correu@uce.cat +34 933 172 411

54a Universitat Catalana d'Estiu

Països Catalans, Europa, Espanya:
Conflictes, aspiracions, possibilitats

Del 17 al 23 d'agost del 2022

Equip rector

Accediu a la informació de l'Equip rector de l'UCE

Informació general

Accediu a la informació general de l'UCE

Matrícula

Accediu a la informació de la matrícula

Més informació

Tel. 933 172 411 o correu@uce.cat

Cursos i activitats de la 54a UCE (2022)

CIÈNCIES DE LA NATURA
Territori, despoblament del rerepaís, efectes sobre la sostenibilitat territor


Coordinadors: Dr. MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona) i JAUME MARLÉS (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2022

Anàlisi i diagnosi sobre els efectes del despoblament i els canvis d'usos del sòl en el món rural i al rerepaís i llur impacte en les formes de producció del sector primari. Efectes sobre els paisatges i la biodiversitat. Incidència en l'autosuficiència alimentària.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Astronomia: un viatge des del Sol fins als límits de l'Univers


Coordinadors: Dr. JOSEP M. PAREDES (director del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, Universitat de Barcelona) i Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 23 d'agost del 2022

La visió actual del Cosmos difereix molt de la que teníem segles enrere. Gràcies a l'evolució de la tecnologia i dels avenços de la física, se'ns ha ofert una nova manera d'observar i entendre l'Univers. En aquest curs descriurem el coneixement actual de l'astronomia, des de les escales del sistema solar a les escales més grans de l'Univers, passant per la Via Làctia. Després d'una aproximació de la història del desenvolupament de l'astronomia als Països Catalans, parlarem de l'activitat solar, de l'Univers invisible, dels exoplanetes, dels forats negres i de la cosmologia.

CIÈNCIES DE LA SALUT


Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2022

MÚSICA
Música i guerra


Dr. JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona))
del 21 al 23 d'agost del 2022
Al llarg de la història la música i la guerra han estat dos fenòmens estretament lligats. Els diferents episodis bèl·lics al món han generat i condicionat el repertori musical de les societats i comunitats afectades. La música ha il·lustrat, animat, honrat i plorat la remor de les armes, des de molts himnes, que han esdevingut nacionals, fins a l'expressió més sentida dels artistes. En els temps que vivim, malauradament no en som aliens a aquest fenomen, i a Prada tindrem ocasió de parlar-ne.
També ens farem ressò de les commemoracions d'enguany com el 150è aniversari del naixement del compositor i director Joan Lamote de Grignon.

DRET
Democràcia, minories i drets: visió multinivell


Coordinador: Dr. JOSEP MARIA VILAJOSANA i RUBIO (Universitat Pompeu Fabra)
del 20 al 23 d'agost del 2022
En aquesta edició el curs de Dret analitza diversos temes agrupats al voltant de les nocions de democràcia, minories i drets fonamentals. Davant l'immobilisme o els retrocessos en termes democràtics associats a fenòmens polítics i socials recents, el curs proposa una anàlisi des d'una perspectiva multinivell dels estàndards democràtics més avançats i de la comprensió actual dels drets de les minories, vinculats amb els drets polítics i de participació, en el marc dels instruments del dret europeu i internacional, per tal d'explorar espais nous per a una construcció democràtica.

ECONOMIA
Catalunya, potència econòmica natural: l'Estat contra el mercat


Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2022
Canvis profunds provocats per la pandèmia, la digitalització i la globalització; inèrcies econòmiques amb forces centrípetes i centrífugues que porten a una Catalunya buidada; importants dificultats econòmiques i socials; crisi política… Tot plegat conforma un escenari per Catalunya ple de reptes i interrogants. Catalunya és un país pobre en recursos naturals. Només a l'edat mitjana, amb el comerç, i els segles XIX i XX, gràcies a la indústria, Catalunya ha sobresortit i Barcelona s'ha situat entre les grans ciutats europees. Tot allò que Catalunya té avui de potència, ho té per la seva situació geogràfica i pel talent i l'esforç de generacions. En aquest context, el debat del curs es centra a contestar quins elements resulten cabdals per a entendre el present i orientar el futur.

PENSAMENT
Sobre la idea filosòfica d'Europa


Coordinador: Dr. JOAN GONZÀLEZ I GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)
del 19 al 20 d'agost del 2022

Després dels fracassos dels referèndums de ratificació de la Constitució Europea (França, 29 de maig del 2005; Països Baixos, 1r de juny del 2005) va ser força habitual sentir parlar d'una feblesa actual de la idea d'Europa i de la necessitat d'establir revisions profundes en el seu projecte fundacional. Tampoc no es pot obviar el fet que bona part de les reivindicacions nacionals de Catalunya i dels Països Catalans passen en bona mesura per aquestes revisions del projecte original europeu. Però, tenim prou clar en què consisteix la idea d'Europa? És possible una aproximació filosòfica sòlida i suficientment unitària al voltant del que significa Europa com a espai civilitzatori i de valors compartits? El següent curs es dedicarà a pensar la història de la idea filosòfica d'Europa, des de Kant fins a Rémi Brague, passant per Jan Patocka o Leo Strauss.

PENSAMENT
El pensament social i polític en la música catalana del segle XXI


Coordinadors:Dr. XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià) i MARIA ARQUER (Societat Catalana de Filosofia)
del 21 al 23 d'agost del 2022

Amb l'impuls que prengué la Nova Cançó a l'inici dels anys seixanta del segle passat, es mostrà l'eficàcia que els cantautors podien assolir com a aglutinadors en la resistència contra la dictadura i en la difusió de nous corrents ideològics crítics amb el poder. La literatura que aquell fenomen generà no ha parat de créixer. En les dues primers dècades del segle XXI, novament, es va anar formant i consolidant un nucli de grups i col·lectius musicals, com ara La Gossa Sorda, Pirat's Sound Sistema, Zoo, Roba Estesa o Aspencat, que a més de tenir una influència social apreciable, han elaborat lletres de cançons intel·ligents i corrosives en què carreguen contra l'anticatalanisme, la corrupció política, les disfuncions del sistema econòmic, el masclisme, la repressió policial i els models de vida socialment hegemònics. La necessitat d'aquest tipus de discursos ha arribat avui fins als grups i els cantants que inicialment no es decantaven per la crítica social i política.

HISTÒRIA
Governs en temps d'urgències: institucions revolucionàries i de ruptura als Països Catalans


Coordinador: Dr. ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona)
del 17 al 23 d'agost del 2022

Encara que els diversos territoris dels Països Catalans des de l'edat mitjana tenien un corpus legal i constitucional propi, en els períodes de guerra o revolució es van crear propostes de govern pensades per a fer front a la situació creada i que en ocasions eren una alternativa de ruptura sobre l'ordre establert i encara que al segle XIX les institucions del país ja eren espanyoles, cada cop que va caler la societat va tornar a cercar formes pròpies d'organització.

LITERATURA
De Llull a Verdaguer: la tradició mística en la literatura catalana


Coordinador: Dr. JOAN SANTANACH i SUÑOL (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2022

La mística és un dels corrents més fructífers de la literatura de tots els temps, en el qual la literatura en llengua catalana, atenta a múltiples tradicions, ha tingut un paper de pes. Ramon Llull hi és segurament la figura més remarcable, amb el famós Llibre d'amic e amat; aquesta no és de cap manera, però, la seva única aportació al gènere. Al segle XVI el desenvolupament de la mística castellana, amb sant Joan de la Creu com a màxima expressió, influirà en les produccions posteriors. Ja al darrer terç del segle XIX emergeix Jacint Verdaguer, que revigoritza la tradició anterior, amb una nova lectura del Càntic dels càntics, Llull o sant Joan, en obres com els Idil·lis i cants místics o les Perles, reescriptura en vers del Llibre d'amic e amat. La seva influència es deixarà sentir en poetes del segle XX, d'expressió catalana i castellana, que podem inscriure dins de la poètica de la transcendència.

LLENGUA
La lexicografia catalana


Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost del 2022

Enguany, que s'escau el 60è aniversari de l'acabament del diccionari Alcover-Moll, la Universitat Catalana d'Estiu dedicarà l'Àrea de Llengua a la lexicografia catalana. Estudiarem els diccionaris catalans publicats al llarg de la història, des del Nebrija fins al DIEC, i algun nou projecte de diccionari. També parlarem d'ecologia del llenguatge i de com la situació social de la llengua afecta el lèxic.

HISTÒRIA DE L'ART
Tot art és política?


Coordinador: ÀLEX VILLAR (Universitat de València)
del 21 al 23 d'agost del 2022

Reflexionem sobre l'afirmació de Josep Renau «Tot art és política?» sobre la funció social de l'art i revisem les diverses maneres d'implicació de l'art contemporani a la realitat, des de la complaença, la ironia, la crítica i l'activisme. Destacarem el compromís polític de Josep Renau i la seva presència a la Universitat Catalana d'Estiu el 1976 abans de trepitjar per primera vegada la seva València natal després de 37 anys d'exili i la seva influència a l'avantguarda artística des dels setanta a l'actualitat. Ens qüestionarem l'eficiència de l'art com a instrument de canvi entre els condicionaments del mercat i la seva funció pública.

CIÈNCIA POLÍTICA
El catalanisme polític i l'Estat


Coordinador: Dr. JOAQUIM COLOMINAS I FERRAN (Universitat de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2022

El catalanisme polític i l’Estat espanyol (1901-1939)
Els orígens del catalanisme polític
1901, la primera victòria del catalanisme polític
La Mancomunitat de Catalunya, la primera institucionalització d’ençà del 1714
La Generalitat republicana
Guerra civil. Doble derrota. Exili
dia 17, de les 9 a les 12 del migdia
El catalanisme polític i l’estat plurinacional (1975-2010)
El catalanisme sota la dictadura franquista
La transició a Catalunya: tres singularitats
Partits polítics i eleccions
La construcció de la Generalitat autonòmica
L’aposta per un estat plurinacional
dia 18, de les 9 a les 12 del migdia
El catalanisme i l’Estat propi (2010-2022)
La STC 31/2010 a l’EAC 2006. La fi del model autonòmic
De l’autonomisme a l’independentisme
El dret a decidir
La repressió de l’Estat espanyol
Fortaleses i febleses del catalanisme polític
dia 19, de les 9 a les 12 del migdia
 

Patrocinadors

La Universitat Catalana d'Estiu no seria possible sense el suport de les institucions següents: