UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Les revoltes àrabs»
Coordinació: grup de recerca Ciutadania Cultural
dia 18 d'agost, de 9 a 12 del migdia

Els moviments que s'han produït en alguns països qualificats de Primavera Àrab han estat provocats per laics, i, molt especialment, per una joventut emergent, formada i abocada a la desocupació. L'objectiu ha estat acabar amb la injustícia de dictadors faraonitzats i envoltats de màfies ignorants i sense escrúpols. La intervenció exterior ha estat important, tant dels països àrabs (Qatar i l'Aràbia Saudita arreu) com de les potències occidentals (per allunyar tota vel·leïtat socialista). Inicialment, els islamistes s'han apropiat del malestar popular i han desplaçat els laics poc organitzats, però el procés evoluciona dia a dia.

La primavera àrab, un procés revolucionari?
per BÉCHIR YAZIDI (Universitat de la Manouba, Tunis)

La perspectiva islamista
per NICOLAU ROSER (Universitat de Màlaga)

La dona tunisiana en la tempesta de la revolució
per SAMIA YAZIDI (Universitat de la Manouba, Tunis)

Per què no hi hagut primavera àrab a Algèria?
per ROBERT VIÑAS (exdirector del Liceu Francès d'Annaba, Algèria)

L'islamisme a Europa
per TAYSSIR AZOUZ (Universitat de Perpinyà)

Taula rodona dels participants
moderada per JOSEP MONTSERRAT (UB)

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
«Primera Trobada sobre els Reis de Mallorca»
Coordinació: grup de recerca Ciutadania Cultural
dia 19 d'agost, de 9 a 12 del migdia i a 3/4 de 8 del vespre

Els territoris continentals i els insulars que constituïren les possessions dels reis de Mallorca han anat oblidant la seva antiga relació (per la distància, el pas del temps i les fronteres estatals). Amb la voluntat d'aproximar aquests territoris mitjançant el coneixement de la història comuna, el grup de recerca Ciutadania Cultural de la UIB ha programat aquesta Primera Trobada sobre els Reis de Mallorca.
de 9 a 12, al Liceu Renouvier

Presentació del seminari
per JOANDOMÈNEC ROS (president electe de l'IEC)

Usos i funcions dels palaus reials a la Corona d'Aragó
per FRANCESCA ESPAÑOL (UB) (Francesca Español no hi pogué assistir i Jaume Sastre (UIB) en llegí la seva conferència)

El rei Sanç i el palau de Valldemossa
per CONCEPCIÓ BAUZÀ DE MIRABÓ (UIB)

La relació del Regne amb els territoris continentals de Sanxo I de Mallorca
per JAUME SASTRE (UIB)

Itinerari dels reis de Mallorca
per ROGER FIGUERES (Universitat de Montpeller)

a 3/4 de 8 del vespre a l'Ajuntament de Formiguera

Presentació de la conferenciant i de l'acte d'agermanament de les viles de Valldemossa i Formiguera
per FRANÇOISE POROLI (regidora de Cultura, Ajuntament de Formiguera), PHILIPPE LOOS (batlle de Formiguera), NADAL TORRES (batlle de Valldemossa) i FRANCESC MULET (regidor de Cultura, Ajuntament de Valldemossa)

Jaume II de Mallorca i els seus fills: de la devoció ben temperada als excessos místics
per MONIQUE GREINER (Liceu Henri IV)

UNIVERSITAT DE PERPINYÀ VIA DOMÍCIA (ICRECS, INSTITUT CATALÀ DE RECERCA EN CIÈNCIES SOCIALS) I INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (DELEGACIÓ DE PERPINYÀ)
«El retrocés dels drets lingüístics dins l'acció recentralitzadora de l'Estat»
dies 18, 19 i 20 d’agost

El seminari proposa una reflexió tant d'un punt de vista intern com extern, en aquest cas des de l'estat francès. Primer constatem que e n quaranta anys Catalunya ha fet el camí d e la dictadura franquista a l'autonomia i a l'autodeterminació. Avui dia fa irrupció dins l'actualitat europea: què passa? quins són els fets i les fonts atestades ? quines qüestions hi són a debat? Es veurà després com ho repercuteixen alguns grups de premsa francesos, entre ells un diari regional i dos dels principals mitjans de comunicació de la dreta i de l'esquerra franceses. L'estat francès tindrà un gran pes , probablement determinant , dins una eventual accessió de Catalunya a la independència, evidentment després de la votació dels ciutadans catalans. Quina podria ser la posició de França? Diversos elements hi entraran en joc, alguns a favor d'un reconeixement i d'altres en contra. Es poden trobar pistes en les seves posicions durant la creació dels recents estats europeus i davant els moviments sobiranistes?

La independència de Catalunya: quin futur? Elements de reflexió
per JOAN BECAT
dia 18, de 9 a 11

L'autodeterminació de Catalunya, algunes visions des de la premsa francesa
per JOAN BECAT
dia 19, de 9 a 11
La premsa parisenca
de 9 a 10
a Catalunya Nord
de 10 a 11

L'Estat francès, els nous estats europeus i els moviments sobiranistes
per JOAN BECAT
dia 20, de 9 a 10

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
«Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià en llengua catalana del segle XX »
Ho coordina: Josep Guia
dies 19, 20, 21 i 22 d’agost

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València 1993) és el poeta valencià més important després d'Ausiàs Marc (1400-1459). Enguany, amb motiu de l'Any Andrés Estellés pel 20è aniversari de la seua mort, la Universitat de València ha volgut dedicar el seminari que organitza a l'UCE a la figura del poeta de Burjassot, glossant-ne la significació literària, en el conjunt de la literatura catalana i europea, i el compromís cívic i polític, en un País Valencià que emprengué la via del redreçament cultural i nacional.

El compromís cívic i polític de Vicent Andrés Estellés
per JOSEP GUIA (doctor en matemàtiques i en filologia, Universitat de València)
dia 19, de 10 a 12

Geografies literàries de la poesia de Vicent Andrés Estellés: ciutats dels Països Catalans
per AINA MONFERRER (doctoranda amb una tesi sobre l'estil de l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés, sota la direcció del doctor Vicent Salvador)
dia 20, de 10 a 12

Vicent Andrés Estellés en el conjunt de la literatura europea
per JORDI OVIEDO (doctorand amb una tesi sobre la producció poètica de Vicent Andrés Estellés en la dècada dels seixanta, sota la direcció del doctor Ferran Carbó)
dia 21, de 10 a 12

Relacions personals i literàries entre Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés
per JAUME PÉREZ MONTANER (professor senior a Queens College, a Lewis and Clark College i a la Universitat de València)
dia 22, de 10 a 12

UNIVERSITAT D'ALACANT
«Els discursos polítics sobre la identitat territorial al País Valencià. El debat sobre el marc nacional»
per LLUÍS CATALÀ i OLTRA (professor de sociologia de la Universitat d'Alacant)
dies 20, 21 i 22 d'agost, de 9 a 12 del migdia

En aquest seminari, s'analitza la formació del nacionalisme modern valencià (lligat als Països Catalans a partir de l'obra de Joan Fuster) i la seua revisió en les últimes dècades en el sentit de singularitzar-lo respecte de Catalunya. L'impacte d'aquest debat serà identificat en els partits d'esquerra i centreesquerra amb presència en les Corts valencianes (Bloc Nacionalista Valencià, EUPV i PSPV-PSOE) i es comprovarà quines són les posicions oficials d'aquestes formacions a partir dels seus documents polítics congressuals o declaracions ideològiques. Amb aquest substrat, afrontarem els discursos dels militants de base d'aquests partits i de les comarques de l'Alacantí, l'Alcoià-Comtat i l'Horta de València, que a priori són territoris amb una singular posició en el camp de les identitats territorials. Comprovarem així si els militants tenen una posició semblant a l'oficial dels seus partits en relació a la identitat valenciana i les identitats territorials amb les quals pot interactuar (comarcal, catalana, espanyola etc.). Les posicions sobre la identitat territorial es relacionaran amb l'eix ideològic esquerra-dreta, amb variables lingüístiques, territorials (comarca) etc. Amb tot plegat comprovarem la vigència del llegat de Fuster en aquests partits i quin ha estat el resultat de la reformulació del marc nacional.

Uns apunts inicials sobre estructura social i econòmica: en què s'ha convertit el País Valencià («La terra de Xauxa»).

La formació del nou valencianisme durant el franquisme i la transició. Del referent fusterià al bany de realitat de la democràcia delegacionista.

Fuster a revisió: més Catalunya, terceres i quartes vies… El debat sobre el marc nacional.

Evolució del discurs polític sobre la identitat valenciana des del 1983. Interrelació amb la dinàmica electoral.

El discurs polític oficial sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i centreesquerra: institucionalistes, quartaviistes i fusterians de marc espanyol.

El discurs polític sobre la identitat territorial entre els militants de partits valencians d'esquerra i centreesquerra: tendències i resistències.

Balanç final: si Catalunya és independent, què passa amb el País Valencià?