Universitat Catalana d'Estiu

ACTES I COMMEMORACIONS

CIÈNCIES DE LA NATURA
Canvi climàtic i fenòmens extrems. On som i cap on anem?

Al llarg de la història del planeta Terra el clima ha anat canviant, però una de les diferències del canvi climàtic actual està en la velocitat dels canvis, amb un augment progressiu de la temperatura, a causa sobretot de les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades per l'activitat humana. Aquest escalfament altera els equilibris naturals de la Terra i intensifica els fenòmens meteorològics extrems. Com a conseqüència d'això, es produeixen més onades de calor, sequeres prolongades, tempestes intenses i inundacions. Aquests esdeveniments afecten la societat actual, la salut de les persones, l'arribada de plagues, les activitats socioeconòmiques i els ecosistemes naturals, com la pèrdua de biodiversitat.
En els últims mesos s'han produït diversos episodis extrems, pluges intenses, forts vents, inundacions, alguns dels quals han arribat a aturar l'activitat en diverses zones del país i han afectat les infraestructures, el transport o els serveis públics desbordats. Com hem d'actuar davant d'aquests fenòmens? Quina és la millor manera d'afrontar la mitigació i l'adaptació?

CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Intel·ligència artificial (IA): introducció, usos, abusos i riscos

L'objectiu és promoure un coneixement bàsic i mitjà dels usos més habituals d'IA en els entorns comunicatius, educatius i culturals, incloent-hi les aplicacions en medicina i salut. En particular, el curs presentarà les bases per a afavorir la reflexió sobre les possibilitats educatives i professionals de la IA, mantenint un esperit crític sobre l'impacte dels usos i abusos dels models d'IA en els contextos de les llengües minoritzades, com és el cas de la llengua catalana. Des d'una estructura d'aprenentatge participatiu, es planteja una línia de treball teòrica i pràctica en alternança, amb exemples pràctics a l'aula i conversa en petit grup. Les tasques proposades durant les sessions volen integrar la intel·ligència artificial (IA) amb els criteris ètics de l'Observatori ètic de la intel·ligència artificial de Catalunya (OEIAC) sobre transparència i privacitat, i amb les orientacions de la UNESCO per a un ús educatiu de la IA. Es faran pràctiques de gestió de la informació i el coneixement amb IA, incloent-hi la creació de documents, imatges, vídeos i mapes conceptuals. Aquesta proposta ha de permetre als assistents desenvolupar habilitats segons els seus interessos i necessitats, alhora que fomentar la consciència social i l'acció informada, per l'aplicació ètica de la IA en el món actual. Es recomana que els participants portin un telèfon mòbil o un ordinador (no és, però, imprescindible).

DRET
Reptes jurídics dels Països Catalans

Aquest curs analitza alguns dels principals desafiaments legals que afecten els territoris de parla catalana en el context actual. En primer lloc, aborda el reconeixement dels drets lingüístics, estudiant els instruments jurídics existents i les vies per a garantir l'ús i la protecció del català en les institucions i en la vida pública. En segon lloc, examina com els PPCC poden influir en les decisions de la Unió Europea i de quina manera el dret de la UE es pot aplicar als PPCC, especialment a través de mecanismes de participació institucional i d'interpretació jurídica. Finalment, el curs analitza les possibilitats jurídiques que obre la referència concreta al «Grup Objectivament Identificable», un concepte rellevant per a la protecció de col·lectius discriminats i per a la defensa de drets culturals i lingüístics. A través d'aquestes tres perspectives, el curs ofereix eines per tal de comprendre millor les oportunitats i els límits del marc jurídic actual.

ECONOMIA
Entendre l'economia dels pròxims anys (per a dummies)

Entendre l'economia dels pròxims anys per a dummies, vol dir tenir una idea clara i senzilla de cap on pot anar el món econòmic i com ens afectarà en el dia a dia. El curs cerca d'una manera senzilla entendre l'economia sense coneixements previs. Els pròxims anys, l'economia dels Països Catalans estarà marcada per diversos factors clau: la intel·ligència artificial, la digitalització i la tecnologia, que transformaran molts llocs de treball; la nova geopolítica; la inflació i el cost de la vida, que poden continuar sent una preocupació; i els canvis en el mercat laboral, amb més flexibilitat però també més incertesa. Entendre aquesta economia futura implicarà que adaptar-se, formar-se i gestionar bé els recursos personals serà més important que mai. Els Països Catalans afrontarem reptes importants com l'envelliment de la població, el finançament dels serveis públics i les desigualtats socials. El paper de l'acció pública serà important per a equilibrar eficiència econòmica i justícia social en un marc de globalització econòmica, en què les empreses han de poder competir amb productes asiàtics més barats i alhora poder finançar infraestructures, habitatge, pensions i sanitat.

PENSAMENT
Filosofia i imatge

Vivim en una cultura saturada d'imatges. Des de l'art clàssic fins a la immediatesa de les xarxes socials, la imatge no únicament representa la nostra realitat, sinó que la construeix, la qüestiona i sovint la manipula. Aquest curs, «Filosofia i imatge», convida a aturar la mirada superficial i adoptar una perspectiva crítica sobre el règim visual contemporani. El curs explora la relació complexa entre el pensament filosòfic i la producció visual. Analitzarem com la filosofia ajuda a entendre el coneixement, la consciència i l'ètica de la saturació contemporània de les imatges. Al llarg de les sessions, passarem d'una 'concepció ingènua' de la imatge a comprendre-la com a dispositiu teòric i polític.

PENSAMENT
Estratègies de resistència i recuperació lingüística

El cas del català no és únic, tot i que té algunes singularitats. Són moltes les societats que al llarg dels darrers dos-cents anys han hagut de fer esforços importants per salvar o recuperar les seves llengües. Els pobles eslaus que vivien dins les fronteres de l'Imperi austríac van fundar les societats anomenades matica amb aquest propòsit. Tothom ha sentit parlar de l'extraordinària recuperació de l'hebreu. Però el cas del txec també és un dels més reeixits. Què van fer i quins factors intervingueren en el seu cas? Què han fet societats com ara la finesa o la letona per les seves llengües? Dins l'Europa occidental, els gal·lesos sempre han estat els més innovadors en l'ús de la desobediència civil. De quins recursos disposaven? Els maoris de Nova Zelanda i els hawaians miren de recuperar-se per mitjà de l'educació. Els kurds han mostrat una resistència enorme a pesar de les persecucions que han patit a l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia. Què fa que aquestes llengües decaiguin o es recuperin? En quina situació es troba el kurd? Per què el neerlandès sembla tan ben protegit a Bèlgica? Com s'ha aconseguit arribar a aquesta situació? Els escrits de Ngugi wa Thiong'o il·lustren com molts dels entrebancs per a la recuperació d'una llengua són en la mateixa ment del parlant, parli català, parli gaèlic irlandès o parli kikuiu.

dia 20, de dos quarts d'11 a les 12 del matí
dies 21, 22 i 23, de les 9 a les 12 del matí

Professors: MARINA MACIÀ (Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant), JOSEP MONSERRAT (Universitat de Barcelona) i XAVIER SERRA (Societat Catalana de Filosofia)

PENSAMENT I FEMINISMES
Pragmatisme: una filosofia de la democràcia radical

En la primera sessió, introduirem algunes de les idees centrals de la tradició pragmatista com 'pràctica', 'veritat', 'experiment', 'expressió' i 'transacció', i presentarem alguns/es dels autors/es pragmatistes més rellevants. També trencarem amb alguns dels prejudicis més importants respecte a aquesta tradició filosòfica. En la segona sessió, discutirem el pensament social i polític dels pensadors/es pragmatistes. Veurem que sovint aquests/es defensen una teoria radical de la democràcia que la concep com una forma d'experiència social i d'experimentació col·lectiva que travessa la nostra vida. Aquesta teoria parla d'injustícia i lluites de resistència, així com d'un socialisme democràtic i participatiu. En la tercera sessió, continuarem parlant de socialisme democràtic i aprofundirem en el seu significat concret en l'àmbit de la família i el treball. Així, doncs, ens plantejarem qüestions com: què pot voler dir parlar d'una família democràtica? O d'una organització democràtica del treball? Aquí veurem com la proposta pragmatista ens permet dialogar amb altres tradicions del pensament polític i social com el feminisme, el marxisme, o el pensament postfundacional. En l'última sessió, que es concep com una continuació del cicle sobre «Pragmatisme i democràcia», es presentarà la tradició del pensament feminista pragmatista. S'utilitzarà la proposta de Keating, Transformació ara!: vers una política del canvi postoposició, per a introduir tres conceptes clau de les propostes de justícia social d'aquest corrent: la resistència a la polarització política, el reconeixement de la interdependència, i la defensa de l'esfera pública.

HISTÒRIA
La memòria històrica en els Països Catalans

El curs d'enguany vol tractar de manera monogràfica i en un sentit ampli la necessitat de reivindicar la memòria històrica sobre determinats fets i personatges de la història dels Països Catalans. Com en els cursos passats, l'objectiu és oferir un curs que cronològicament abasti des de l'edat mitjana fins a l'època contemporània—que tindrà un tractament més ampli pel que fa al nombre de sessions—. Al mateix temps, el curs vol abastar tot el territori dels Països Catalans. La memòria històrica ha estat l'esforç col·lectiu per reconèixer, preservar i transmetre els fets i els personatges del passat, especialment aquells que han estat silenciats i oblidats o també manipulats, i oferir una revisió crítica del relat oficial que determinada historiografia ha volgut establir i difondre.

HISTÒRIA DE L'ART
Patrimoni artístic del Conflent i del Rosselló

Sovint el patrimoni artístic que tenim més a l'abast, és el que més desconeixem. Amb la voluntat d'evitar-ho, en aquest curs s'estudiaran diversos exemples de patrimoni artístic de l'entorn més immediat de la Universitat Catalana d'Estiu, alguns declarats patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO i d'altres catalogats com a monuments històrics per l'Estat francès. El primer bloc es dedicarà al patrimoni romànic del Conflent, concretament a les abadies de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó. El segon bloc es dedicarà al patrimoni de l'època del barroc, concretament a les fortificacions de Vauban (1633-1707) i al retaule major de l'església parroquial de Prada de Josep Sunyer i Raurell (1673-1751). El darrer bloc se centrarà en els escultors Aristides Maillol (1861-1944) i Gustau Violet (1873-1952).

LITERATURA
De l'escena independent al Nou Teatre Polític als Països Catalans: itineraris dramàtics contemporanis

Aquest curs ofereix una panoràmica sintètica però rigorosa de l'evolució del teatre català contemporani des dels moviments independents de la segona meitat del segle XX fins a les manifestacions més representatives del que avui es coneix com a Nou Teatre Polític. S'organitza en sis sessions d'hora i mitja que combinen context històric, lectura crítica i anàlisi dramatúrgica d'autors fonamentals per a entendre les formes actuals de politització escènica.

LLENGUA
La llengua catalana cap al futur

Enguany l'Àrea de Llengua estarà orientada cap al futur. El futur és la tecnologia, i avui parlar de tecnologia és parlar d'intel·ligència artificial. Per això farem un curs sobre «La llengua catalana i la intel·ligència artificial», en què veurem quin present i quin futur té la nostra llengua en el món de la IA. Tindrem també un curs de sociolingüística sobre estereotips lingüístics i sobre com gestionar-los per a assegurar el futur del català; un curs sobre llenguatge científic i un altre que tractarà de la petjada del cristianisme sobre la llengua catalana.

MÚSICA
Música i patrimoni musical als Països Catalans

El curs d'enguany se centrarà en diferents temes sobre el patrimoni musical als Països Catalans. Veurem des de la circulació de repertoris, de músics, i els seus vincles amb la vida social i política, la interacció de la música amb la memòria, la vida quotidiana i les pràctiques tradicionals de lleure, i una mirada contemporània envers la composició que es fa avui dia en un gènere que té tanta història a casa nostra com és la música coral.

CIÈNCIA POLÍTICA
La Política als Països Catalans

El curs principal de l'àrea de ciència política de la 58 edició de la Universitat Catalana d'Estiu se centrarà en el sistema polític de cada un dels diferents països catalans. Sis països, sis sessions, del 17 al 22 d'agost de 2026, de 9 a 12h.
Cada una de les sis sessions anirà a càrrec d'un professor universitari, especialista en la política del respectiu país. I seguiran el mateix esquema: els antecedents històrics; la forma de govern; els partits polítics principals, segons el suport electoral, i les respectives prioritats polítiques; i reptes de futur.
Les dues primeres hores de cada sessió aniran a càrrec de professor convidat. La tercera hora, s'obrirà un debat que serà incentivat i conduit pel coordinador del curs.

CIÈNCIES DE LA SALUT
L'era digital en ciències de la salut

Aquest curs analitza l'impacte de l'era digital en les ciències de la salut, amb una atenció especial als reptes i oportunitats que plantegen les noves tecnologies. S'hi abordaran qüestions com la salut mental, la transformació i sostenibilitat del sistema sanitari i el paper de la intel·ligència artificial en la medicina i la pedagogia. També es dedicarà una sessió al paper de la llengua catalana en l'àmbit de la salut i al seu patrimoni científic i terminològic. A través de ponències i una taula rodona amb especialistes de referència, el curs oferirà una visió crítica i multidisciplinària dels canvis que viu el sector sanitari. L'objectiu és reflexionar sobre com la digitalització pot contribuir a una salut més innovadora, sostenible i arrelada al context lingüístic i cultural català.

TURISME
Pensant en el turisme de l'arc mediterrani per al pròxim decenni

Els Països Catalans reben anyalment més de 50 milions de visitants, una ràtio de tres i mig per habitant. Gràcies a l'atracció de les seves grans ciutats, de les comarques d'interior i, sobretot, dels 700 quilòmetres del vessant mediterrani, aquest entorn nacional esdevé des de fa anys la destinació turística més potent de la Unió Europea. El sol i la platja han estat els principals atractius des dels orígens del turisme massiu. Tanmateix, a aquest grup de turistes de temporada curta, s'hi estan afegint d'altres amb diferents costums i expectatives que s'expandeixen al llarg de tot l'any. Ens referim als que venen per reunions de negocis, congressos, natura, gastronomia, estudis, cultura, esdeveniments, creuers…

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ROSER SERRA
del del 17 al 23 d'agost del 2025, de les 9 a dos quarts d'11 del matí

Aquest curs s'adreça a aquelles persones que volen ampliar els seus estudis sobre la cultura i llengua catalanes. L'alumnat no ha de tenir un nivell mitjà específic, ja que les activitats tenen un enfocament comunicatiu tant oral com escrit i està pensat per a un grup amb multinivell. Es tindrà en compte la varietat dialectal de la llengua catalana. La darrera sessió anirà destinada a la música tradicional i el ball popular dels Països Catalans (sardana, ball de bot i dansada).

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ROSER SERRA
del 17 al 23 d'agost del 2025, de dos quarts d'11 a les 12 del matí

Aquest curs s'adreça a les persones que tenen un bon nivell de català (C1-C2 del MECR) i volen ampliar els seus sabers. Els aspectes lingüístics de la llengua es treballaran a partir de textos literaris. D'aquesta manera podrem aprofundir en les diferents disciplines de la llengua (fonètica, morfologia, sintaxi, dialectologia, sociolingüística…) mentre donem a conèixer obres i autors contemporanis i actuals. Treballarem a partir de textos literaris i la gramàtica bàsica.

FORMACIÓ CULTURAL
Introducció a la llengua occitana

«Josèp d'Arbaud i el mite literari de la Camarga»
Als cent anys de La Bèstia del Vacarès (1926) per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
del 17 al 22 d'agost del 2026

Enguany fa cent anys de la publicació de La Bèstia dau Vacarés, de Josèp d'Arbaud, seguida al cap de pocs mesos per l'edició de La caraca, que aplegava tres narracions de temàtica camarguenca. Josèp d'Arbaud (Mairargas 1874 - Ais de Provènça 1950), poeta, narrador i activista provençal, és un dels autors més destacats en la literatura occitana del tombant de segle i de la primera meitat del XX.

Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
del 17 al 22 d'agost del 2026

Aquest curs, en sis sessions, té un doble enfocament. D'una banda, s'abordaran aspectes que permetran de conèixer de manera general la llengua occitana: la seua caracterització lingüística (i els seus vincles amb el català), la situació social que viu actualment, la diversitat dels dialectes que l'integren (des de Niça a Bordeus) i el procés de codificació i d'estandardització que ha viscut en els darrers cent anys. D'una altra, es mirarà de donar unes eines bàsiques per a adquirir unes competències lingüístiques essencials orals i escrites, amb l'objectiu de poder entendre i utilitzar mínimament l'occità després de conèixer-ne les estructures més generals i el lèxic més rellevant.

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació als Països Catalans:
«Països Catalans, encara»

Davant dels atacs de tot ordre que rep la nostra llengua, com a símbol que és de la nostra cultura i identitat, arreu dels Països Catalans, cal analitzar quina és la situació actual en cada territori amb la perspectiva dels anys i de les tendències polítiques actuals.

Catalunya Nord
per JOAN BECAT (Institut d'Estudis Catalans)
dia 17, a les 4 del capvespre

Andorra
per ANTONI POL i ÀNGELS MACH (Societat Andorrana de Ciències)
dia 18, a les 4 del capvespre

Les Illes
per BERNAT JOAN (Institut d'Estudis Eivissencs) i ARNAU COMPANY (Universitat de les Illes Balears)
dia 19, a les 4 del capvespre

País Valencià
per DAVID GARRIDO I AURELI QUEROL
dia 20, a les 4 del capvespre

La Franja de Ponent
per JOSEP LLUÍS SOLER i QUIM GIBERT
dia 21, a les 4 del capvespre

l'Alguer
per CARLES SECHI (Obra Cultural de l'Alguer)
dia 22, a les 4 del capvespre

FORMACIÓ CULTURAL
Coneixença de Catalunya Nord:
«Catalunya Nord: música i creació artística en català»

Coincidint amb els quinze anys de la desaparició del cantautor emblemàtic nord-català Jordi Barre, enguany el curs de Coneixement de Catalunya Nord se centra en la música i vol posar en relleu una nova generació d'artistes nord-catalans que trien la llengua mil·lenària com a eina d'expressió i de creació. Present, futur, però també passat: el curs recorda i homenatja els cantants i músics pioners del nord de l'Albera que van iniciar aquest camí. Memòria i llegat en col·laboració amb el segell i servei d'arxivatge sonor fundat a Elna, Singlantana Sound. Més enllà de la música, protagonista d'aquesta edició, el 2026 és un any marcat per esdeveniments i efemèrides significatives: l'actualització de l'enquesta d'usos lingüístics de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), la consulta sobre el nom del Departament o els 50 anys de La Bressola. Entre història i futur, es reflexiona sobre continuïtats, reptes i persistència al servei d'una llengua, d'una cultura, d'un patrimoni i d'un país, per sempre més català.

JORNADES
IV TROBADA DE DONES DELS PPCC

El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans va néixer a Mallorca i inicià l'activitat el 2024. Poc temps després la seva junta es va ampliar amb dones de Menorca, Eivissa i Formentera, amb la voluntat d'organitzar trobades amb dones d'arreu dels Països Catalans i mantenir-hi un diàleg constant, promoure activitats de formació, posar en comú com veiem la situació social, política, cultural, lingüística del país i fer propostes d'actuació conjunta.
Ens volem trobar per a conèixer-nos i escoltar-nos, som veus de diferents parts del país que volem teixir xarxa, establir aliances, crear vincles territorials i intergeneracionals, construir projectes, parlar de tot allò que ens interessa i contribuir, juntes, a la construcció i a la cohesió de la nació cultural de la qual formam part, que pot esdevenir nació política si així ho decideix la ciutadania de manera radicalment democràtica.

JORNADES
XVII JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA:
«Ni regió ni tribu: la nació perseverant»

La Catalunya-ciutat, avui
per ELISENDA ALAMANY (secretària general d'ERC)
dia 18, a les 4 del capvespre

Un jovent patriòtic
per POL MOLINA (secretari de construcció nacional de Jovent Republicà)
dia 19, a les 4 del capvespre

Minoria o nació?
per MARTA ROVIRA-MARTÍNEZ (professora de sociologia a la Universitat Oberta de Catalunya)
dia 20, a les 4 del capvespre

Lliçó Magistral Víctor Torres: «Josep Irla, president. Continuïtat i resistència a l'exili»
amb MERCÈ MORALES (historiadora, Universitat Autònoma de Barcelona), JORDI CASASSAS (president de la Universitat Catalana d'Estiu), i ORIOL JUNQUERAS (president d'ERC)
dia 21, a les 4 del capvespre

Llengua i nació
per DANI CETRÀ (investigador Ramón y Cajal en ciència política a la Universitat de Barcelona)
dia 22, a les 4 del capvespre

Autodeterminació no violenta en un món endurit
per DANI CETRÀ (investigador Ramón y Cajal en ciència política a la Universitat de Barcelona)
dia 21, a les 4 del capvespre

El jovent català i el món de demà
per DURAN MATAMOROS (politòleg i economista)
dia 22, a les 4 del capvespre

JORNADES
IX JORNADA MENORQUINA:
«La glosa menorquina»

Presentació de l'estudi «La glosa menorquina com a patrimoni cultural amb valor socioeducatiu (Glos-Me)»
a càrrec de la, MARIONA MASSIP (investigadora principal de l'estudi)
dia 18, a les 3

Debat i taula rodona glosada
a càrrec de MARIA MARQUÈS (glosadora de Soca de Mots), MIQUEL TRUYOL (glosador de Soca de Mots) i CARME GARCIA (sonadora de Soca de Mots)
dia 18, a les 4

JORNADES
XXXI JORNADA DE COOPERATIVISME:
«El patrimoni cooperatiu: de llast a oportunitat»

Els catalans d'ençà del segle XIX ens hem organitzat, és a dir, una de les característiques que ens defineix com a poble és la creació d'associacions i cooperatives. Tant les associacions com les cooperatives al llarg dels anys, com és lògic, bé s'han consolidat, bé han canviat d'objectius o bé han cessat l'activitat. Sigui quin sigui el procés seguit per les entitats, sovint n'ha restat un patrimoni immoble. Un patrimoni que, després de la Guerra Civil, el règim franquista confiscà i que les entitats han hagut de reclamar. Del patrimoni que ha estat restituït i que és en mans de les cooperatives, què cal fer-ne? Quin ús hi hem de donar? Aquesta jornada té com a objectiu respondre a aquestes preguntes a partir d'experiències concretes i posar aquesta qüestió a debat.

JORNADES
XXXVII Jornada d'Agricultura a Prada:
«Energies renovables i món rural»

La Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), filial de l'Institut d'Estudis Catalans, fa a prop de quaranta anys que organitza la jornada d'agricultura dins el programa de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada (el Conflent). Cadascuna d'aquestes edicions s'ha dedicat monogràficament a temes d'interès del sector agrari català, i del conjunt dels Països Catalans. En aquesta trenta-setena edició parlarem de les energies renovables i el món rural.
El canvi climàtic es manifesta cada vegada més clarament. Fenòmens extrems com les inundacions, sequeres, canvis bruscos de temperatura, augment de les temperatures etc. són cada vegada més freqüents. Aquestes situacions afecten totes les activitats i el conjunt de la societat. També l'agricultura pateix els efectes d'aquest canvi: disminució de les produccions, noves plagues i malalties, canvis en les característiques dels productes, incendis forestals, entre d'altres.
Des de fa anys es treballa tant en l'adaptació a aquest canvi com en la mitigació, que passa per diferents accions, com ara la reducció del consum d'energia, bàsicament de l'ús de combustibles fòssils, i tot allò que causa aquest canvi. Per a reduir l'ús de combustibles fòssils, és fonamental la implementació d'energies renovables com l'eòlica, la solar, la hidràulica, la geotèrmica, el biogàs i altres sistemes de generació.

JORNADES
Jornada sobre l'Aportació Cristiana al Projecte Nacional:
«La llengua catalana i l'Església»

La visita del papa Lleó XIV a Catalunya els dies 9 i 10 de juny ha generat un moviment poc habitual de col·laboració de les entitats d'Església amb les principals entitats cíviques del país. Un moviment que ha tingut un ressò ben ampli als mitjans de comunicació i que va comportar una presa de posició nítida dels bisbes de Girona, Lleida i Tarragona en favor de l'ús del català en els diversos actes previstos.
La jornada d'enguany té com a objectiu repassar com les figures de Jaume Collell, Josep Morgades i Josep Torras i Bages, entre altres, van ser cabdals en la defensa de la nostra llengua entorn de la campanya de restauració del Monestir de Ripoll (1886-1893), com ho van ser altres figures eclesiàstiques en altres moments fins al dia d'avui. Així, doncs, aprofitant la commemoració de l'Any Manyà, tractarem de la figura del canonge de Tortosa Joan B. Manyà (Gandesa 1884 - Tortosa 1976), que tingué desavinences amb tres bisbes per raons de llengua. Seguint el mestratge del bisbe Torras i Bages, Manyà va crear l'any 1919 la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, a imitació de la Lliga de Montserrat.
Finalment, veurem la recepció de què ha gaudit la figura de Josep Torras i Bages en el món polític, religiós i cultural al llarg del segle XX. Un nom que, fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (1899), és ben present en el document dels nostres bisbes Arrels cristianes de Catalunya (1985) i que tant va influir en l'arquitecte Antoni Gaudí, en l'any del centenari de la seva mort.

JORNADES
39a DIADA ANDORRANA:
«La neutralitat andorrana»

La història d'Andorra i dels andorrans està lligada, ahir com avui, a la qualitat de neutralitat i el concepte de neutral. Neutrals en relació amb els dos grans estats entre els quals Andorra és ubicada, molt sovint amb interessos contraposats o enfrontats, per tal de poder mantenir la seva diferència i per tant independència, ni els uns ni els altres. Neutrals en relació als dos Senyors o Coprínceps, estretament vinculats als dos estats veïns. Neutral per la dependència econòmica de l'exterior degut a les seves dimensions i resolta per la via de la cooperació i complementarietat amb els veïns. Neutral per aconseguir l'equilibri que la faci ser i mantenir sostenible. Neutral per a poder adaptar-se al nou sistema de regulació del món, d'obertura total, la globalització que exigeix compromís i responsabilitat amb un posicionament imparcial si però també just i del costat dels drets humans i l'humanisme, a més de la simple no implicació tradicional. I cal adaptar-se als nous paràmetres i matisos que conté avui el concepte de neutralitat per a poder surar en el món líquid actual fent estables les incerteses i solidàries mes que mai les accions amb l'entorn per a poder justificar la independència o el que la significa, continuar disposant de la consideració d'homes lliures.

JORNADES
II JORNADA D'ESPAIS ESCRITS
«Simona Gay, Jordi Pere Cerdà i Carmelina Sànchez-Cutillas»

«Mon cor és música i també joglar». Simona Gay: la primera veu femenina de la Catalunya Nord
per MIQUELA VALLS (autora del llibre Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay - Folklore intime du Roussillon)
dia 22, a tres quarts de 10

«Tots els sentits que la nostra fisiologia pot expressar per sentir el món i poder traduir-se en llengua» de Jordi Pere Cerdà (poeta de la Cerdanya)
per JOAN-LLUÍS LLUÍS (escriptor)
dia 22, a dos quarts d'onze

«Tinc al meu cor un formigueig de versos»: la casa de la mar de Carmelina Sànchez-Cutillas
per PAQUI CANO SERVER (Centre d'Interpretació), amb la col·laboració dels assistents per al recital de poemes
dia 22, a un quart de 12

TALLERS

EXPOSICIONS

L'accés obert i les editorials universitàries de la Xarxa Vives
Ho organitza: Xarxa Vives d'Universitats

90 anys del diccionari de Medicina del Dr. Manuel Corachan
Ho organitza: Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i Societat Catalana Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya (SocDEMCAT)

Presentació de l'exposició «Les masies de Catalunya Nord» de Jaume Lladó
per RAMON GUAL
dia 18, a les 6 del capvespre, a l'Espai Martí Vives (81, carrer Palau de Justícia)

Francesc Miró i Pomares, l'andreuenc d'Argelers
Comissari: Pau Vinyes i Roig
Producció: Llop Roig
Disseny: Vier Araguz
Amb el suport de la SCE la Lira
Hi col·labora: UCE

«50 anys de La Bressola. 50 anys sembrant futur»
Ho organitza: Associació d'Amics de La Bressola

El compromís artístic de Joan Commeleran
Ho organitza:Museu de la Universitat d'Alacant

Àlbums il·lustrats infantils
Ho organitza: Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant

ESPECTACLES

Ramon Gual

Tito Pontet

Les Aoédées & Guillem Ballaz i Pep Coca

DJ K-ZU

Cobla Principal del Rosselló

La duenya de l'hostera de Carlo Goldoni
per l'Obra Teatral de l'Alguer, dirigida per Giuseppe Ligios, en versió d'Enza Castellaccio i Vittoria Anna Perotto

El Tio Cuc: la veu del poble
Documentari de Josep Coloma

Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, OJIPC (Carles Gumí, director)

Lo Maquini

Santi Miret, viola de gamba, i Àlex Rosanes, llaüt del renaixement, guitarra barroca i tiorba

La Fulla

Trivial Musical

Suc i Sopes