INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA
«Roma, bressol de Catalunya. L'arqueologia catalana avui»
Coordinadora: MARTA PREVOSTI
del 17 al 19

El curs pretén cridar l’atenció sobre la transcendència dels canvis introduïts pels romans al país, i com hi donaren l’essencial de les formes de funcionament que han perdurat fins als nostres dies, de les quals la llengua, l’estructura de la família, el dret, l’arquitectura i l’art dels segles posteriors són un testimoni ben evident. L’estructuració del país dins del sistema de la ciutat romana està en la base no sols de les ciutats actuals i de la xarxa viària que vertebra el territori, sinó també de l’organització política i cultural. Així mateix, es presentarà el jaciment arqueològic de l’Horta Ferrerons de Premià de Mar.

El sistema de la ciutat romana. Nucli urbà i territori. La vil·la de l’Horta Ferrerons de Premià de Mar
per MARTA PREVOSTI (ICAC)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Art i societat a la Catalunya romana
per ISABEL RODÀ DE LLANZA (directora de l’ICAC)
dia 17, de 2/4 d’11 a les 12

Formes productives, mercat i comerç
per JOSEP M. MACIAS (ICAC)
dia 18, de 9 a 10

A l’actual Catalunya, Roma hi creà setze ciutats a l’entorn de les quals es formaren centenars de vil·les i assentaments rurals i tot plegat configurà una realitat demogràfica i arquitectònica en què el desenvolupament social i econòmic anà més enllà de les necessitats bàsiques de consum. En aquest context el comerç, la manufacturació de béns i els serveis d’intercanvi mostren una societat dinàmica i diversificada que, mitjançant l’arqueologia, podem resseguir i recuperar-ne els vestigis de la cultura material. Si bé el consum alimentari resta condicionat per l’entorn cultural i geogràfic, els elements de gaudi personal i els serveis públics de les grans ciutats propiciaren l’adquisició de béns que, mitjançant una efectiva xarxa terrestre i marítima, arribaren pràcticament a qualsevol punt de l’aleshores anomenat conventus Tarraconensis. Ens acostarem a aquesta realitat, ben propera a les pautes actuals de consum, i conclourem que, malgrat els avenços tecnològics de què avui gaudim, no som tan diferents.

Les illes Balears
per MARGARIDA ORFILA (Universidad de Granada)
dia 18, de 10 a 11

Sobre les Balearides—Mallorca i Menorca—es dugué a terme una intervenció militar per part de Roma l’any 123 aC, amb el cònsol Quintus Cecilius Metelus al capdavant. Eivissa i Formentera—les Pityussae—accediren més tard a l’òrbita romana.
Segons que narren les fonts literàries, a Mallorca es fundaren dues ciutats: Palma i Pollentia. Se citen, a més, tres altres urbs: Bocchorus, en qualitat de federada, i Guium i Tuccis en tant que municipis llatins. Menorca comptava amb dos enclaus urbans: Iamo i Mago, que adquiriren estatut jurídic amb Vespasià, i Sanisera.
Llevat Guium i Tuccis, de la resta se n’han localitzat elements arqueològics que parlen de l’urbanisme i de la vida ciutadana que s’hi desenvolupava. Però, alhora, hi ha altres menes de restes arquitectòniques que documenten la vida en l’àmbit rural i dels mitjans de producció de les Balears romanes.

El País Valencià
per RAMON JÀRREGA (ICAC)
dia 18, d’11 a 12

Les terres que actualment corresponen al País Valencià foren de les primeres que varen ser ocupades pels romans, a causa del casus belli de Sagunt, origen de la Segona Guerra Púnica. Durant el període romà republicà podem comprovar el desenvolupament d’un doble model, basat paral·lelament en la romanització d’un nucli ibèric previ (cas de Saguntum) i en la implantació ex novo d’una ciutat d’inspiració netament romana (Valentia).
D’altra banda, caldrà tenir en compte els precedents indígenes, que fan referència a tres pobles, els ilercavons a la part nord (amb una clara relació amb les terres de l’Ebre i Dertosa), els edetans a la zona central (al voltant de les tres ciutats de Saguntum, Valentia i Edeta-Liria) i els contestants, a l’àrea meridional (amb els nuclis de Dianium, Illici i Lucentum). En aquest curs es farà un breu resum de l’evolució d’aquestes ciutats, les seves característiques urbanístiques i la relació amb el camp, per tal de valorar què ens resta d’aquestes antigues ciutats (corresponents als antics convents jurídics tarraconensis i carthaginiensis) en la nostra realitat actual.

El Rosselló
per JORDI CASTELLVÍ (URM 5140 Lattes)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

UNIVERSITAT POMPEU FABRA
«Estratègies de les empreses de l'Arc Mediterrani en un entorn de recessió»
Coordinat per ORIOL AMAT (Universitat Pompeu Fabra)
del 17 al 20, de 9 a 11

El curs es proposa analitzar les estratègies empresarials d’inversió, finançament i comercials que poden ajudar les empreses a enfortir-se aprofitant l’entorn de recessió actual. Atesa la problemàtica específica de les empreses de l’Euram, el curs es concentrarà en les empreses d’aquest àmbit.

Què fan les empreses que aprofiten les oportunitats de la crisi?
per ORIOL AMAT (Universitat Pompeu Fabra)
dia 17, de 9 a 11

Els costos basats en les activitats com a eina per a millorar la competitivitat de les empreses
per M. VICTÒRIA SÁNCHEZ i REBULL (directora del Departament de Gestió d’Empreses, Universitat Rovira i Virgili)
dia 18, de 9 a 11

Les necessitats d’informació de les empreses sovint se centren en el seu entorn més immediat, en l’anàlisi de la seva competència i dels seus clients. En situacions econòmiques difícils, la informació de caràcter intern adquireix més rellevància. És en aquest moment que resulta imprescindible conèixer el cost dels productes i dels serveis que venen les empreses, per tal de basar determinades decisions en aquesta informació si es pretén ‘sobreviure’ i competir en èpoques de recessió. La determinació dels costos mitjançant el sistema activity based costing resulta un instrument addicional per a fer una gestió més acurada de les activitats suposadament productives de les empreses en aquest entorn actual d’incertesa.

Estratègies fiscals d’empreses i particulars en un entorn de recessió
per JOAN G. CODINA (economista, assessor d’empreses)
dia 19, de 9 a 11

Estratègies empresarials en entorns de crisi
per JOAN ANTONI DURO (Universitat Rovira i Virgili)
dia 20, de 9 a 11

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Cap a una química verda»
per ADELA MAURI (doctora en química)
del 21 al 23 d’agost, de 9 a 10

La química forma part de la nostra quotidianitat, el nostre nivell i esperança de vida creixents són fruit, en gran part, de la Indústria química. Malgrat això, com a conseqüència d’una activitat industrial descontrolada i no sostenible, les nostres aigües i el nostre aire ja no són allò que eren. És per això que, actualment, la fabricació, comercialització i utilització de productes químics als diferents àmbits domèstics o industrials camina cap a la substitució d’alguns productes habituals per productes que els estudis toxicològics classifiquen com a menys tòxics. La modernització dels processos químics implica una menor despesa de productes, una reutilització dels subproductes i un estricte control i tractament dels residus.
Avancem, doncs, cap a una química més sostenible i menys contaminant, però a nivell personal també hem de contribuir-hi, seleccionant aquells productes menys contaminants i fent-ne un ús racional. Per exemple, la utilització de més detergent del necessari, de productes de neteja més contaminants o d’alguns insecticides… es podria evitar simplement amb més informació sobre el producte i els seus efectes.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Setanta anys de repressió franquista a la Catalunya continental (Lleida, Barcelona, València, Alacant...)»
per JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia)
del 22 al 24 d’agost, de 10 a 11

Amb l’entrada de les tropes franquistes al nostre territori peninsular, enguany fa setanta anys, s’inicià una repressió brutal contra el nostre poble. En aquest seminari n’analitzarem alguns aspectes de caire general i presentarem determinats casos particulars, com ara alguns processos sumaríssims d’urgència que posen en evidència com funcionava la maquinària repressora del règim instaurat per l’exèrcit espanyol. Així mateix, també dedicarem la nostra atenció a la claudicació anomenada ‘reconciliació nacional’ i al parany de la reivindicació d’una amnistia que, un cop convertida en llei per un parlament pseudodemocràtic, pretengué esborrar les responsabilitats dels feixistes autors de crims contra la humanitat.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Com et diuen? Fonaments de l'antroponímia catalana»
per GABRIEL BIBILONI
del 22 al 24 d’agost, d'11 a 12

Maneres de denominar les persones en les diferents cultures i a través del temps. Història dels noms catalans. Diverses fonts lingüístiques creen un riu onomàstic. La religió que ho canvià tot. Història dels cognoms catalans. De sobrenom a cognom. Antropònims i topònims. Dos mons en estreta relació. Els usos i les lleis. Un cognom o dos. El pare primer?