Universitat Catalana d'Estiu

Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER I ANGLADA (Societat Catalana de Física, IEC)
del 17 al 19 d'agost del 2026
amb el suport de la Societat Catalana de Física

L'objectiu és promoure un coneixement bàsic i mitjà dels usos més habituals d'IA en els entorns comunicatius, educatius i culturals, incloent-hi les aplicacions en medicina i salut. En particular, el curs presentarà les bases per a afavorir la reflexió sobre les possibilitats educatives i professionals de la IA, mantenint un esperit crític sobre l'impacte dels usos i abusos dels models d'IA en els contextos de les llengües minoritzades, com és el cas de la llengua catalana. Des d'una estructura d'aprenentatge participatiu, es planteja una línia de treball teòrica i pràctica en alternança, amb exemples pràctics a l'aula i conversa en petit grup. Les tasques proposades durant les sessions volen integrar la intel·ligència artificial (IA) amb els criteris ètics de l'Observatori ètic de la intel·ligència artificial de Catalunya (OEIAC) sobre transparència i privacitat, i amb les orientacions de la UNESCO per a un ús educatiu de la IA. Es faran pràctiques de gestió de la informació i el coneixement amb IA, incloent-hi la creació de documents, imatges, vídeos i mapes conceptuals. Aquesta proposta ha de permetre als assistents desenvolupar habilitats segons els seus interessos i necessitats, alhora que fomentar la consciència social i l'acció informada, per l'aplicació ètica de la IA en el món actual. Es recomana que els participants portin un telèfon mòbil o un ordinador (no és, però, imprescindible).

DRET
Reptes jurídics dels Països Catalans

Coordinador: Dr. JOSEP MARIA VILAJOSANA i RUBIO (Universitat Pompeu Fabra)
del 21 al 23 d'agost del 2026

Aquest curs analitza alguns dels principals desafiaments legals que afecten els territoris de parla catalana en el context actual. En primer lloc, aborda el reconeixement dels drets lingüístics, estudiant els instruments jurídics existents i les vies per a garantir l'ús i la protecció del català en les institucions i en la vida pública. En segon lloc, examina com els PPCC poden influir en les decisions de la Unió Europea i de quina manera el dret de la UE es pot aplicar als PPCC, especialment a través de mecanismes de participació institucional i d'interpretació jurídica. Finalment, el curs analitza les possibilitats jurídiques que obre la referència concreta al «Grup Objectivament Identificable», un concepte rellevant per a la protecció de col·lectius discriminats i per a la defensa de drets culturals i lingüístics. A través d'aquestes tres perspectives, el curs ofereix eines per tal de comprendre millor les oportunitats i els límits del marc jurídic actual.

ECONOMIA
Entendre l'economia dels pròxims anys (per a dummies)

Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 20 al 23 d'agost del 2026

Entendre l'economia dels pròxims anys per a dummies, vol dir tenir una idea clara i senzilla de cap on pot anar el món econòmic i com ens afectarà en el dia a dia. El curs cerca d'una manera senzilla entendre l'economia sense coneixements previs.
Els pròxims anys, l'economia dels Països Catalans estarà marcada per diversos factors clau: la intel·ligència artificial, la digitalització i la tecnologia, que transformaran molts llocs de treball; la nova geopolítica; la inflació i el cost de la vida, que poden continuar sent una preocupació; i els canvis en el mercat laboral, amb més flexibilitat però també més incertesa. Entendre aquesta economia futura implicarà que adaptar-se, formar-se i gestionar bé els recursos personals serà més important que mai. Els Països Catalans afrontarem reptes com l'envelliment de la població, el finançament dels serveis públics i les desigualtats socials. El paper de l'acció pública serà important per a equilibrar eficiència econòmica i justícia social i gestionar qüestions com les infraestructures, l'habitatge, l'envelliment, les pensions, la sanitat i les desigualtats socials.

PENSAMENT
Filosofia i imatge

Coordinador: Dr. JOAN GONZÀLEZ I GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 20 d'agost del 2026

Vivim en una cultura saturada d'imatges. Des de l'art clàssic fins a la immediatesa de les xarxes socials, la imatge no únicament representa la nostra realitat, sinó que la construeix, la qüestiona i sovint la manipula. Aquest curs, «Filosofia i imatge», convida a aturar la mirada superficial i adoptar una perspectiva crítica sobre el règim visual contemporani. El curs explora la relació complexa entre el pensament filosòfic i la producció visual. Analitzarem com la filosofia ajuda a entendre el coneixement, la consciència i l'ètica de la saturació contemporània de les imatges. Al llarg de les sessions, passarem d'una 'concepció ingènua' de la imatge a comprendre-la com a dispositiu teòric i polític.

PENSAMENT
Estratègies de resistència i recuperació lingüística

Coordinador: Dr. XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 20 al 23 d'agost del 2026

El cas del català no és únic, tot i que té algunes singularitats. Són moltes les societats que al llarg dels darrers dos-cents anys han hagut de fer esforços importants per salvar o recuperar les seves llengües. Els pobles eslaus que vivien dins les fronteres de l'Imperi austríac van fundar les societats anomenades matica amb aquest propòsit. Tothom ha sentit parlar de l'extraordinària recuperació de l'hebreu. Però el cas del txec també és un dels més reeixits. Què van fer i quins factors intervingueren en el seu cas? Què han fet societats com ara la finesa o la letona per les seves llengües? Dins l'Europa occidental, els gal·lesos sempre han estat els més innovadors en l'ús de la desobediència civil. De quins recursos disposaven? Els maoris de Nova Zelanda i els hawaians miren de recuperar-se per mitjà de l'educació. Els kurds han mostrat una resistència enorme a pesar de les persecucions que han patit a l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia. Què fa que aquestes llengües decaiguin o es recuperin? En quina situació es troba el kurd? Per què el neerlandès sembla tan ben protegit a Bèlgica? Com s'ha aconseguit arribar a aquesta situació? Els escrits de Ngugi wa Thiong'o il·lustren com molts dels entrebancs per a la recuperació d'una llengua són en la mateixa ment del parlant, parli català, parli gaèlic irlandès o parli kikuiu.

HISTÒRIA
La memòria històrica en els Països Catalans

Coordinador: Dr. ARNAU COMPANY I MATAS (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 23 d'agost del 2026

El curs d'enguany vol tractar de manera monogràfica i en un sentit ampli la necessitat de reivindicar la memòria històrica sobre determinats fets i personatges de la història dels Països Catalans. Com en els cursos passats, l'objectiu és oferir un curs que cronològicament abasti des de l'edat mitjana fins a l'època contemporània—que tindrà un tractament més ampli pel que fa al nombre de sessions—. Al mateix temps, el curs vol abastar tot el territori dels Països Catalans. La memòria històrica ha estat l'esforç col·lectiu per reconèixer, preservar i transmetre els fets i els personatges del passat, especialment aquells que han estat silenciats i oblidats o també manipulats, i oferir una revisió crítica del relat oficial que determinada historiografia ha volgut establir i difondre.

HISTÒRIA DE L'ART
Patrimoni artístic del Conflent i del Rosselló

Coordinador: Dr. MIQUEL MIRAMBELL I ABANCÓ (Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya)
del 19 al 21 d'agost del 2026

Sovint el patrimoni artístic que tenim més a l'abast, és el que més desconeixem. Amb la voluntat d'evitar-ho, en aquest curs s'estudiaran diversos exemples de patrimoni artístic de l'entorn més immediat de la Universitat Catalana d'Estiu, alguns declarats patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO i d'altres catalogats com a monuments històrics per l'Estat francès. El primer bloc es dedicarà al patrimoni romànic del Conflent, concretament a les abadies de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó. El segon bloc es dedicarà al patrimoni de l'època del barroc, concretament a les fortificacions de Vauban (1633-1707) i al retaule major de l'església parroquial de Prada de Josep Sunyer i Raurell (1673-1751). El darrer bloc se centrarà en els escultors Aristides Maillol (1861-1944) i Gustau Violet (1873-1952).

LITERATURA
De l'escena independent al Nou Teatre Polític als Països Catalans: itineraris dramàtics contemporanis

Coordinadora: Dra. MARIA MORENO I DOMÈNECH (Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2026

Aquest curs ofereix una panoràmica sintètica però rigorosa de l'evolució del teatre català contemporani des dels moviments independents de la segona meitat del segle XX fins a les manifestacions més representatives del que avui es coneix com a Nou Teatre Polític. S'organitza en sis sessions d'hora i mitja que combinen context històric, lectura crítica i anàlisi dramatúrgica d'autors fonamentals per a entendre les formes actuals de politització escènica.

LLENGUA
La llengua catalana cap al futur

Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost del 2026

Enguany l'Àrea de Llengua estarà orientada cap al futur. El futur és la tecnologia, i avui parlar de tecnologia és parlar d'intel•ligència artificial. Farem un curs sobre «La llengua catalana i la intel•ligència artificial». Quin present i quin futur té la nostra llengua en el món de la IA? I per a això comptarem amb un dels màxims experts del país en intel•ligència artificial, la doctora Karina Gibert, de la Universitat Politècnica de Catalunya. El professor Bernat Joan, com és habitual, ens farà un curs de sociolingüística. Parlarà sobre estereotips i de com podem gestionar els estereotips per a assegurar el futur de la llengua catalana.

MÚSICA
Música i patrimoni musical als Països Catalans

Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2026

El curs d'enguany se centrarà en diferents propostes de recuperació, preservació i divulgació del patrimoni musical als Països Catalans. Veurem des de la circulació de repertoris, de músics, amb la posada en comú d'estils i procediments, des de l'antic règim fins la Guerra Civil, així com una vessant més metodològica sobre la preservació i la divulgació d'aquest patrimoni, tant en el terreny de la música religiosa, de concert o de les músiques populars.

CIÈNCIES DE LA SALUT
L'era digital en ciències de la salut

Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE I LAMOTE DE GRIGNON (Clínica Corachan, Barcelona)
del 17 al 18 d'agost del 2026

Es tractarà la salut mental en el context digital i els reptes actuals de la sanitat pública catalana, incloent-hi innovació i reformes del sistema de salut. També s'explorarà la intel·ligència artificial aplicada a la pedagogia i a l'ensenyament de la medicina, analitzant-ne els fonaments, la utilitat i els límits. El curs combina teoria, aplicacions pràctiques i reflexió multidisciplinària sobre tecnologia i salut. En conjunt, ofereix eines i coneixements per a integrar la digitalització de manera responsable i innovadora en l'àmbit sanitari.

TURISME
Pensant en el turisme de l'arc mediterrani per al pròxim decenni

Coordinador: Dr. JOSEP-FRANCESC VALLS (Universitat Pompeu Fabra- BSM)
del 20 al 22 d'agost

Els Països Catalans reben anyalment més de 50 milions de visitants, una ràtio de tres i mig per habitant. Gràcies a l'atracció de les seves grans ciutats, de les comarques d'interior i, sobretot, dels 700 quilòmetres del vessant mediterrani, aquest entorn nacional esdevé des de fa anys la destinació turística més potent de la Unió Europea. El sol i la platja han estat els principals atractius des dels orígens del turisme massiu. Tanmateix, a aquest grup de turistes de temporada curta, s'hi estan afegint d'altres amb diferents costums i expectatives que s'expandeixen al llarg de tot l'any. Ens referim als que venen per reunions de negocis, congressos, natura, gastronomia, estudis, cultura, esdeveniments, creuers… Aquest públic trenca amb la tradicional identificació del turisme amb els banyistes de temporada—de preus i salaris baixos—i exigeixen models de negoci de les poblacions de litoral i d'interior ben diferents de les que van crear els pioners els anys setanta. Es tracta d'un altre tipus de turisme: sostenible, inclusiu socialment, que permet que les PIME s'engrandeixin i que genera llocs de treball de qualitat permanent a les destinacions. El nou model reclama un consens entre les institucions, els empresaris turístics i la ciutadania per a fer un salt qualitatiu, esponjar el litoral a l'estiu i desenvolupar activitat la resta dels mesos. Tot això superarà la visió negativa del turisme que es va estenent perillosament. Algunes destinacions catalanes s'hi preparen des de fa temps; altres van més endarrerides.
En la primera sessió, analitzarem els canvis estratègics que requereix l'adaptació al nou entorn del turisme de qualitat. En la segona sessió, ens centrarem en els reptes concrets de Catalunya i en els esforços per assolir-los. I en la tercera sessió, sentirem les veus dels representants de la universitat, de les institucions i de l'empresariat que debatran sobre les experiències actuals i les actuacions que cal emprendre per a escometre el canvi de la quantitat al valor.

Patrocinadors

La Universitat Catalana d'Estiu no seria possible sense el suport de les institucions següents: