INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
Coordinadors: JOAQUIM MONTCLÚS i JORDI SALES (Universitat de Barcelona)
del 19 al 25 d’agost, de 10 a 11

Els Països Catalans són una sèrie de territoris que comparteixen trets socials, econòmics, històrics, lingüístics etc. Aquesta realitat, els especialistes en la matèria la defineixen com a nació. Enguany el curs d’introducció als Països Catalans tractarà sobre les relacions que, malgrat les circumstàncies adverses, encara mantenen entre ells i quin model de relacions haurien d’establir en els diversos àmbits.

Franja de Ponent
per JOAQUIM MONTCLÚS
dia 19, de 10 a 11

Les Illes
per JOAN MIR
dia 20, de 10 a 11

Andorra
per ANTONI POL
dia 21, de 10 a 11

Catalunya
per JORDI SALES
dia 22, de 10 a 11

Catalunya Nord
per JOAN BECAT
dia 23, de 10 a 11

País Valencià
per VÍCTOR GÓMEZ LABRADO
dia 24, de 10 a 11

l’Alguer
per CARLES SECHI
dia 25, de 10 a 11

CONEIXEMENT DE CATALUNYA NORD
«Catalunya Nord: 350 anys després del Tractat dels Pirineus»
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 24 d'agost, de 10 a 12

Catalunya Nord neix com a entitat distinta del Principat a causa del Tractat d’annexió que representa per Catalunya la pau del Pirineu el 1659, ara fan 350 anys. Que un poble encara tingui present a l’esperit i tingui com a referència ordinària un esdeveniment històric, tres segles i mig després que tingués lloc, és ben significatiu de la voluntat de memòria, de resistència, al menys de manifestar la seua existència com a identitat pròpia dels catalans del nord. El record d’aquest tombant del destí dels comtats catalans septentrionals és l’ocasió de fer balanç des dels diversos àmbits que són determinants pel futur de la permanència catalana de Catalunya Nord.

Professorat: ALÀ BAYLAC-FERRER i JOAN-DANIEL BEZSONOFF

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Secretari General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 25 d'agost

«Curs 1. Llengua catalana. Nivell inicial»
per ESTER TUR
cada dia, de 2/4 de 10 a 11

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que volen començar a entendre i parlar el català. L’objectiu és que l’alumnat pugui començar a comprendre textos senzills i a comunicar-se en situacions quotidianes poc complexes.
Cada dia triarem un àmbit que ens serveixi com a fil conductor per a les activitats d’aprenentatge: l’habitatge, els aliments, els viatges...

«Curs 2. Llengua catalana. Nivell mitjà»
per ESTER TUR
cada dia, d'11 a 2/4 d'1

Aquest curs s’adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar els seus coneixements de llengua catalana. L’objectiu és que l’alumnat pugui practicar la llengua, tant les habilitats orals com les escrites, i trobar recursos per resoldre situacions comunicatives diverses.

«Curs de llenguatge i gramàtica»
per ROSER LATORRE
cada dia, de 9 a 11

Com ja és habitual en aquest curs, insistirem en l’ús correcte dels pronoms catalans, especialment dels personals, que són cada dia més “els oblidats” de la llengua. Revisarem , així mateix, aquells punts de la morfologia i sobretot de la sintaxi que puguin interessar més els nostres alumnes. Pel que fa als textos destinats la lectura i a comentaris lexicals, hem optat per triar els d’alguns autors de la Catalunya Nord , els quals ens ajudaran a veure que ‘el bon català’—com diuen alguns rossellonesos—també es pot sentir i llegir en aquestes comarques.

INICIACIÓ A LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 23 al 25 d'agost

«La Vall d’Aran i Occitània»
per AITOR CARRERA (Universitat de Lleida)
del 23 al 25, de 9 a 2/4 d’11

La Vall d’Aran, dins d’Occitània, presenta una situació peculiar: per la seua dependència administrativa de l’estat espanyol, pel reconeixement oficial de la llengua occitana o pel fet de disposar d’una varietat de gascó pirinenc que té a no gaires quilòmetres de distància tant el llenguadocià, un altra modalitat occitana, com el català occidental pirinenc i l’aragonès. Un passeig per la llengua, la geografia, la història i la situació social i sociolingüística de la Vall d’Aran pot permetre de tenir una panoràmica general de l’actual posició de la llengua occitana, de reflexionar sobre les relacions que un petit país occità ha mantingut amb els veïns catalans des de fa més de set-cents anys, o bé de mesurar la veracitat de certs tòpics que encara avui s’associen a l’Aran i a l’occità que s’hi parla. Però sobretot de valorar el paper que tenen les fronteres administratives quan fraccionen dominis lingüístics.

«“Mirèio” i els catalans»
per JAUME FIGUERAS (Arxiu Occità)
del 23 al 25, de 2/4 d’11 a les 12

Tot coincidint en el temps amb l’endegament formal de la renaixença i la celebració dels primers Jocs Florals, la publicació de Mirèio, de Frederic Mistral, ara fa cent cinquanta anys, i el ressò que assolí arreu d’Europa, es traduí ben aviat en diversos intents de traducció i difusió del moviment felibrenc a Catalunya. En aquest procés participaren alguns dels membres més actius de la dita ‘generació dels Jocs Florals’, com Francesc Pelai Briz, Damàs Calvet, Marcel de Palau, Terenci Thos, Francesc Bartrina o Jacint Verdaguer, que n’emprengueren la traducció en vers o en prosa ja des del 1861, en manllevaren el model i alguns elements temàtics en l’obra pròpia o difongueren el moviment provençal a la premsa. Tot plegat, contribuí decisivament a fer de Mistral i els felibres un referent de primer ordre en el discurs de legitimació i la dignificació de la llengua catalana, sobretot entre 1861 i 1868, abans que el mite de l’antiga ‘germanor’ catalanooccitana comencés a clivellar-se.

«Les relacions rituals i musicals entre Catalunya i Occitània a l’edat mitjana»
per MARIA INCORONATA COLANTUONO
dies 23 i 24, de 9 a 11
La litúrgia catalanonarbonesa (segles IX-XI, des de la unificació carolíngia fins a la recuperació de la seu arquebisbal de Tarragona): les influències dels usos rituals occitans a la litúrgia hispànica.
L’elaboració del nou Sacramentari del segle VIII: una obra entre Catalunya i Occitània.
Sacramentaris i benediccions: el patrimoni ritual que no s’homologa a la reforma carolíngia.
Benet d’Aniana i la reforma benedictina com a model d’organització monàstica arreu de la Septimània i la Marca Hispànica.
Relacions liturgicomusicals entre monestirs de totes dues bandes dels Pirineus: intercanvi de seqüències entre S. Piere de Moissac i San Martial de Limoges i els monestirs catalans (Santa Maria de Ripoll).
La reforma de Cluniacenca a Catalunya. La implantació de l’Ordre del Císter a la Catalunya Nova al segle XII.