XXIX UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU

del 15 al 24 d’agost del 1997


Ensenyament pluridisciplinari


A la ratlla del 2000: història i manipulació

del 15 al 24 d'agost

La predicció de resultats electorals a partir de les enquestes d’intenció de vot
a càrrec de JOSEP M. FELIP-SUGRANYES (UV)
dies 15, 16, 17 i 18, de 9 a 10 del matí


Totes les eleccions van precedides de diverses enquestes i sondejos sobre les intencions de vot i les expectatives electorals de cada candidatura. La pregunta -base del curs- que tot investigador es fa és si és possible obtenir, a través de les enquestes, una informació fiable sobre les intencions reals de vot, que permeti saber, abans dels comicis, els resultats amb un alt nivell de precisió.
En aquest curs estudiarem les causes dels errors d'estimació, la metodologia estadística usada en els sondejos i els models de comportament electoral i de predicció de resultats. L'objectiu del curs és aproximar els participants a la investigació sociopolítica aplicada a casos reals.

Memòria històrica i consciència nacional: el cas del País Valencià
a càrrec de VICENT FRANCH (UV)
dies 15, 16, 17 i 18, de 10 a 12 del migdia

Les matemàtiques: la pèrdua de la certesa
a càrrec de JOSEP PLA (UB)
dies 16, 17 i 18, de 10 a 11 del matí


En aquest curs volem posar de manifest fins a quin punt el progrés de la matemàtica d'aquest mil·lenni que s'acaba el podem considerar com un vaivé entre crisis i èxits. Volem veure com cada resposta planteja preguntes noves i, moltes vegades, com aquestes preguntes qüestionen les respostes que ens han permès suggerir-les. La matemàtica esdevé una ciència cada cop més crítica i complexa, però al mateix temps una eina més fina de l'esperit humà per formular i respondre preguntes teòriques i pràctiques.
En definitiva, farem una reflexió epistemològica sobre la riquesa de la matemàtica -la «reina de les ciències», com la va anomenar Cari Friedrich Gauss-, una reina que durant el llarg regnat d'aquest darrer mil·lenni ha tingut moments de pau i prosperitat i moments de trasbals i angoixa.

El futur: tres visions des del passat
a càrrec de FRANCESC ROCA (UB)
dies 17 i 18, de 9 a 10 del matí


La visió més difosa del futur (per exemple, la de The Economist), i l'única fins al segle XVIII, és la visió lineal i la visió de l'etern retorn. Des de la il·lustració ençà, hi ha la visió del canvi, del progrés: per grans etapes, seguint cicles, o exponencial també, la visió crítica de crisis. De 1945 ençà, hi ha una tercera visió, és la visió interrogativa, no determinista, discontínua. Avui, conviuen aquestes tres visions dels futurs possibles (a més dels futurs desitjats — temuts, utopies i distopies —i dels futurs imaginats —la ciència-ficció—, que no seran tractats en aquest curs).
Les citacions són extretes dels volums d'El pensament econòmic català (1900-1970), a cura de Francesc Roca, editats per la Universitat de Barcelona (citacions de J. Torrens-Ibern, J. Ventosa, E. Barba, G. Arrom, etc.)

Història de l’esclavatge a l’Occident antic i medieval
a càrrec de JOSEP M. SALRACH (UPF)
dies 17, 18 i 19, d’11 a 12 del migdia


L'esclavitud de la vil·la clàssica: formes d'explotació social en època romana, la lògica de l'esclavisme antic, la primera crisi de l'esclavisme. L'esclavitud en època germànica i carolíngia: les classes rurals després de les invasions, modalitats d'explotació en perspectiva regional, el domini clàssic o bipartit. Fi de l'esclavitud rural i la pagesia del feudalisme: l'evolució confluent de les classes rurals, la pagesia de l'any mil, el règim senyorial i els esclaus després.

Història de l’astronomia precopernicana a Catalunya
a càrrec de JOSEP CHABÀS
dia 19, de 9 a 11 del matí


Durant tota l'edat mitjana, l'astronomia matemàtica feta a Catalunya es desenvolupa, com a la resta d'Europa, en el marc tolernaic. A partir del segle X, la proximitat d'Al Andalus atorga a Catalunya un paper rellevant de difusió de l'astronomia àrab en el món occidental. Entre els segles XI i XVI les aportacions a l'astronomia són d'ordre teòric, tot mantenint els models tolernaics i, en general, poc lligades a l'observació, Aquesta activitat es concentra sobretot en l'elaboració de taules astronòmiques per a la determinació de les posicions dels planetes, llunaris per conèixer els moments de les llunes plenes o noves, algun tractat teòric i traduccions, principalment realitzades per astrònoms jueus. Però hi ha també un treball important en altres camps, com ara la confecció de mapes per a la navegació i d'instruments astronòmics.

Variacions de les imatges dels clàssics del pensament
a càrrec de JORDI SALES (UB)
dies 20, 21 i 22, de 9 a 10 del matí


EI curs mostrarà com els clàssics han servit per definir l'actualitat filosòfica mitjançant alguns exemples concrets: la utopia platònica com a societat tancada (Popper), la farmàcia platònica (Derrida), el mètode cartesià com a mathesis universalis i subjectivitat moderna (Heidegger), l'adoració cartesiana com a distància (Lévinas), la determinació kantiana com a coneixement objectiu (Cohen, Natorp, Cassirer), la sensibilitat com a finitud (Heidegger), la tasca de la raó i la noció de comunitat humana (Goldmann), etc. Ens interrogarem sobre aquesta manera de fer diferenciant la filosofia com a afirmació ideològica i recerca orientadora. Finalment mostrarem les perspectives que se'ns obren avui a la reflexió actual des de les imatges dels estudis platònics, cartesians i kantians: comunicació i filosofia, llei ciutadana i recerca filosòfica, i orientació cognoscitiva i sistema filosòfic.

L’evolució de l’evolució: una història de les idees evolucionistes abans i després de Darwin
a càrrec de JULI PERETÓ (UV)
dies 20 i 21, d’11 a 12 del migdia


Quan Charles R. Darwin (1809-1882) va publicar On the Origin of Species, el 1859, no sols hi havia al darrere un dilatat període de maduració intel·lectual, d'idees i observacions (fetes sobretot durant el viatge del Beagle). Hi havia també la culminació, en forma de teoria científica sobre el mecanisme de l'evolució biològica, d'una tradició
prèvia a la qual pertanyen, entre d'altres, Georges Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788), Jean Baptiste de Monet de Lamarck (1774-1829) i el seu propi avi, Erasmus Darwin (1731-1802).
Discutirem, particularment, del conflicte entre idees científiques, inèrcies històriques i prejudicis religiosos en les teories sobre l'origen de la vida, en el període que va de la formulació de la teoria de la selecció natural de Darwin a la publicació de les idees d'Alleksandr I. Oparin (1894-1981) sobre l'evolució química i l'aparició dels primers éssers vivents.

Hi ha progrés en l’evolució biològica?
a càrrec de JOANDOMÈNEC ROS (UB)
dia 20, a les 5 de la tarda


S'hauria de recuperar l'apel·latiu d'història natural de la biologia i aprofitar el fet que avui sembla clar que no hi ha designis, ni progrés dirigit, ni punt omega ni cap altra entelèquia en l'evolució orgànica. La manipulació de la història (natural) que ha fet els naturalistes ha estat, precisament, considerar que l'evolució mostra un progrés des del bacteri fins a l'home, la qual cosa prova el designi diví.

La terrible travessia: vaixells negrers, un transport ben especial
a càrrec de FRANCESC LLEAL (UPC)
dies 21 i 22, de 10 a 11 del matí


Visió general del tràfic d'esclaus negres. S'analitzarà amb una atenció especial la travessia atlàntica, des de l'embarcament a la costa africana fins a l'arribada i la venda a terres americanes. Orígens del tràfic a l'Àfrica, mercaders musulmans i reietons locals. Captura d'esclaus a l'interior i conducció a les costes. Desfeta demogràfica. Mongos costaners. Localització de les factories. El comerç triangular. Els krumen i l'embarcament a les naus. Estiba dels negres a bord i viatge al Nou Món. Els armadors, les tripulacions. Els vaixells negrers: característiques. Malalties i menjar en ruta. Obstacles per al tràfic. Vigilància britànica. Captura de naus negreres. Tribunals britànics a la costa africana. Revoltes durant el viatge. Ports d'arribada. Velers espanyols i catalans capturats. Acumulació de capital. Justificació del tràfic. Nantes i Liverpool: dos exemples de ports negrers.

Història del naixement de la ciència (del s. XX aC al s. XV dC)
a càrrec d’ANTONI LLORET (CNRS)
dia 21, a les 5 de la tarda


Poques activitats culturals humanes s'han desenvolupat amb tanta dificultat com la ciència en el transcurs de la història de la humanitat. Per quines raons ha nascut la ciència? Quin és el sentit profund d'aquesta activitat intel·lectual? Com s'ha desenvolupat?

Manipulacions històriques contra les nacionalitats
a càrrec de VICENT PARTAL
dia 23, de 9 a 11 del matí i dia 24, de 9 a 10 del matí


Història de la complexitat des de l’antiguitat fins els nostres dies
a càrrec de WALTER MEYERSTEIN
dies 23 i 24, d’11 a 12 del migdia


Les prediccions de fenòmens físics defineixen la legalitat del món. Aquesta legalitat apareix sempre garantida per un mite creacional. En la nostra cultura un grup restringit de mites creacionals han contribuït profundament a donar forma a la nostra visió del món. En aquest curs es consideraran tres mites creacionals: el Gènesi de Moisès, el Timeu de Plató i el model cosmològic anomenat Big Bang. Es mostrarà que aquests mites presenten estructures paral·leles i que consideren la presència d'elements «malignes» que s'oposen a la legalitat instaurada en l'Acte Creacional; la complexitat que impedeix el coneixement n'és un d'ells.

Els terrors del primer mil·leni: una construcció historiogràfica en el camp de l’art
a càrrec de XAVIER BARRAL I ALTET (U. Rennes)
dia 24, de 10 a 12