Universitat Catalana d'Estiu

ACTES

Inauguració - Lliçó inaugural: «Joan Triadú: la visió plural del país»
Tenim crítica literària?
La llei Molac de promoció de les llengües regionals i la Constitució francesa
La pervivència de la identitat al Tirol del Sud
Premi Canigó a la Vila de Prada i a la seva gent
Fora de la presó
Ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra
Les institucions i Catalunya
Llengua, mitjans de comunicació i infants i adolescents: connexió o desconnexió?
Universitat, país i recuperació democràtica
L'espoliació patrimonial del Museu de Lleida
Corredor mediterrani i aeroport de Barcelona: medi ambient versus desenvolupament econòmic?
Projecte Biogenoma: conèixer el genoma de les espècies
La política: entre la passa curta i la mirada llarga
Premi Canigó a Joandomènec Ros - Cloenda

CIÈNCIES DE LA NATURA
Una mirada a l'estat del medi ambient

Context de crisi socioambiental, que ha portat a la proclama de les Nacions Unides de l'emergència climàtica. Immediatament acompanyada de la pandèmia de la COVID-19. Diferents experts plantejaran les seves mirades, cap a la cerca de vies per a assolir els postulats des de les institucions ambientals com a via de solució: els Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Ciència i tecnologia al servei de la biomedicina

L'impacte del desenvolupament científic i tecnològic en la biologia i la medicina és important, especialment en els darrers anys. Per exemple, les imatges de l'ADN o dels virus i algunes de les seves propietats, són conegudes per tothom.
En el curs, exposarem algunes tècniques d'observació, detecció i de tractaments clínics que s'utilitzen actualment als hospitals, i els seus fonaments científics.

CIÈNCIES DE LA SALUT
Aspectes clínics i ètics de salut

Totes les conferències seran virtuals, llevat les del conseller Josep M. Argimon (Acte d'inauguració de la 53a UCE), del Dr. Ricard Guerrero i del Dr. Jordi Craven-Bartle, que seran presencials i virtuals.

DRET
Drets individuals i col·lectius: el paper garant dels organismes europeus i internacionals

Analitzarem el reconeixement dels drets individuals i col·lectius pels instruments internacionals i europeus i les vies de protecció dels drets humans existents a l'ONU, el Consell d'Europa i la Unió Europea. De la mà d'acadèmics i advocats, el curs pretén aportar dades i reflexions sobre l'abast, les condicions i les conseqüències en el pla intern del paper de garant dels drets atribuït a aquests organismes.

ECONOMIA
Pandèmies, canvi climàtic, catàstrofes naturals, crisi, atur, fam, guerres, desigualtats… El món va cada cop pitjor? O no?

Uns exploradors europeus que van arribar a Austràlia van descobrir cignes negres. Per molt que no hàgim vist o observat prèviament una cosa, això no vol dir que no acabi passant. Per això, costa tant fer prediccions en economia. COVID-19, caiguda del Mur de Berlín, Brexit, catàstrofes mediambientals, big data, robotització…

PENSAMENT
La "nova normalitat" i la Covid 19: una anàlisi filosòfica arran de la història de la idea de "normalitat"

A grans trets podem identificar tres grans tradicions a l'hora de pensar el concepte de "normalitat": l'estadística, la normativista i la fenomenològica (una enregistra, l'altra explica, l'altra descriu la normalitat). En el present curs interrogarem les tres tradicions per veure què ens poden ensenyar sobre la legitimitat del concepte de "nova normalitat".

PENSAMENT
Les figures de l'intel·lectual i del filòsof

Reflexionarem sobre la funció de la intel·lectualitat d'un país—i, concretament, del nostre—servint-nos de les eines que ens proporciona la distinció platònica entre el sofista i el filòsof. Seguint aquest plantejament, ens interessarem per alguns casos concrets, com ara el contrast entre l'intel·lectual modernista i el noucentista. Acabarem amb un repàs de la filosofia catalana dels darrers vint anys.

FEMINISME
Maternitats, cures i conciliació

Els darrers anys han anat fent més evident la crisi de cures i de reproducció social que fa ja dècades ha estat denunciada per la teoria i la praxi feminista. Tot i que la retòrica de ‘posar la vida al centre’ continua essent elegant políticament, encara s'ha de fer molt camí a la pràctica per tal de trobar una organització de la vida que ens permeti a totes gaudir-ne i desenvolupar-la d’una manera equilibrada. Qualsevol societat justa haurà de reflexionar críticament sobre si mateixa i sobre la divisió sexual del treball, dels privilegis socials i de les oportunitats de creixement.

HISTÒRIA
Balanç històric sobre les Germanies

Entre 1519 i 1523 el País Valencià i Mallorca van viure una dels aixecaments socials més importants de la primera meitat del segle XVI. Van ser moviments complexos, que van ser, al temps, un enfrontament amb la política de la monarquia, un replantejament dels governs oligàrquics de la ciutat i un alçament pagès que amenaçava el sistema feudal. Encara hi ha més preguntes que respostes sobre les seves causes i si hi van haver brots també al Principat.

HISTÒRIA
Moviments i ideologies rupturistes del liberalisme a la transició política

Al llarg dels segles XIX i XX als Països Catalans van anar apareixent diversos corrents polítics que qüestionaven el model de construcció de l’Estat i el seu ordre social. Des de l’aparició del liberalisme exaltat de les dècades de 1820 i 1830 fins a l’independentisme revolucionari dels anys 1970, moviments i ideologies—de vegades antagòniques—han protagonitzat la lluita política i social.

LITERATURA
Vincles literaris entre Itàlia i Catalunya, en el setè centenari de Dante Alighieri (1321-2021)

El sisè centenari de la mort de Dante Alighieri és una bona ocasió per fer balanç no sols de la influència del Dant en la literatura catalana, sinó també dels vincles existents entre dues cultures veïnes, sobretot des de la perspectiva de la recepció dels grans noms de la literatura italiana entre els escriptors en llengua catalana. El curs proposarà un recorregut des dels temps del Dant fins a l'actualitat, resseguint les fites en la lectura del poeta florentí, alhora que remarcant altres referents italians actius en les lletres catalanes.

LLENGUA
Fer del català una llengua normal

En aquesta edició de la Universitat Catalana d'Estiu l'Àrea de Llengua analitzarà els principals elements implicats en el projecte de normalització del català, especialment les condicions sociopolítiques i els processos necessaris per a arribar a un ús de la llengua plenament normal i també les possibilitats/necessitats de continuar la construcció d'un català estàndard més unificat i alhora resultat de corregir les interferències causades per segles de subordinació a llengües alienes.

HISTÒRIA DE L'ART
«PAIS_ATGE»: paisatge i identitat a l'art contemporani del Països Catalans

El paisatge és un gènere inherent a la transformació de l'art contemporani des del punt de vista tècnic i conceptual. Hi podem revisar les claus de l'impressionisme i de les avantguardes històriques, però també els elements d'identitat popular i nacional entre la tradició i la modernitat. En aquest curs pretenem abordar l'evolució del paisatge en l'art actual com a superació d'estereotips i reformulació de codis a partir de les arts visuals del segle XX i XXI, que ens porten a definir el paisatge com a territori, identitat i patrimoni.

MÚSICA
Construir la música d'un país en llibertat

Fent un repàs per la història de la música catalana constatem que els períodes d'una prosperitat i una creativitat musical més grans corresponen als episodis en què el país ha gaudit de més llibertat i plenitud política i econòmica.
Cal remuntar-se als anys de l'Ars Nova durant el segle XIV, per a veure que la capella de la cort barcelonina era admirada per la noblesa i els reialmes europeus. Durant els anys de la República, Barcelona fou un centre de creació contemporània referent en l'àmbit internacional. No venia de nou. L'anhel de l'excel·lència en les arts i en la tecnologia venia de lluny i, a partir del reconeixement, aquesta excel·lència s'entenia com un signe d'identitat, que calia preservar.

CIÈNCIES POLÍTIQUES
Les nacions i l'Estat. Catalunya en perspectiva comparada

En aquest curs analitzarem casos de nacions sense un estat propi, en el marc de sistema polítics democràtics. La primera jornada serà una sessió de ciència política i, concretament, de política comparada. La segona jornada serà una sessió d'història política: farem un breu repàs de catalanisme polític. La tercera jornada ens centrarem en les causes de l'evolució del catalanisme polític majoritari en els darrers quaranta anys: de l'autonomisme, cap al sobiranisme i l'independentisme. I analitzarem els punts forts i els punts febles de l'estratègia del catalanisme polític per aconseguir un estat propi.

SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Ideologies i representacions socials i lingüístiques a les Illes Balears

1. L'espanyolització de Mallorca
per PERE SALAS i VIVES
dies 19 i 20, de les 9 a dos quarts d'11 del matí

2. Anàlisi sociolingüística dels mitjans de comunicació illencs sobre el procés sobiranista
per ROSA CALAFAT i SEBASTIÀ SERRA
dies 19 i 20, de dos quarts d'11 a les 12 del migdia

FORMACIÓ CULTURAL
INTRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS
Els atacs contra la unitat de la llengua

El País Valencià
per VÍCTOR LABRADO (escriptor)
dia 17, de 3 a 4 del capvespre

Catalunya Nord
per JOAN BECAT (Institut d'Estudis Catalans)
dia 18, de 3 a 4 del capvespre

La Franja de Ponent
per JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya)
dia 19, de 3 a 4 del capvespre

Les Illes
per BERNAT JOAN (Universitat de les Illes Balears)
dia 20, de 3 a 4 del capvespre

L'Alguer
per CARLES SECHI (Obra Cultural de l'Alguer)
dia 21, de 3 a 4 del capvespre

FORMACIÓ CULTURAL
INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA

Pèire Bec i la literatura Gascona

Vet aquí que enguany la celebració dels cent anys del naixement de Pèire Bec (1921-2014) ens convida a descobrir les múltiples aportacions que aquest gascó d'adopció feu a l'occitanisme com a literat, lingüista, romanista i traductor.

Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic

L'objectiu d'aquest curs és d'introduir els estudiants al coneixement de l'occità. Volem que els alumnes obtinguin a l'acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l'adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals.

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ESTER TUR

Aquest curs s'adreça a les persones que volen consolidar i millorar els seus coneixements de català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi). Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.

Curs 2. Llengua catalana. Nivell superior
per ESTER TUR

Aquest curs s'adreça a les persones que ja tenen un bon nivell de català i volen millorar la seva competència lingüística (aprenents de nivell de suficiència i superior). Farem especial èmfasi a repassar aspectes conflictius de gramàtica i millorar la riquesa lèxica. Treballarem a partir de textos literaris per fomentar l'aprenentatge a través de la reflexió sobre la llengua.

FORMACIÓ CULTURAL
CONEIXENÇA DE CATALUNYA NORD: «Catalunya Nord: any 2 de la COVID»

La Catalunya Nord està passant el 2n any de l'era de la COVID, enmig de sotracs i crisis de múltiples factors: sanitaris, econòmics, lingüístics, identitaris, electorals. El curs fa una presentació de la personalitat catalana i de la realitat del territori i de la societat en un moment tan particular: nous atacs a l'ensenyament immersiu, primer any de funcionament del primer organisme de política lingüística, eleccions locals atípiques, i sempre lloc de trobada de represaliats del procés, reivindicació catalanista i terra de produccions literàries en català.

JORNADES
Projecte Realitat Museística i Diàleg Euroregional: «Els museus d’història i de la memòria històrica»

Direcció: JORDI CASASSAS I YMBERT (Institut d’Estudis Catalans)

Coordinació: SEBASTIÀ SERRA I BUSQUETS i XAVIER JIMÉNEZ GONZÁLEZ (Universitat de les Illes Balears)

Ho organitzen: Universitat Rovira i Virgili, Ateneu Barcelonès, Universitat de Perpinyà – Via Domícia i Universitat de les Illes Balears

JORNADES
XII Jornades de la Fundació Josep Irla

Lliçó Víctor Torres: «Parlem dels 50 anys de l'Assemblea de Catalunya»
amb JOSEP HUGUET (exconseller de la Generalitat de Catalunya i patró de la Fundació Josep Irla), MAGDA ORANICH (advocada) i MIQUEL SELLARÈS (exdirector general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya)
dia 18, a les 4 del capvespre

Mireu el vídeo

Reflexions sobre Catalunya, una nova etapa
per LAURA VILAGRÀ (consellera de la presidència, Generalitat de Catalunya)
dia 19, a les 4 del capvespre

Mireu el vídeo

JORNADES
IX JORNADA ALGUERESA

Punta del Lliri (l’Alguer): acció per la defensa d’un dels més importants oasis naturalístics del Mediterrani
per CARLES SECHI (Obra Cultural de l'Alguer)
de les 9 a les 10 del matí

«El segell», campanya algueresa per a l’etiquetatge en català
per IRENE COGHENE (Plataforma per la Llengua)
de les 10 a les dos quarts d'11 del matí

Quinto Tiberio Angelerio i la pesta del 1582 a l’Alguer: comparació i analogies amb la pandèmia actual
per MAURO MULAS (Obra Cultural de l'Alguer)
de dos quarts d'11 a dos quarts de 12 del migdia

JORNADES
34a DIADA ANDORRANA:
«Els boscos andorrans»

Els boscos o llocs poblats d'arbres. La seva definició en dona el significat. Són llocs, és a dir, territoris concrets amb personalitat i funcions pròpies. En clara contraposició a altres espais considerats no-llocs. Poblats, en al·lusió directa dels arbres, com a habitants dels boscos. Amb éssers amb vida pròpia, alhora individual i col·lectiva. Ens en cal ser conscients i per tant no considerar-los només espais no urbans, perifèrics, marginals, prescindibles, accessoris, decoratius, paisatgístics o fornidors d'imatges bucòliques, fusta, bolets, oxigen, energia, paper… Hem de redescobrir-los, valorar-los i reincorporar-los a la nostra vida, en totes les seves múltiples dimensions. Els necessitem i en som responsables.

JORNADES
V JORNADA MENORQUINA:
«Investigació i edició a l'Institut Menorquí d'Estudis»

La jornada menorquina sobre investigació i edició a l'Institut Menorquí d'Estudis emmarcarà, en primer lloc, les principals fites de la història de la ciència a Menorca des de la Il·lustració setcentista fins al segle XX. La presentació del llibre Un mar de ciència i coneixement ens permetrà de connectar aquesta tradició amb l'actualitat investigadora, centrada en els seguiments del medi marí a Menorca. Finalment, el llibre col·lectiu Joan Ramis i la xarxa de relacions il·lustrades plantejarà, al seu torn, l'avanç i, alhora, els reptes pendents en el coneixement de la figura més destacada de la Il·lustració menorquina i l'escriptor per excel·lència de la literatura catalana neoclàssica.

TALLERS

Taller d'interpretació
per LLUÍS GRAELLS (Institut del Teatre)

Escriure teatre
per ALBERT MESTRES (Institut del Teatre)

Cançons populars
per RAMON GUAL (Editorial Terra Nostra)

Muntanyisme
per JORDI TAURINYÀ i PAU VINYES

Fotografia digital
per JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ

Privile Walk adaptat: el gènere com a determinant de la salut mental
per JÚLIA MARTÍN i BADIA

FÒRUM OBERT

Aula on exposar coneixements, opinions lliures i fer-hi presentacions de llibres i de projectes d'entitats.

ESPECTACLES

Ramon Gual — Pepet i Marieta — Carles Belda. El romanç de Les històries naturals de Joan Perucho (Catalunya) — Cor dels Països Catalans — Lia Sampai — El Pony Pisador — Vienna — Figues d'un altre Paner — Cobla Casesnoves

CINEMA

Camping Life (la ciutat efímera)
de JOSEP PÉREZ

Les dues nits d'ahir
de GERARD VIDAL i PAU CRUANYES

Generació Kibbutz
d'ALBERT ABRIL

DIARI DE PRADA

Diari previ - juny 2021

Diari de Prada - 16 d'agost

Diari de Prada - 17 d'agost

Diari de Prada - 18 d'agost

Diari de Prada - 19 d'agost

Diari de Prada - 20 d'agost

Diari de Prada - 21 d'agost

Diari de Prada - 22 d'agost