Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans
per ROSA VILA (sommelier)
del 17 al 19 i del 21 al 23, de 3 a 5

Com diu el títol, Un viatge a través de les vinyes i els vins dels Països Catalans, busquem d’aprofundir en la cultura vitivinícola, els tipus de terrers, les varietats de raïm, la filosofia i les zones de producció de cadascun dels cellers. Tota aquesta informació ens ajudarà a valorar, encara més, el valor afegit que té una ampolla de vi. El representant de cadascun dels cellers ens durà a través dels seus productes elaborats a gaudir d’un dels grans plaers: el vi a través del tast. El tast serà de quatre vins diaris, un per cada celler.

Cellers i vins de la Catalunya Nord
(100 persones d’aforament màxim)
Cellers Arnau de Vilanova, Vignerons de Baixàs i els vins dolços de Maury.
Tast amb JOSEP ANTON LLAQUET i HUGO D’ACOSTA
dia 17

Diferents tipus de conreu
(40 persones d’aforament màxim)
Presentació i tast a càrrec de JOSEP LLUÍS PÉREZ (Mas Martinet Viticultors, DOQ Priorat)
dia 18

Cellers i vins del País Valencià
(100 persones d’aforament màxim)
Presentació del territori, les varietats autòctones i tast a càrrec d’ÀLVAR CERRADA i FRANCESC HIGON (fundadors del web www.verema.com)
dia 19

Cellers i vins de l’Alguer
(100 persones d’aforament màxim)
Presentació del territori, tradició vs. modernitat. Cellers Sella & Mosca i Santa Maria la Palma a càrrec de SALVADOR MASALA (president del Celler Santa Maria la Palma)
dia 21

Cellers i vins del Principat de Catalunya: elaboració de vins singulars
(100 persones d’aforament màxim)
Lavinyeta (DO Empordà), presentació i tast a càrrec de JOSEP SERRA
L’Olivera SC (DO Costers del Segre), presentació i tast a càrrec de CARLES DE AHUMADA
Albet i Noya (DO Penedès), cultiu ecològic, presentació i tast a càrrec de JOSEP M. ALBET
dia 22

Mallorca, com a punta de llança
(100 persones d’aforament màxim)
Mallorca i la recuperació de les varietats autòctones i tast dels cellers Ses Nines i Ànima Negra a càrrec de ROSA VILA
dia 23

Grafologia: descobreix-te a través de l’escriptura
per MERCÈ AGUSTÍ (grafòloga i pèrit cal·lígraf)
del 17 al 19, de 3 a 5

Quan escrivim, ensenyem molt de nosaltres. Les nostres ambicions, els nostres desitjos, els nostres reptes, les nostres pors… Quan signem, deixem la nostra empremta. La signatura és la nostra targeta de presentació. T’has preguntat mai, com et veuen els altres? Saps que per l’escriptura podem descobrir si ens enganyen o no? Vols conèixer la veritable personalitat de la gent que t’envolta, mirant-ne només la signatura? Atreveix-te a saber què diu la teva lletra! Quan escrius, saps exactament què dius? L’escriptura és una arma de doble tall: descobreix què vols amagar i ressalta què vols destacar. A través de l’escriptura podem detectar la personalitat de cadascú. Saber com reacciona davant el futur, la societat, el món laboral i com s’enfronta al seu passat. L’acte d’escriure comporta el moviment de 500 músculs i plasma la personalitat de qui escriu, amb les seves ambicions, pors, reptes, projecció etc. Amb l’anàlisi de la lletra podem veure la voluntat, la responsabilitat, la capacitat de reacció, la senzillesa o la complexitat de caràcter, la sinceritat, l’actitud social, el control emocional, la motivació personal, les pors, les ambicions. Digue’m com escrius i et diré com ets!

Televisió
per JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ (Universitat Ramon Llull)
(amb el suport de Televisió de Catalunya)
del 17 al 25, de 10 a 11

Els directes, el dúplex, l’entrevista, l’stand up o la crònica són diferents tipus d’intervenció del periodista davant la càmera quan ha d’explicar alguna cosa. Si ho fa bé, diem que el presentador connecta i comunica; si no es fa correctament, pot provocar un efecte de rebuig i l’espectador desconnecta del que li direm a continuació. Fer-ho bé no és fàcil, però tampoc impossible. Hi ha una sèrie de tècniques i exercicis que permeten superar l’anomenat ‘trak’. Superar els nervis i conèixer aquestes tècniques, és el pretenem mostrar en aquest curs amb una mica de teoria i un molt de pràctica. El curs està pensat en general per a aquelles persones que, de manera professional o amateur, s’hagin d’explicar davant la càmera o en públic i en particular als estudiants o llicenciats en periodisme que vulguin treballar a la televisió.

Dansa
per RAMON CARDONA
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Indicat per a la gent que no sap ballar i en vol aprendre (tothom ho pot fer) i els que volen passar-s’ho bé una estona amb balls de parella o col·lectius. Aprendrem balls vuitcentistes i danses col·lectives de diversos països (inclòs el nostre) en un ambient social i divertit.

Dansa oriental
per INGE STEGMANN (Panterinya)
del 17 al 19, de 3 a 5

Està de moda ensenyar el melic. La dansa oriental és més que això; és moure’s al compàs de l’encisadora música oriental i expressar la sensualitat i la joia de viure femenines en uns moviments que una llarga tradició ha desenvolupat, especialment a Egipte. Aquests moviments encantadors són alhora un entrenament de gimnàstica de les més estètiques i efectives. Elaborarem una coreografia que pot entusiasmar tant les principiants (si segueixen tots els dies del curs) com les que tinguin experiència en dansa oriental. Vestiu-vos còmodament (top i faldilla o leggings) amb sabatilles de gimnàs (o mitjons). Si voleu preparar-vos visualment, visiteu-me a www.panterinya-bauchtanz.de (vídeos).

Sardanes
per TERESA VINYES
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

El taller té el propòsit d’iniciar els aficionats a la dansa popular catalana més representativa, per remarcar-ne la riquesa artística i cultural.

Cançons populars
per RAMON GUAL i BATLLE
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

La nostra societat canvia constantment. Actualment, hi ha un temps per a treballar i un per a cantar. Abans, però, la nostra cultura popular ho lligava tot. A través d’un tomb per cançons, retrobarem el ritme, la particularitat, la importància que tenia el cant dins el treball. Cantarem les feines perdudes o evolucionades, d’altres antigues i sempre vives.

Glosat menorquí
per MIQUEL AMETLLER
del 17 al 19, de 3 a 5

Aquest gran glosador menorquí explicarà com entén el glosat i quines tècniques fa servir per a sortir sempre airós de qualsevol contesa.

Muntanyisme
per ANTONI GLORY, JORDI TAURINYÀ i PAU VINYES
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Recorreu a peu i lentament camins secrets o fressats. Cada dia descobrirem pam a pam, sovint amb la participació d’un guia local, uns sectors, uns paratges, uns poblets, uns racons de les comarques nord-catalanes. I com cada any, per als excursionistes confirmats, la tradicional i fabulosa pujada de nit al cim del Canigó. Cal portar l’equipament usual de l’excursionista: motxilla, calçat idoni etc.

Esports
per FRANCESC PRUJÀ
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Condició física general: quinze minuts d’exercicis de flexibilitat, quinze minuts de musculació general i trenta minuts de jogging (cursa de baixa velocitat sobre pista o a la naturalesa). Aquest exercicis s’adaptaran, en cada cas, al sexe i a la força física dels participants. Esports col·lectius: futbol, bàsquet i voleibol; aprenentatge dels gestos tècnics i dels reglaments.

El gravat calcogràfic: l’aiguafort
per GEMMA RUFACH
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

La paraula ‘gravat’ fa referència a una part del procediment per a obtenir una estampa. L’estampa és el resultat d’aplicar tinta i pressió a una planxa matriu prèviament gravada. L’aiguafort és una tècnica calcogràfica indirecta en què un mordent (l’àcid) atacarà i incidirà en el metall. Per damunt d’una planxa de zinc escampem un vernís protector i amb una punta s’hi dibuixen les formes de la imatge, i alhora la planxa queda al descobert. Tot seguit se submergeix en un bany d’àcid que corroeix els traços descoberts, i els deixa enfonsats per a poder acollir després la tinta a l’hora d’estampar.

Nines de porcellana
per BERTA TORRES
del 17 al 19 i del 21 al 24, de 3 a 5

Farem una nina de porcellana! Seguirem els mètodes artesanals i tradicionals (emmotllat, cocció inicial, polit, pintura i cocció final). És previst treballar amb diferents models. El nombre de participants previstos és de deu. En acabar el taller, els alumnes es quedaran les nines que hagin creat. (Les despeses de material aniran a càrrec de l’alumne.)

Fotografia de la natura
per ALBERT MASÓ
del 17 al 19, de 3 a 5

Després dels conceptes bàsics necessaris per a una comprensió del curs, s’entra en les tècniques de ‘macro’, ‘paisatge’ i ‘caça fotogràfica’. Se n’expliquen els procediments i els trucs més importants, s’ensenya com funcionen en la pràctica els elements i els accessoris, i finalment es projecten diapositives i imatges digitals per a observar els resultats del que s’ha dit. S’expliquen les òptiques, els filtres, els hides i els accessoris en general idonis per a cada situació, especificant els canvis que ha incorporat l’innovador sistema digital. S’ensenyarà com treure’n profit de l’equip de cadascú amb la màxima qualitat d’imatge possible. Es lliuraran dossiers amb informació complementària per als alumnes.

Joieria de reciclatge
per IMMA GIBERT
del 17 al 19, de 3 a 5

Aquest taller proposa transformar petits objectes trobats o reciclats en elements d’ornamentació. Petites andròmines entranyables, que poden funcionar fins i tot com a amulets. Una pedra del camí, el pal d’un gelat o el tap d’una ampolla poden ser els elements indispensables per a construir joies precioses. Només cal practicar el reciclatge, una certa habilitat i deixar que surtin les idees. És un taller pensat per als adults, atès que cal manipular algunes eines.

Geopolítica o cartografia especulativa
per JOAQUIM AULADELL
del 17 al 19, de 3 a 5

La geografia política, el coneixement de l’espai habitat o habitable, és una ciència social, humana, no física, pertany a cultura i no a natura, però la cultura s’arrela en la natura i la natura s’infiltra en la cultura: l’economia és un coneixement especulatiu, problemàtic, que té aspectes de ciència pura i dura, estadístics, com la psicologia mateixa, que a la psicologia aplicada predica propaganda, fa ideologia aplicada, gestió d’identitats. 1. Els ibers, Ibèria i l’iberisme. Què van ser els ibers? Què és viu, dels ibers, en nosaltres? Què és el galimaties de l’iberisme? Com a material de referència: Teoria de les nacions. Llibre 1: Kath’Hel·lens, de Joan Cavaller (2005). 2. Catalunya dins l’Espanya moderna. Textos de suport de Prat de la Riba, Catalunya a València, Gonçal de Reparaz, Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar, Edicions Horitzons, José M. Fontana, Salvador Donderis, Francesc Vicens, A. Tona i Madalmai, Krutwig, J. Armengou, Joan Fuster, Daniela Grau, Josep Guia, Lluís Xirinacs i Víctor Baeta. 3. Mapes líquids: geografia de conques, focus, nòduls, topografia i topologia, sistema metroic i sistema panòptic dels laberints. Precursors: Deulofeu i Orwell. Un etnògraf actual: Marc Augé.

Introducció a la il·lustració botànica
per ÀNGEL ROMO (Institut Botànic de Barcelona, CSIC-ICUB)
del 21 al 24, de 3 a 5

Aquest taller està destinat a totes aquelles persones que vulguin conèixer com il·lustrar les plantes silvestres del nostre entorn. Curs eminentment pràctic que inclou sortides al camp on observarem les plantes i prepararem els esbossos i posteriorment a l’aula on elaborarem dibuixos més acurats a partir de les mostres recol·lectades al camp.
Observarem els trets morfològics que s’utilitzen per a identificar-les i de com fer la seva representació gràfica, estudiarem les plantes característiques de les estacions de mostreig i la seva representació esquemàtica en esbossos.
Il·lustrarem plantes dels ambients fortament antropitzats, males herbes dels conreus , i plantes dels ambients humits.
Estudiarem les estratègies de plantejament dels esbossos, les pautes per un treball més elaborat i tot plegat per a aprofundir en l’observació i en la representació gràfica de les plantes que ens envolten.
Els alumnes rebran el material necessari per a realitzar el taller.

Introducció a l’ornitologia
per GUILLEM CHACON (director de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura)
del 21 al 24, de 3 a 5

En aquest curs aprendrem d’una manera senzilla com observar i identificar els ocells en general i les espècies dels Països Catalans en particular. Coneixerem com viuen i com migren i s’explicarà quina és l’òptica més adient, altres equipaments i documentació, llocs, maneres i mètodes per observar les aus a la natura. També ens ensenyaran sistemes per atraure-les i ajudar-les.

Sistemes alimentaris: imposició i resistència
per JAUME FÀBREGA (professor d’enogastronomia a la Universitat Autònoma de Barcelona)
del 21 al 24, de 3 a 5

S’escau l’aniversari del Tractat dels Pirineus que, en la pràctica culinària i en les formes de comensalitat suposà l’aplicació a una part de Catalunya del sistema francès, malgrat la resistència. Parlarem del cas de la Catalunya Nord i d’altres en què xoquen o s’imposen altres sistemes alimentaris: França, Espanya, fast food, transgènics i models tecnològics, Nord i Sud, colonialisme i migracions.
1. L’alimentació: un patrimoni cultural. Poder i aliments. Les multinacionals del control alimentari: de la Monsanto a la McDonald’s. La cuina i la religió: Islam, judaisme, budisme, alimentacions alternatives.
2. França a la Catalunya Nord i altres territoris mediterranis (Occitània, Còrsega): la mantega contra l’oli d’oliva. Cuina de les migracions. Els peus negres.
3. Espanya entra a les cuines de Galícia, Euskadi i els Països Catalans: poder de l’Estat, indústria alimentàrìa, distribució d’aliments, supermercats; migracions i altres models culinaris.
4. Noves perspectives de l’alimentació: de les àvies de Sils a Ferran Adrià. Cuina tradicional, cuina d’autor, cuina turística, cuina ràpida, ecologisme, slow food.

Taller d’aquarel·la del natural
per SALVADOR CASTELLÀ (president de l’Associació d’Aquarel·listes de les Comarques Gironines)
del 22 al 24, de 3 a 5

Utilitzant la tècnica de l’aquarel·la com a medi realitzarem, ja sigui amb aiguades i paper humit o treballant en pinzellades sobre sec, diferents temes de l’entorn, buscant com simplificar, abstreure o enfocar els temes, utilitzant línies i taques (dibuix i color) amb pinzell, i mirant de treure el màxim rendiment a una tècnica que encara que sembli senzilla, té les seves dificultats, establint pautes de treball i estratègies de resolució que ens facin arribar a l’elaboració de bones obres. És un taller tant d’iniciació com de perfeccionament que pretén aportar noves idees a tot tipus d’assistents. Els alumnes rebran els materials necessaris per a la realització del taller.

Taller visual i acústic per organitzar audicions sobre la Cançó Catalana
per BARTOMEU MESTRE
del 22 al 24, de 3 a 5

Primera sessió: Al vent dels orígens. Els Setze Jutges (Espinàs, Porter... Serrat), Raimon i Guillem d’Efak. Segona sessió: El paper dels trobadors (Ovidi Montllor, Lluís Llach, Ramon Muntaner, Biel Majoral...). Tercera sessió: La professionalitat, el bilingüisme, les desercions i el silenci. La represa dels joves.

Taller de blogs
per TONI HERMOSO (Xarxa de Blogs Sobiranistes)
dies 22 i 23, de 3 a 5

Teoria i fonaments. Tècnica: com funciona un blog; com obrir un blog (catosfèrics.cat); com fer comentaris; com escriure-hi apunts; penjar imatges, vídeos, àudios etc.; personalització bàsica i plug-ins. Bones pràctiques en xarxa: com federar-se en una xarxa de blogs (xbs.cat); què és un meme; arranjament i classificació d’apunts i enllaços: categories, etiquetes etc.; informació i com contrastar-la (cercadors, diaris, agències de notícies); els comentaris o el diàleg diferit.

Occitània. Folklore, llengua, literatura... i vi
per JAUME FIGUERAS i AITOR CARRERA (UdL)
del 22 al 24, de 3 a 5

El taller és un recorregut per les terres occitanes en el qual interactua la llengua, la literatura i la cultura en general amb les realitats gustatives de cada territori occità amb una personalitat específica: Provença, el Llenguadoc, les terres septentrionals, Gascunya i la Vall d’Aran... Cada sessió pren el format d’una tertúlia monogràfica acompanyada d’una degustació dels vins i dels licors de cada zona per part dels inscrits en el taller, amb exposicions inicials sobre la llengua i la cultura locals per part d’un dels ‘professors’ (Jaume Figueras, Aitor Carrera).
Sessions: 1. El Llenguadoc, país del vi. La revolta dels vinhairons contra les autoritats franceses. Les AOC—denominacions d’origen—llenguadocianes. 2. Provença. El pastís i l’occitanisme de Ricard. El mestissatge musical marsellès. 3. La Gascunya occidental i central. El vi de Jurançon i l’ armanhac. Les històries de D’Artanhan i d’Enric IV. 4. El Pirineu i la Vall d’Aran. L’aigua de nòdes, el vin caud, els licors de plantes silvestres i el seu vocabulari específic.