Universitat Catalana d'Estiu

CIÈNCIES DE LA NATURA
Efectes i mitigació del canvi climàtic en el territori i la societat

El recent pacte climàtic d'Egipte, suposa en el millor dels casos un progrés moderat respecte el de Glasgow (2021), el de Berlín (2015) i el de Copenhaguen (2009), però no pas el que el planeta necessita. A la conferència de les Nacions Unides COP27, celebrada a Egipte, s'arribà a un acord per a proporcionar finançament per a les pèrdues i els danys als països vulnerables afectats pel canvi climàtic. Aquest és un resultat històric que beneficia els països més vulnerables, una acció en la qual alguns portaven anys insistint.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Einstein: transcendència teòrica i pràctica dels seus descobriments

La visita d'Albert Einstein a Barcelona i a Terrassa el 1923 donà un impuls als científics i investigadors de l'època. Avui dia, la transcendència dels descobriments d'Einstein és evident en diferents camps teòrics o pràctics, també a Catalunya: la recerca d'ones gravitatòries o els forats negres, com també la necessitat de les correccions relativistes en el funcionament dels GPS, en són un exemple. En aquest curs parlarem de la persona, Albert Einstein, dels seus descobriments essencials: l'efecte fotoelèctric, arran del qual li fou concedit el Premi Nobel de Física el 1921, i de la teoria de la relativitat, entre d'altres, com també de la seva repercussió i aplicacions actuals.

DRET
Dret, crisis i valors

Els darrers anys patim crisis que afecten diferents àmbits: social, econòmic, sanitari o polític. En aquest curs, hom mostrarà la rellevància del dret a l'hora d'afrontar-les, posant un èmfasi especial en el paper que cal que hi tinguin els tribunals nacionals i internacionals. Des de diferents perspectives constatarem que, si volem que la resposta jurídica sigui reeixida, cal que es fonamenti en els valors propis d'una societat democràtica a l'alçada del segle XXI. Per aquesta raó, és indispensable fer prevaldre el respecte als drets de la ciutadania, tant individuals com col·lectius, per damunt d'interessos econòmics espuris o de visions populistes que pretenen imposar un determinat relat que ens allunya, cada cop més, d'aquests valors.

ECONOMIA
Economia i comerç internacional. 750 anys d'història del Consolat del Mar

A l'edat mitjana, Barcelona, Catalunya i els Països Catalans ja ens constituírem com una gran potència de comerç internacional, gràcies a la seva situació geogràfica i al talent i l'esforç de generacions. El Consolat de Mar fou l'aportació més important que hem fet com a territori a la civilització occidental, per la seva condició d'ens pioner en el foment de la mediació i la resolució alternativa de conflictes comercials. El llibre, escrit en català, marcava les relacions amb els òrgans de justícia, la mediació i l'arbitratge comercials, mercantils i empresarials. En aquest context, el debat del curs se centra a analitzar la situació de la conjuntura economicofinancera internacional i quins elements macroeconòmics resulten cabdals per a entendre la situació de l'economia i el comerç internacional dels propers anys.

PENSAMENT
Filosofia i música

En aquest curs ens endinsarem en el problema de les condicions de possibilitat d'un llenguatge universal, i ho farem a través d'explorar la relació entre música i cultura. És el llenguatge musical un llenguatge vertaderament universal? I si ho és, en quin sentit es diferencia de la pretesa universalitat d'altres llenguatges, com el de la ciència? Pot un llenguatge sensible esdevenir universal, o la pretensió d'universalitat només és accessible a través del coneixement conceptual i els llenguatges científics en què s'expressa? Al voltant de la reflexió filosòfica sobre aquestes preguntes, pretenem pensar la qüestió de la relació entre universalitat i particularitat, emprant la música i el pensament filosòfic com a fils conductors.

PENSAMENT
Què passa a les escoles i als instituts?

Tenen cap sentit la ràpida successió de lleis educatives i els canvis apressats en els plans d'estudis, els currículums i els mètodes pedagògics? Ens hem de creure que la formació humanística clàssica és un vestigi del passat que podem enterrar? Quina és o quina ha de ser la finalitat fonamental de l'educació? A qui li interessa una escola assistencial? Es posa prou atenció en l'ensenyament del català? Què es vol dir quan es parla de flexibilitat, de capital humà i d'eficiència? Què és l'educació competencial? Volem fer-nos aquestes i d'altres preguntes per a mirar d'aclarir què podem esperar de l'educació en el context polític i social dels Països Catalans.

HISTÒRIA
Els Països Catalans: una societat contra l'autoritarisme i en defensa dels drets humans

Des de les èpoques medieval i moderna fins arribar al segle XXI bona part de les societats dels Països Catalans s'han oposat als projectes autoritaris. Ja fos a través de lluitar contra la monarquia absolutista o d'oposar-se a les dictadures militars i la feixista del segle XX. Hereus d'aquesta tradició de lluita contra els projectes autoritaris i en la defensa dels drets humans són les polítiques públiques de memòria que s'han dut a terme els darrers anys als Països Catalans. Aquestes polítiques tenen com a objectius reparar les víctimes de la repressió franquista a través del reconeixement i l'obertura de fosses comunes.

LITERATURA
Àngel Guimerà i el seu temps

L'any 2024 en farà cent de la mort d'Àngel Guimerà, el poeta que transformà el teatre català del segle XIX i el situà al XX. Guimerà escrigué la seva obra en un context històric ben determinat, el de la Renaixença, en què la literatura catalana aconseguí assolir, progressivament, nous espais. Així, doncs, partint de la poesia, lligada als Jocs Florals, els escriptors s'anaren interessant per nous gèneres, a mesura que es guanyava públic i es generaven unes mínimes infraestructures culturals. Guimerà feu l'opció per la tragèdia escrita en decasíl•labs—tal com havia assajat Víctor Balaguer—, i més tard pel drama en prosa, mentre que altres autors, entre els quals sobresurt Narcís Oller, es decidiren per la narrativa.

LLENGUA
De la comunitat lingüística al món: globalització, diversitat, interposició

Enguany l'Àrea de Llengua tindrà un marcat caràcter sociolingüístic. Analitzarem els envits que els canvis trepidants que es produeixen en el món actual posen a una comunitat lingüística com la nostra. Parlarem de la interposició lingüística, vista de diferents perspectives, de la de globalització, de la incorporació de nous parlants i de la política lingüística necessària per a fer front a aquells envits. També hi haurà la part més lingüística, en què es parlarà del tractament en català de la toponímia estrangera i de les interferències lingüístiques en l’accent de l’oració.

HISTÒRIA DE L'ART
Art, museus i resistència

Aquest curs s'acull a l'última definició de 'museu' per l'ICOM en la convenció de Praga d'agost del 2022, que afirma que ha de ser una institució que advoca pels valors democràtics, la inclusió, el territori, l'ecosistema i la relectura de la història desbancant els postulats colonialistes, el patriarcat i l'imperialisme que han construït la història de l'art. Per això, portem a aquest programa comissaris, artistes i professionals de museus dels Països Catalans, Europa i Amèrica, que ofereixen amb els seus projectes originals un exemple de resistència enfront de la visió hegemònica, heteropatriarcal i colonial de la història de l'art amb propostes expositives o d'investigació inèdites i transgressores.

CIÈNCIA POLÍTICA
Josep Tarradellas, Josep Benet i Jordi Pujol: tres dirigents clau del catalanisme polític, tres visions del catalanisme polític (1931-2003)

El catalanisme polític ha estat i és un moviment de defensa i reivindicació de la nació catalana. El seu caràcter popular, inclusiu, transversal ideològicament, ha estat clau per a superar dècades de repressió per part de l'Estat espanyol, per part del nacionalisme espanyol.
D'un tram llarg d'aquest moviment (1931-2003) n'han destacat especialment tres líders polítics: Josep Tarradellas, Josep Benet i Jordi Pujol.
En cada una de les tres sessions del curs analitzarem el pensament polític de cada dirigent, la respectiva concepció del poder, els reptes a què van fer front, el balanç de la seva aportació política.

SEMINARIS D'INVESTIGACIÓ
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

LA DEFENSA DELS ESPAIS NATURALS I DE LA LLENGUA I CULTURA A LES ILLES BALEARS EN EL TEMPS PRESENT


La llengua catalana a les Illes Balears. Una mirada diacrònica
per ROSA M. CALAFAT I VILA (professora de filologia catalana, UIB)

Quaranta anys d'oficialitat de la llengua catalana a les Illes Balears
per ANTONI LLABRÉS I FUSTER (professor de dret penal, UIB)

Les mobilitzacions socials en defensa dels espais naturals. Moviments socials i resposta institucional
per SEBASTIÀ SERRA I BUSQUETS (professor emèrit d'història contemporània, UIB) i ARNAU COMPANY I MATAS (professor d'història contemporània, UIB)

FORMACIÓ CULTURAL
Iniciació a la llengua catalana

Curs 1. Llengua catalana. Nivell mitjà
per ESTER TUR
del 17 al 22, de les 3 a les 4 del capvespre

Aquest curs s'adreça a aquelles persones que volen consolidar i ampliar la seva competència lingüística en català (aprenents de nivell elemental i de nivell intermedi, B1-B2). Les classes tenen un enfocament pràctic i les dediquem, sobretot, a parlar i escriure. A partir dels textos produïts, repassem el coneixement de la gramàtica i el vocabulari.

Curs 2. Llengua catalana. Grup de conversa
per ESTER TUR
del 17 al 22 d'agost, de les 4 a les 5 del capvespre

Aquest curs està pensat com un espai per parlar en català, per aprendre parlant. L'objectiu és que els estudiants adquireixin més fluïdesa i confiança, alhora que amplien el seu repertori en català.
A partir de diferents estímuls (fragments d'obres literàries, imatges, notícies...) trobem un tema que ens serveix de fil conductor de les converses.

FORMACIÓ CULTURAL
INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA OCCITANA

1. Robèrt Lafont (1923-2009), l'amic occità. Als cent anys del seu naixement
per JAUME FIGUERAS I TRULL (traductor)
del 17 al 22, de les 3 a les 4 del capvespre

2. Introducció a l'occità: sociolingüística, dialectologia i aprenentatge pràctic
per AITOR CARRERA (Càtedra d'Estudis Occitans, Universitat de Lleida) i JORDI CASTELLS
del 17 al 22, de les 4 a les 5 del capvespre L'objectiu d'aquest curs és d'introduir els estudiants al coneixement de l'occità. Volem que els alumnes obtinguin a l'acabament del curs una certa capacitat comunicativa en occità, mitjançant l'adquisició ràpida de competències fonètiques, morfosintàctiques i lexicals.

JORNADES
VII JORNADA MENORQUINA:
«Josep Pla i les Illes Balears»

La publicació recent dels epistolaris de Josep Pla amb Joan Estelrich—Periodisme i llibertat: Cartes 1920-1950, edició de Sílvia Coll-Vinent (Barcelona: Edicions Destino, 2022)—i Francesc de B. Moll—Còmplices per la llengua: Cartes 1948-1979, edició de Josefina Salord i Ripoll (Barcelona: Edicions Destino, 2023)—revela l'abast i la importància de les relacions de Josep Pla amb les Illes Balears. Viatges, amistats, cartes, articles i l'espai dins les Obres Completes mostren un Josep Pla 'illòman' compromès amb la nació lingüística i literària catalana.

Josep Pla i els corresponsals de les Illes Balears
pel Dr. XAVIER PLA (director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona)
dia 17, de les 3 a les 5 del capvespre

Josep Pla i Joan Estelrich
per la Dra. SÍLVIA COLL-VINENT (Universitat Ramon Llull i Institut Menorquí d'Estudis)
dia 18, de les 3 a les 4 del capvespre

Josep Pla i Francesc de B. Moll
per JOSEFINA SALORD I RIPOLL (Institut Menorquí d'Estudis)
dia 18, de les 4 a les 5 del capvespre

JORNADES
Jornada sobre l'Aportació Cristiana al Projecte Nacional:
«La llengua a l'Església»

L'Església, en el procés d'adaptació a la societat laica del segle XXI, viu a l'Europa occidental un abandonament progressiu de la pràctica religiosa i una disminució constant d'infants batejats. L'escola concertada d'arrel religiosa es manté viva, però amb moltes dificultats de finançament que suposen autèntics problemes de supervivència per a moltes escoles. El fet religiós està postergat, menystingut, maltractat i amagat pels mitjans de comunicació, que només transmeten una imatge negativa de la realitat eclesial. El fenomen de la immigració recent també afecta la vida de les parròquies, amb una expressió de fe de caire diferent a la que estem habituats. Hi ha una qüestió, però, que comença a ser prou preocupant: la presència de la llengua catalana en la vida de les parròquies disminueix. Alhora, en algunes parròquies concretes, podem observar grups organitzats que pertanyen a nous moviments eclesials que ostensiblement fan totes les seves activitats i celebracions litúrgiques en castellà.

JORNADES
36a DIADA ANDORRANA:
«Andorra i la desigualtat»

La desigualtat com a resultat de la manca d'igualtat en aspectes concrets i comparables. Desigualtat entre dos o més fets, situacions, realitats, persones, grups, comunitats…, que, tot i llurs possibles diferències, diversitat i identitat, haurien de poder ser iguals, en uns nivells determinats que els equiparen. Alhora, l'evolució de les societats modernes ens fa més individualistes i aparentment més singulars i distints, mentre que la competitivitat del lliure mercat i un creixement permanent ens torna més vulnerables i la globalització i l'acceleració tecnològica, més iguals i més comparables… Així, doncs, la presència de la desigualtat avui és inevitable i es fa present arreu i en tots els àmbits de les societats actuals, tant les democràtiques com les autoritàries.
Aquest fet, que per altres raons s'ha produït sempre, però del qual no es podia parlar, ens obliga ara, als que en podem parlar en trobar-nos en estats democràtics, a fer-ho. I a fer-ho en plural—les desigualtats—per a poder-les detallar i precisar i així, doncs, enfrontar, tot i que totes elles es puguin entendre com a una. L'evolució humana i, amb ella, el progrés social també es mesuren per la progressiva disminució de les desigualtats i la seva detecció en qualsevol domini i per qualsevol raó.

JORNADES
XXXV Jornada d'Agricultura a Prada:
«Consum i producció de carn: el debat actual»

Consulteu el programa

TALLERS

Cançons populars
per RAMON GUAL

Muntanyisme
per PAU VINYES I ROIG, amb la col·laboració i l'assessorament de JORDI TAURINYÀ

Fotografia digital
per JOAN VÍCTOR DE BARBERÀ

FÒRUM OBERT I ALTRES ACTIVITATS

Aula on exposar coneixements, opinions lliures i fer-hi presentacions de llibres i de projectes d'entitats.

MISSA EN CATALÀ
a l'Església de Sant Pere de Prada
dia 19 d'agost, a dos quarts de 10 del matí

ESPECTACLES

Ramon Gual — Meritxell Gené — Flora — Es Gall de sa Pastera — Joan Reig — [Grup sorpresa] — Cobla Casesnoves — Neisha — Xavi Sarrià