Cursos i activitats de la 55a UCE (2023)
Consulteu el dia a dia de la 55a UCE
ACTES I COMMEMORACIONS
del 17 al 23 d'agost del 2023
Inauguració
Lliçó inaugural: «L'exili dels presidents Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas»
Política lingüística universitària: consens i conflicte
Llengua i Església. Als 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Solsona Antoni Deig
El català a l'escola: situació i futur immediat
Pompeu Fabra i la unitat de la llengua. Als 75 anys de la seva mort
El cas grenlandès i l'estatalitat danesa
50 anys del manifest de Prada: «El català, llengua d'expressió científica» (1973-2023)
Municipi i construcció de país
Als 50 anys de la mort de Pau Casals
Als quaranta anys dels estatuts de les Illes i el País Valencià
La universitat i la Unió Europea
Catalangate: la persecució política
Lliurament del Premi Canigó 2023 a Josefina Salord
Cloenda
ALTRES ACTES:
Homenatge al dramaturg Ambrosi Carrion (Sant Gervasi de Cassoles 1888 - Cornellà de Conflent 1973)
Recordança de Joan Alegret i Llorens (1941-2021)
L'horitzó dels Països Catalans al segle XXI. Com ha de ser el nou Congrés de Cultura Catalana?
Joan Pau Giné, cantant rossellonès (1947-1993). Cançons ultralocals per a missatges universals
CIÈNCIES DE LA NATURA
Efectes i mitigació del canvi climàtic en el territori i la societat
Coordinador: Dr. JAUME MARLÈS I MAGRE (Universitat Autònoma de Barcelona)
del 17 al 19 d'agost del 2023
El recent pacte climàtic d'Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita. A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s'arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Einstein: transcendència teòrica i pràctica dels seus descobriments
Coordinadora: Dra. NÚRIA FERRER i ANGLADA (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 20 al 23 d'agost del 2023
La visita d'Albert Einstein a Barcelona i a Terrassa el 1923 donà un impuls als científics i investigadors de l'època. Avui dia, la transcendència dels descobriments d'Einstein és evident en diferents camps teòrics o pràctics, també a Catalunya: la recerca d'ones gravitatòries o els forats negres, com també la necessitat de les correccions relativistes en el funcionament dels GPS, en són un exemple. En aquest curs parlarem de la persona, Albert Einstein, dels seus descobriments essencials: l'efecte fotoelèctric, arran del qual li fou concedit el Premi Nobel de Física el 1921, i de la teoria de la relativitat, entre d'altres, com també de la seva repercussió i aplicacions actuals.
DRET
Dret, crisis i valors
Coordinador: Dr. JOSEP MARIA VILAJOSANA i RUBIO (Universitat Pompeu Fabra)
del 17 al 20 d'agost del 2023
Els darrers anys patim crisis que afecten diferents àmbits: social, econòmic, sanitari o polític. En aquest curs, hom mostrarà la rellevància del dret a l'hora d'afrontar-les, posant un èmfasi especial en el paper que cal que hi tinguin els tribunals nacionals i internacionals. Des de diferents perspectives constatarem que, si volem que la resposta jurídica sigui reeixida, cal que es fonamenti en els valors propis d'una societat democràtica a l'alçada del segle XXI. Per aquesta raó, és indispensable fer prevaldre el respecte als drets de la ciutadania, tant individuals com col·lectius, per damunt d'interessos econòmics espuris o de visions populistes que pretenen imposar un determinat relat que ens allunya, cada cop més, d'aquests valors.
ECONOMIA
Economia i comerç internacional. 750 anys d'història del Consolat de Mar
Coordinador: Dr. ÒSCAR MASCARILLA i MIRÓ (Universitat de Barcelona)
del 17 al 21 d'agost del 2023
A l'edat mitjana, Barcelona, Catalunya i els Països Catalans ja ens constituírem com una gran potència de comerç internacional, gràcies a la seva situació geogràfica i al talent i l'esforç de generacions. El Consolat de Mar fou l'aportació més important que hem fet com a territori a la civilització occidental, per la seva condició d'ens pioner en el foment de la mediació i la resolució alternativa de conflictes comercials. El llibre, escrit en català, marcava les relacions amb els òrgans de justícia, la mediació i l'arbitratge comercials, mercantils i empresarials. En aquest context, el debat del curs se centra a analitzar la situació de la conjuntura economicofinancera internacional i quins elements macroeconòmics resulten cabdals per a entendre la situació de l'economia i el comerç internacional dels propers anys.
PENSAMENT
Filosofia i música
Coordinador: Dr. JOAN GONZÀLEZ I GUARDIOLA (Universitat de les Illes Balears)
del 17 al 20 d'agost del 2023
En aquest curs ens endinsarem en el problema de les condicions de possibilitat d'un llenguatge universal, i ho farem a través d'explorar la relació entre música i cultura. És el llenguatge musical un llenguatge vertaderament universal? I si ho és, en quin sentit es diferencia de la pretesa universalitat d'altres llenguatges, com el de la ciència? Pot un llenguatge sensible esdevenir universal, o la pretensió d'universalitat només és accessible a través del coneixement conceptual i els llenguatges científics en què s'expressa? Al voltant de la reflexió filosòfica sobre aquestes preguntes, pretenem pensar la qüestió de la relació entre universalitat i particularitat, emprant la música i el pensament filosòfic com a fils conductors.
PENSAMENT
Què passa a les escoles i als instituts?
Coordinadors: Dra. MARIA ARQUER (Societat Catalana de Filosofia) i Dr. XAVIER SERRA (Societat de Filosofia del País Valencià)
del 20 al 23 d'agost del 2023
Tenen cap sentit la ràpida successió de lleis educatives i els canvis apressats en els plans d'estudis, els currículums i els mètodes pedagògics? Ens hem de creure que la formació humanística clàssica és un vestigi del passat que podem enterrar? Quina és o quina ha de ser la finalitat fonamental de l'educació? A qui li interessa una escola assistencial? Es posa prou atenció en l'ensenyament del català? Què es vol dir quan es parla de flexibilitat, de capital humà i d'eficiència? Què és l'educació competencial? Volem fer-nos aquestes i d'altres preguntes per a mirar d'aclarir què podem esperar de l'educació en el context polític i social dels Països Catalans.
PENSAMENT I FEMINISMES
La interseccionalitat. Una aproximació a les experiències d'opressió i poder
Coordinadora: Dra. ANNA ORTÍN I NADAL (Universitat de Groningen, Països Baixos)
del 17 al 19 d'agost del 2023
La interseccionalitat és una eina d'estudi que ens ajuda a entendre com l'opressió i el privilegi s'entrellacen en les identitats socials concretes. És una manera de fer visible que la interacció de categories com, per exemple, el gènere, l'ètnia, la classe social, l'orientació sexual, l'edat, la nacionalitat o l'aparença física configuren les vivències de desigualtat i poder. L'ordit d'aquests eixos en cada individu i en cada col·lectiu depèn de contextos locals i estructures de poder existents com, per exemple, el patriarcat, el colonialisme, el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia, o l'imperialisme.
HISTÒRIA
Els Països Catalans: una societat contra l'autoritarisme i en defensa dels Drets Humans
Coordinador: Dr. ORIOL DUEÑAS I ITURBE (Universitat de Barcelona)
del 19 al 22 d'agost del 2023
Des de les èpoques medieval i moderna fins arribar al segle XXI bona part de les societats dels Països Catalans s'han oposat als projectes autoritaris. Ja fos a través de lluitar contra la monarquia absolutista o d'oposar-se a les dictadures militars i la feixista del segle XX. Hereus d'aquesta tradició de lluita contra els projectes autoritaris i en la defensa dels Drets Humans són les polítiques públiques de memòria que s'han dut a terme els darrers anys als Països Catalans. Aquestes polítiques tenen com a objectius reparar les víctimes de la repressió franquista a través del reconeixement i l'obertura de fosses comunes.
LITERATURA
Àngel Guimerà i el seu temps
Coordinador: Dr. JOAN SANTANACH I SUÑOL (Universitat de Barcelona)
del 17 al 20 d'agost del 2023
L'any 2024 en farà cent de la mort d'Àngel Guimerà, el poeta que transformà el teatre català del segle XIX i el situà al XX. Guimerà escrigué la seva obra en un context històric ben determinat, el de la Renaixença, en què la literatura catalana aconseguí assolir, progressivament, nous espais. Així, doncs, partint de la poesia, lligada als Jocs Florals, els escriptors s'anaren interessant per nous gèneres, a mesura que es guanyava públic i es generaven unes mínimes infraestructures culturals. Guimerà feu l'opció per la tragèdia escrita en decasíl•labs—tal com havia assajat Víctor Balaguer—, i més tard pel drama en prosa, mentre que altres autors, entre els quals sobresurt Narcís Oller, es decidiren per la narrativa.
LLENGUA
De la comunitat lingüística al món: globalització, diversitat, interposició
Coordinador: Dr. GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)
del 20 al 23 d'agost del 2023
Enguany l'Àrea de Llengua tindrà un marcat caràcter sociolingüístic. Analitzarem els envits que els canvis trepidants que es produeixen en el món actual posen a una comunitat lingüística com la nostra. Parlarem de la interposició lingüística, vista de diferents perspectives, de la de globalització, de la incorporació de nous parlants i de la política lingüística necessària per a fer front a aquells envits. També hi haurà la part més lingüística, en què es parlarà del tractament en català de la toponímia estrangera i de les interferències lingüístiques en l’accent de l’oració.
HISTÒRIA DE L'ART
Art, museus i resistència
Coordinador: Dr. ÀLEX VILLAR I TORRES (Universitat de València)
del 20 al 23 d'agost del 2023
Aquest curs s'acull a l'última definició de 'museu' per l'ICOM en la convenció de Praga d'agost del 2022, que afirma que ha de ser una institució que advoca pels valors democràtics, la inclusió, el territori, l'ecosistema i la relectura de la història desbancant els postulats colonialistes, el patriarcat i l'imperialisme que han construït la història de l'art. Per això, portem a aquest programa comissaris, artistes i professionals de museus dels Països Catalans, Europa i Amèrica, que ofereixen amb els seus projectes originals un exemple de resistència enfront de la visió hegemònica, heteropatriarcal i colonial de la història de l'art amb propostes expositives o d'investigació inèdites i transgressores.
MÚSICA
Música enfront de la barbàrie. Músics, compromís i posicionament
Coordinador: Dr. JAUME CARBONELL I GUBERNA (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost del 2023
Els músics i els artistes en general, al llarg de diferents moments de la història, s'han posicionat davant situacions adverses, enfront de la guerra, l'autoritarisme, els sistemes totalitaris o la repressió. Les nacions i les cultures minoritzades molt sovint han emprat l'expressió artística, i moltes vegades la música, per a denunciar, difondre continguts, animar, convocar… o simplement refermar la voluntat de ser, a través de la pròpia veu i l'essència tradicional. Ho veiem arreu del món, i també als Països Catalans. I en els darrers temps, els esdeveniments ens demanen un posicionament: cal aprendre de la història.
CIÈNCIA POLÍTICA
Josep Tarradellas, Josep Benet i Jordi Pujol: tres dirigents clau del catalanisme polític, tres visions del catalanisme polític (1931-2003)
Coordinador: Dr. JOAQUIM COLOMINAS I FERRAN (Universitat de Barcelona)
del 21 al 23 d'agost del 2023
El catalanisme polític ha estat i és un moviment de defensa i reivindicació de la nació catalana. El seu caràcter popular, inclusiu, transversal ideològicament, ha estat clau per a superar dècades de repressió per part de l'Estat espanyol, per part del nacionalisme espanyol.
D'un tram llarg d'aquest moviment (1931-2003) n'han destacat especialment tres líders polítics: Josep Tarradellas, Josep Benet i Jordi Pujol.
En cada una de les tres sessions del curs analitzarem el pensament polític de cada dirigent, la respectiva concepció del poder, els reptes a què van fer front, el balanç de la seva aportació política.
CIÈNCIES DE LA SALUT
L'atenció al malalt
Coordinador: Dr. JORDI CRAVEN-BARTLE I LAMOTE DE GRIGNON (Clínica Corachan, Barcelona)
dies 17 i 18 d'agost
El metge bo i el bon metge
El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya en un país que té cura de les persones
Reptes del sistema sanitari postpandèmia a la Unió Europea
La maldat en l'ésser humà. Visió d'un metge psiquiatra [en línia]
La maldat en l'ésser humà. Visió d'un metge i sacerdot [en línia]
Estil de vida i càncer de mama
SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Coordinadors: ROSA M. CALAFAT I VILA (UIB) i SEBASTIÀ SERRA I BUSQUETS (UIB)
dies 19 i 20 d'agost
de les 3 a les 5 del capvespre
LA DEFENSA DELS ESPAIS NATURALS I DE LA LLENGUA I CULTURA A LES ILLES BALEARS EN EL TEMPS PRESENT
La llengua catalana a les Illes Balears. Una mirada diacrònica
per ROSA M. CALAFAT I VILA (professora de filologia catalana, UIB)
Quaranta anys d'oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears
per ANTONI LLABRÉS I FUSTER (professor de dret penal, UIB)
Les mobilitzacions socials en defensa dels espais naturals. Moviments socials i resposta institucional
per SEBASTIÀ SERRA I BUSQUETS (professor emèrit d'història contemporània, UIB) i ARNAU COMPANY I MATAS (professor d'història contemporània, UIB)
FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana
del 17 al 22 d'agost del 2023
Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ESTER TUR
del 17 al 22, de les 3 a un quart de 5 del capvespre
Aquest curs s'adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar la seva competència lingüística en català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi, B1-B2).
Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.
Curs 2. Llengua catalana. Grup de conversa
per ESTER TUR
del 17 al 22 d'agost, d'un quart de 5 a les 5 del capvespre
Aquest curs està pensat com un espai per parlar en català, per aprendre parlant. L'objectiu és que els estudiants adquireixin més fluïdesa i confiança, alhora que amplien el seu repertori en català.
A partir de diferents estímuls (fragments d'obres literàries, imatges, notícies...) trobem un tema que ens serveix de fil conductor de les converses.
FORMACIÓ CULTURAL
INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA
Coordinadors: AITOR CARRERA (Universitat de Lleida) i JAUME FIGUERAS (traductor)
del 17 al 22 d'agost del 2023
1. Robèrt Lafont (1923-2009), l'amic occità. Als cent anys del seu naixement
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
del 17 al 22, de les 3 a les 4 del capvespre
2. Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic (ANUL·LAT PER MALALTIA)
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida)
del 17 al 22, de les 4 a les 5 del capvespre
L'objectiu d'aquest curs és d'introduir els estudiants al coneixement de l'occità. Volem que els alumnes obtinguin a l'acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l'adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals.
FORMACIÓ CULTURAL
INICIACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS:
«Per un nou Congrés de la Llengua Catalana»
Coordinador: JOAQUIM MONTCLÚS (Associació Cultural del Matarranya)
del 17 al 22 d'agost del 2023
La situació del català ja era complicada al conjunt dels Països Catalans i les darreres eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig passat han acabat de reblar el clau al País Valencià, a les Illes Balears i a la Franja de Ponent: els governs, les diputacions i els consells insulars en mans del Partit Popular i Vox no presagien cap bon escenari. Ara és l'hora que la comunitat educativa, les universitats i les entitats associatives plantin cara als atacs administratius i legislatius contra el català que ja han estat anunciats. Potser és l'hora de dur a terme un nou Congrés de la Llengua Catalana per a fer front a aquesta situació.
FORMACIÓ CULTURAL
CONEIXENÇA DE CATALUNYA NORD:
«Catalunya Nord: 40 anys de lluita per la llengua i el país»
Coordinador: ALÀ BAYLAC FERRER (director de l'Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia, i membre de l'Institut d'Estudis Catalans)
del 17 al 22 d'agost del 2023, de les 3 a les 5 del capvespre
Catalunya Nord, al septentrió dels Països Catalans, se troba a la primera línia de les envestides contra la llengua i la identitat catalana: llengua fora de la llei / il·legal, nom del país dissolt per la Regió, flux migratori descontrolat, índexs socioeconòmics sota mínims… Els anys 1970, Robèrt Lafont gosava parlar de colonialisme interior. Al cap de 55 anys d'UCE a Prada, la situació ha canviat? A millor o a pitjor? La consciència identitària catalana al nord encara produeix catalans? La llengua, encara sabuda pel 20 % de la població i ensenyada a un 20 % d'alumnes, pot revertir una corba de locutors descendent? Diferents testimonis-actors de l'activisme català expliquen en diversos camps—ensenyament, cultura, literatura, política lingüística, mitjans—com treballen en la perspectiva d'una renaixença de la catalanitat comptant amb el suport de la resta del país.
JORNADES
VII JORNADA MENORQUINA:
«Josep Pla i les Illes Balears»
Ho organitza: Ho organitza: Institut Menorquí d'Estudis
Ho coordina: JOSEFINA SALORD I RIPOLL
dies 17 i 18 d'agost del 2023
La publicació recent dels epistolaris de Josep Pla amb Joan Estelrich—Periodisme i llibertat: Cartes 1920-1950, edició de Sílvia Coll-Vinent (Barcelona: Edicions Destino, 2022)—i Francesc de B. Moll—Còmplices per la llengua: Cartes 1948-1979, edició de Josefina Salord i Ripoll (Barcelona: Edicions Destino, 2023)—revela l'abast i la importància de les relacions de Josep Pla amb les Illes Balears. Viatges, amistats, cartes, articles i l'espai dins les Obres Completes mostren un Josep Pla 'illòman' compromès amb la nació lingüística i literària catalana.
Josep Pla i els corresponsals de les Illes Balears
pel Dr. XAVIER PLA (director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona)
dia 17, de les 3 a les 5 del capvespre
Josep Pla i Joan Estelrich
per la Dra. SÍLVIA COLL-VINENT (Universitat Ramon Llull i Institut Menorquí d'Estudis)
dia 18, de les 3 a les 4 del capvespre
Josep Pla i Francesc de B. Moll
per JOSEFINA SALORD I RIPOLL (Institut Menorquí d'Estudis)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre
JORNADES
Jornada sobre l'Aportació Cristiana al Projecte Nacional:
«La llengua a l'Església»
Ho organitza: Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos (Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya)
dia 18 d'agost del 2023
L'Església, en el procés d'adaptació a la societat laica del segle XXI, viu a l'Europa occidental un abandonament progressiu de la pràctica religiosa i una disminució constant d'infants batejats. L'escola concertada d'arrel religiosa es manté viva, però amb moltes dificultats de finançament que suposen autèntics problemes de supervivència per a moltes escoles. El fet religiós està postergat, menystingut, maltractat i amagat pels mitjans de comunicació, que només transmeten una imatge negativa de la realitat eclesial. El fenomen de la immigració recent també afecta la vida de les parròquies, amb una expressió de fe de caire diferent a la que estem habituats. Hi ha una qüestió, però, que comença a ser prou preocupant: la presència de la llengua catalana en la vida de les parròquies disminueix. Alhora, en algunes parròquies concretes, podem observar grups organitzats que pertanyen a nous moviments eclesials que ostensiblement fan totes les seves activitats i celebracions litúrgiques en castellà.
Accés a la videoconferència
JORNADES
XIV JORNADES DE LA FUNDACIÓ JOSEP IRLA:
«La construcció nacional, avui»
Ho organitza: Fundació Josep Irla
del 18 al 22 d'agost del 2023
Bon govern i construcció nacional
per MERITXELL SERRET (consellera d'acció exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre
Ambició i inclusivitat en la construcció nacional
per NÚRIA FRANCO (investigadora Beatriu de Pinós a la UOC)
dia 19, de les 4 a les 5 del capvespre
Lliçó Magistral Víctor Torres: «150 anys de la Primera República i l'Estat Català»
per GEMMA UBASART (consellera de justícia, drets i memòria, Generalitat de Catalunya), JORDI CASASSAS (president de l'UCE), JOSEP HUGUET (exconseller de la Generalitat de Catalunya i patró de la Fundació Irla) i MANUEL PÉREZ I NESPEREIRA (historiador)
dia 20, de les 4 a les 5 del capvespre
El paper de jovent a la construcció nacional
per ROGER BRILS (graduat en Relacions Internacionals)
dia 21, de les 4 a les 5 del capvespre
Llengua i construcció nacional
per VICENT CLIMENT (professor a la UPF i coordinador de la Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme)
dia 22, de les 4 a les 5 del capvespre
JORNADES
36a DIADA ANDORRANA:
«Andorra i la desigualtat»
Ho organitza: Societat Andorrana de Ciències
Ho patrocina: Govern d'Andorra, FEDA Cultura
dia 19 d'agost del 2023
La desigualtat com a resultat de la manca d'igualtat en aspectes concrets i comparables. Desigualtat entre dos o més fets, situacions, realitats, persones, grups, comunitats…, que, tot i llurs possibles diferències, diversitat i identitat, haurien de poder ser iguals, en uns nivells determinats que els equiparen. Alhora, l'evolució de les societats modernes ens fa més individualistes i aparentment més singulars i distints, mentre que la competitivitat del lliure mercat i un creixement permanent ens torna més vulnerables i la globalització i l'acceleració tecnològica, més iguals i més comparables… Així, doncs, la presència de la desigualtat avui és inevitable i es fa present arreu i en tots els àmbits de les societats actuals, tant les democràtiques com les autoritàries.
Aquest fet, que per altres raons s'ha produït sempre, però del qual no es podia parlar, ens obliga ara, als que en podem parlar en trobar-nos en estats democràtics, a fer-ho. I a fer-ho en plural—les desigualtats—per a poder-les detallar i precisar i així, doncs, enfrontar, tot i que totes elles es puguin entendre com a una. L'evolució humana i, amb ella, el progrés social també es mesuren per la progressiva disminució de les desigualtats i la seva detecció en qualsevol domini i per qualsevol raó.
JORNADES
XXXV Jornada d'Agricultura a Prada:
«Consum i producció de carn: el debat actual»
Ho organitza: Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)
dia 22 d'agost del 2023
Consulteu el programa
TALLERS
del 17 al 22 d'agost del 2023
Cançons populars
per RAMON GUAL
Muntanyisme
per PAU VINYES I ROIG, amb la col·laboració i l'assessorament de JORDI TAURINYÀ
Fotografia digital
per JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ
Dansa
per RAMON CARDONA
L'Scrabble, eina de país
per ARMAND SANMAMED i CRISTINA BASSONS (FISC)
La botifarra
per IGNASI PRATS
FÒRUM OBERT, EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATS
del 17 al 22 d'agost del 2023
FÒRUM OBERT: Aula on exposar coneixements, opinions lliures i fer-hi presentacions de llibres i de projectes d'entitats.
ALTRES ACTIVITATS:
Projecció del documentari València necessita una cançó de Borja Pons i Guillem Nicolàs
Projecció del documentari El boom de la música en valencià d’À Punt
Missa en català. En memòria de Pompeu Fabra
Ofrena de flors a la tomba de Pompeu Fabra
A Pompeu Fabra.
Lectura de poemes dedicats a Pompeu Fabra
per ANNA MALUQUER (rapsoda) i SANTI MIRET (llaüt barroc)
Trivial musical
Projecció del film Be happy de Ventura Pons
ESPECTACLES
del 16 al 22 d'agost del 2023
Ramon Gual — Meritxell Gené — Flora — Es Gall de sa Pastera — Joan Reig — [Grup sorpresa] — Cobla Casesnoves — Neisha — Xavi Sarrià
DIARI DE PRADA
Diari de Prada - previ
Diari de Prada - 17 d'agost
Diari de Prada - 18 d'agost
Diari de Prada - 19 d'agost
Diari de Prada - 20 d'agost
Diari de Prada - 21 d'agost
Diari de Prada - 22 d'agost
Diari de Prada - 23 d'agost
Patrocinadors
La Universitat Catalana d'Estiu no seria possible sense el suport de les institucions següents:
