INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
«La transició nacional del Principat de Catalunya i la percepció des dels altres territoris»
Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS
del 17 al 22 d'agost

De l'any 2009 al 2011 es dugueren a terme diverses onades de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya, amb una gran implicació ciutadana. A continuació es creà l'Assemblea Nacional de Catalunya amb la voluntat de recuperar la independència de Catalunya, amb una gran capacitat de mobilització (l'Onze de Setembre del 2012 i la cadena humana Via Catalana cap a la Independència aquesta pròxima Diada). Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s'ha creat el Consell Assessor de la Transició Nacional amb l'objectiu d'assessorar-lo en el procés de transició nacional i la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Des del punt de vista del Principat de Catalunya, la força de la ‘transició nacional' és evident, tant popularment com institucional, tot i les dificultats. Ara bé, des de la perspectiva dels Països Catalans, aquest procés pot tenir efectes positius, però també comporta lectures negatives que determinats sectors socials s'encarreguen de fer. Aquest curs mirarà de donar-ne una visió des de cada territori. (El cas específic de Catalunya Nord ja queda cobert pel seminari d'investigació de la Universitat de Perpinyà L'autodeterminació de Catalunya. Visió des de l'Estat francès, a càrrec de Joan Becat.)

Andorra
per ANTONI POL
dia 17, de 2/4 d'11 a les 12

Illes Balears
per BERNAT JOAN
dia 18, de 2/4 d'11 a les 12

Franja de Ponent
per MARTA CANALES
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

l'Alguer
per CARLES SECHI
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12

Catalunya: la transició nacional i la relació amb els altres territoris
per URIEL BERTRAN
dia 21, de 2/4 d'11 a les 12

País Valencià
per VICENT ROMANS
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12

CONEIXEMENT DE CATALUNYA NORD
«Catalunya Nord: llengua i repúbliques francesa i catalana?»
Coordinador: ALÀ BAYLAC-FERRER (Universitat de Perpinyà Via Domícia)
del 17 al 22 d'agost

La Catalunya Nord se situa a la primera línia d'un dels trasbalsos més importants que es gesta a la Unió Europea del principi del segle XXI. Continua sent un territori en crisi econòmica però que, a tocant d'una societat en procés d'autodeterminació cap a la plena sobirania, segueix reivindicant la seua catalanitat. Entre encuriosits i orgullosos, els catalans del nord de l'Albera observen els passos cap a una República catalana. Mentrestant, una altra república, la francesa, queda tancada a reconèixer les llengües ‘regionals' tot i el reconeixement legal del bilingüisme a l'educació i unes propostes noves (del juliol del 2013) fetes al Ministeri de Cultura per «una política pública a favor de la pluralitat lingüística interna».

Catalunya Nord: marc legal francès, situació demogràfica i econòmica
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 17, de 10 a 12
Catalunya Nord: ensenyament del català i reconeixement del bilingüisme amb la nova llei d'educació
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 18, de 10 a 12

Les llengües regionals incompatibles amb la República: actualitat política i nou informe al Ministeri de Cultura per «una política pública a favor de la pluralitat lingüística interna»
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 19, de 10 a 12

Identitat catalana reivindicada i espera de la independència
per ALÀ BAYLAC-FERRER
dia 20, de 9 a 10

La via nord-catalana
per HERVÉ PI (Associació CatNord.cat, Aire Nou de Bao)
dia 20, de 10 a 12

Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de llengua)
dia 21, de 10 a 12

Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura
per JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor i professor de llengua)
dia 22, de 10 a 12

INICIACIÓ A LA LLENGUA
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 22 d'agost

«Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà»
per ESTER TUR
cada dia, de les 9 a dos quarts d'11

Aquest curs s'adreça a les persones que volen consolidar i ampliar els coneixements de llengua catalana (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). L'objectiu és que els alumnes puguin practicar les habilitats orals i escrites de la llengua i també que puguin sistematitzar el coneixement de diferents estructures lingüístiques. En definitiva, es tracta d'aprendre i trobar recursos per a poder resoldre situacions comunicatives diverses.

«Curs 2. Llengua catalana. Grup de conversa»
per ESTER TUR
cada dia, d'11 a 12 del migdia

Aquest curs està pensat com un espai per a parlar en català, per a aprendre parlant. L'objectiu és que els alumnes adquireixin més fluïdesa i també que ampliïn el seu repertori en català (vocabulari i estructures). A partir de diferents estímuls (fragments d'obres literàries, imatges, notícies…) trobem un tema que ens serveix de fil conductor d'aquest grup de conversa.

«Curs de llenguatge i gramàtica»
per ROSER LATORRE
cada dia, de 2/4 de 10 a les 11

Com indica l'enunciat del curs i tenint en compte les possibles necessitats dels alumnes, revisarem aquells temes gramaticals, potser oblidats, que considerem més importants, i ampliarem el lèxic amb la lectura i el comentari dels textos que hem escollit per al curset, alguns dels quals i tenint en compte que aquest any és ‘l'any Espriu’, seran d'aquest autor.

INICIACIÓ A LA CULTURA OCCITANA
Coordinació: Arxiu Occità (Universitat Autònoma de Barcelona)
amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya
del 17 al 22 d'agost

800 anys de la batalla de Muret. L'imaginari albigesista en la literatura occitana moderna
per JAUME FIGUERAS i TRULL (traductor)
de 9 a 2/4 d'11

«e lo laurièr tornarà reverdir»
D'ençà que, a mitjan segle XIX, la Croada contra els càtars s'incorporà a l'imaginari dels intel·lectuals occitans, el mite d'una Tèrra d'Òc insurgent i rebel ha estat reprès repetidament per l'occitanisme cultural, que s'hi ha emmirallat tot cercant-hi una legitimitat i la sublimació de les seves limitacions. Us proposem, doncs, de resseguir els avatars de l'imaginari albigesista, tot partint d'una primera aproximació a la Cançon de la Crosada i a l'empremta que deixà en la producció trobadoresca, per a reprendre tot seguit les diverses formulacions literàries que adoptà amb Mistral i els seus amics —entre els quals Víctor Balaguer— o amb els felibres ‘rojos' com ara Fourès o Gras, i la mitificació d'indrets i personatges com Montsegur i Esclarmonda de Foix, Muret i el rei En Pere o Lavaur i Dama Guirauda.
En una tercera sessió, analitzarem la persistència d'aquestes formulacions en l'obra dels autors del 1900: Miquèu Camelat, Filadèlfa de Gerda, Valèri Bernard, Antonin Perbòsc i Prospèr Estieu.
Més endavant, abordarem la nova orientació ideològica que la generació d'entreguerres infondrà en el mite, a partir d'aportacions com les de Simone Weil, i la suggestió del neocatarisme, ben present en la poesia de Renat Nelli i algunes novel·les de Joan Bodon.
Finalment, resseguirem la confluència de l'imaginari càtar amb el mite resistent —dels camisards al maquis o als vinhairons — en l'obra de Loïsa Paulin, Robèrt Lafont, Carle Camprós, Max Allièr, Leon Còrdas o Ives Roqueta, per acabar amb la Nòva Cançon (Claudi Martí, Maria Roanet, Josiana…) i Jordi Savall.

L'occità, llengua oficial al Principat de Catalunya. Una aproximació actualitzada
per AITOR CARRERA (Universitat de Lleida)
de 2/4 d'11 a les 12

En els darrers temps hem vist com es produïen una sèrie d'esdeveniments importants relacionats amb l'occità, com l'oficialització d'aquesta llengua en una part del territori català, l'aprovació d'una Llei de l'occità per part del Parlament del Principat, diverses manifestacions multitudinàries, petits avenços en diversos àmbits a l'estat francès, temptatives codificadores i nous estudis sobre la vitalitat de la llengua d'oc en el seu territori. L'objectiu d'aquest curs és donar una visió actualitzada de la situació de l'occità, de les perspectives que se li obren a l'entrada d'aquest nou mil·lenni, i alhora introduir els estudiants en un domini pràctic i efectiu de les principals estructures de l'occità referencial de base llenguadociana, sense oblidar les varietats territorials.