment de comptes com a necessitat social. La necessitat de compartir la informació.
Nous sistemes per a l'acreditació de coneixements: valoració de les experiències personals, habilitats socials. Soft skills. Noves maneres de treballar. El sistema horitzontal i la comunicació bottom-up. L'empoderament dels treballadors.
Eines de monitorització i sistemes de mètrica.

Taller de recursos 2.0
per M. JESÚS FERRÉS (Universitat de Girona)
de 3 a 4

Presentació d'eines i recursos per al treball col·laboratiu. Presentació de sistemes de monitorització de xarxes.

«Cent anys de les Normes Ortogràfiques»

per GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 22 d’agost, de 10 a 11 del matí

El 2013 es compleixen cent anys de l'aprovació de les Normes Ortogràfiques, un instrument fonamental que, després d'una llarga època d'anarquia gràfica, posà la llengua catalana en les condicions per a emprendre el procés de normalització lingüística. En aquest curs analitzarem els precedents, el context i l'abast d'aquell fet decisiu. Concretament:
— La tradició gràfica abans de les Normes Ortogràfiques
— El context de la codificació ortogràfica: un projecte de llengua nacional
— El debat sobre l'ortografia al començament del segle XX
— La discussió i l'aprovació de les Normes.

«Quina política lingüística per a la Catalunya independent?»

per BERNAT JOAN
del 20 al 22 d’agost, d'11 a 12 del migdia

ÀREA DE MÚSICA
«Música i patrimoni musical als Països Catalans: el bicentenari del naixement de Wagner i Verdi»
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL i GUBERNA (Departament d'Història de l'Art, Universitat de Barcelona i del «Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis» [GRACMON, HAR2008-4327/ARTE])
del 20 al 22 d'agost

Els cursos de música d’enguany giraran entorn dos grans pols: d’una banda, ens hem de fer ressò de les dues grans commemoracions de l’any, el bicentenari del naixement de Giuseppe Verdi i Richard Wagner. Òbviament, el curs es farà ressò de la recepció i el que donà de sí la influència d’aquests compositors en la vida cultural i musical catalana. Com en altres edicions, l’àrea de musica d’enguany estarà atenta a les aportacions recents en la recerca de la música popular i tradicional dels Països Catalans, com en altres edicions.

dia 20
Aspectes de la dramatúrgia musical en l'òpera de Verdi
per PAU MONTERDE (Institut del Teatre)
de 9 a 12

L'òpera és una forma de teatre musical en la qual la funció del dramaturg l'assumeix el compositor. Verdi, que es considerava un home de teatre, fa servir elements textuals i musicals diversos per a configurar les òperes des d'un punt de vista dramatúrgic. En aquest curs estudiarem alguns d'aquests elements amb exemples extrets d'algunes de les seves òperes més conegudes.

Wagner a Catalunya
per JAUME CARBONELL (UB)
de 3 a 4

dia 21
Wagner: la revolució en l'òpera i la música
per JAUME CARBONELL (UB)
de 9 a 12

Wagner a Catalunya
per JAUME CARBONELL (UB)
de 3 a 4

dia 22
Verdi, una perspectiva en el seu bicentenari
per JOAN VIVES (Catalunya Música)
de 9 a 12

Wagner a Catalunya
per JAUME CARBONELL (UB)
de 3 a 4

ÀREA D'ART
«Vayreda, Rusiñol, Anglada Camarasa, Miró, Gaudí. Natura i paisatge a l'art dels Països Catalans»
Coordinador: ALBERT MERCADÉ (Universitat Pompeu Fabra)
del 20 al 22 d'agost

El fenomen del paisatgisme modern als Països Catalans és un dels temes vehiculars de l’art modern català. Des dels paisatges de Vayreda fins a les constel·lacions de Miró, la nostra pintura moderna s’inicià i es clogué amb el paisatge com a referent. Un espai de llibertat, revolta, d’evasió, de mitificació o d’ordre, que permeté l’aparició dels principals moviments artístics —el naturalisme, el modernisme, el noucentisme, el surrealisme o l’informalisme— i algunes de les obres més emblemàtiques de la nostra història de l’art.

dia 20
La irrupció del paisatgisme francès a Catalunya
per ALBERT MERCADÉ (UPF)
de 9 a 2/4 d'11

L'escola d'Olot i el seu temps
per RICARD BRU (UB)
de 2/4 d'11 a 12

Paisatges del modernisme. De la Vall de Boí a Mallorca
per RICARD BRU (UB)
de 3 a 4

dia 21
Rusiñol, Mir o el paisatgisme modern català: de Sitges a Mallorca
per ALBERT MERCADÉ (UPF)
de 9 a 2/4 d'11

Japonisme: la influència de la natura a l'època del modernisme
per RICARD BRU (UB)
de 2/4 d'11 a 12

Sunyer, Galí, Mercadé. El paisatge noucentista
per ALBERT MERCADÉ (UPF)
de 3 a 4

dia 22
Antoni Gaudí: natura i arquitectura
per RICARD BRU (UB)
de 9 a 2/4 d'11

De Miró a Tàpies. El paisatge avantguardista
per ALBERT MERCADÉ (UPF)
de 2/4 d'11 a 12

Conclusions del curs
per ALBERT MERCADÉ (UPF)  i RICARD BRU (UB)
de 3 a 4